RSS

Ignasi Fina: dues roses en el Saló de Cent.

27 abr.

Ahir, en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, vàrem recordar l’amic i company Ignasi Fina. Dues roses en el seu seient de regidor semblaven presidir una sala plena de gom a gom. Vàrem recordar la seva vida dedicada a la salut entesa com a bé públic i a la necessitat d’impulsar i desenvolupar els estudis i les pràctiques de salut laboral: en aquest sentit, l’any 1980 va crear el primer centre municipal de salut laboral, i en la seva carrera professional va ser pioner en la denúncia dels efectes cancerígens de l’amiant i altres substàncies força utilitzades a la construcció i igualment perjudicials fins aconseguir que fossin prohibides. Nolasc Acarin va recordar el seu llibre pioner sobre les malalties professionals, i el despatx que va dirigir fins a ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona a les llistes de ICV-EUiA era la referència obligada en la defensa dels interessos de les treballadores i els treballadors per al reconeixement de situacions invalidants i indemnitzacions per malalties professionals. Una vegada regidor, va recuperar amb el seu amic, el també metge Antoni Barbarà el Consell Assessor de Salut Laboral, del que n’era president, i la realització de dues Jornades de Participació en Salut Pública promovent la participació ciutadana, creant els Consells de Salut de Districte i el grup de Salut del Consell Municipal de Benestar Social.

Ahir varen parlar en el Saló de Cent moltes persones des del sentiment i la raó: Marià Pere, Nolasc Acarin, Jordi Miralles… Però voldria destacar de manera especial les paraules de Mar Serna. La Consellera de Treball es va deixar de tot protocol i es va presentar com amiga i companya, molt aprop d’una manera comuna d’entendre el servei públic i la defensa de les treballadores i els treballadors, i assenyalant les moltes vegades que des de camps professionals diferents havia coincidit amb l’Ignasi Fina. Altres persones varen destacar la seva nissaga de lluitadors, la seva lluita per la democràcia ja des de la Universitat, i els dos anys passats a la presó franquista de Conillera.

En l’adolorit cor d’esquerres de l’Ignasi Fina hi havia un lloc destacat per Catalunya, la classe obrera i la salut laboral dins la salut pública. En el Saló de Cent, en acomiadar l’acte, el Cant dels Ocells es va barrejar amb una Internacional massa envergonyida, en tant que des de les pantalles de video l’Ignasi ens mirava somrient, entre els seus éssers estimats i l’onejar de banderes vermelles, transmetent el plaer de viure i les conviccions més nobles. Com ens recordava Bertold Brecht, l’Ignasi Fina era dels imprescindibles…

 

2 responses to “Ignasi Fina: dues roses en el Saló de Cent.

  1. Antoni+Puig

    28 Abril 2007 at 11:54

    Hola companya. Abitualmente llegeixo el teu bloc. Juntament amb altres companys, acabo d’engegar una pàgina dedicada a Antonio Gramsci. T’agrairia que ajudessis a difondre-la i et convido a paricipar en la mateixa. L’adreça és:
    http://www.loquesomos.org/lacalle/losotrosyyo/Gramsci/Gramsci.htm
    Aprofito per a fer-te arribar l’adreça d’un nou blog que recentment s’ha engegat i que segurament et pot interessar:
    http://ffulla.blogspot.com/

     
  2. Vicente Ortun

    28 Abril 2007 at 12:30

    Gràcies Angels per compartir la teva saviesa i esplèndida escritura.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: