Hi ha situacions especialment irritants: per exemple, la que pot provocar una persona que es creu per sobre del bé i el mal, pontificant sobre tot per acabar donant-se la raó a ella mateixa (aquestes persones encantades d’haver-se conegut i que disfruten posant en ridícol als altres). I també és una situació irritant que algunes institucions les protegeixin de tal manera que ni tant sols es facin ressó dels seus errors.
M’explico: un economista com el senyor Sala i Martín em va acabar de decaure quan va publicar l’entrevista a La Vanguardia entrevistant amb desmesura al aleshores candidat pel PSC-PSOE José Montilla. Avui, 17 d’abril. Ha publicat un altre article. I, a la meva manera de veure, ha comès com a mínim dos errros. He escrit a La Vanguardia el text que teniu al proper post i la resposta ha estat que no es publica res contra el senyor Sala i Martín: O sia, impunitat total pel maleducat i (temporalment) indocumentat professor de la UPF!