RSS

PERFIL DE GÈNERE A LA PALESTINA OCUPADA

07 oct.

crema-banderes-israel.jpg

Veig la crema de banderes d’ Israel durant la protesta del Dia de Al Quds (Jerusalem en àrab) on les dones no s’amaguen de ser-ne protagonistes i recordo un magnífic treball publicat a UNIFEM:

http://www.womenwarpeace.org/opt/opt.htm. En el mateix s’explica que les dones palestines de totes les edats i classes socials desafien el seu paper de gènere socialment definit i participen en política, en durs enfrontaments amb l’exèrcit d’Israel, es fan visibles en les manifestacions i s’organitzen per tot arreu. Centenars d’elles han mort o han estat greument ferides anant o tornant de la feina, intentant creuar els punts de control, o en no disposar de serveis mèdics o una ambulància. O potser han estat víctimes del foc creuat quan els israelites assassinen líders palestins, d’un bombardeig, sense moure’s de casa.

Les dones palestines varen protagonitzat el boicot de 1987 contra els productes d’Israel a la Franja de Gasa i al Sector Occidental. A fi de que el boicot pogués tenir èxit varen començar a produir productes propis, creant una infraestructura de base per a l’economia domèstica palestina que creixia en la mateixa mesura que el boicot. La comunitat palestina va acceptar bé la seva implicació en la mesura que els homes no hi eren presents i l’activitat de les dones es considerava un signe de lleialtat cap a la família del company i la lluita nacional. Però també hi varen participar dones no casades, i el resultat és que es varen alleugerir les restriccions tradicionals de gènere.

palestina1.jpgPerò aquests avenços han tingut un preu molt alt. L’estudi de Kuttab i Bargouti, The Impact of Armed Conflict on Palestinian Women, explica que en la lluita contra l’ocupació moltes dones han estat arrestades per les forces israelites per motius polítics. Diuen: “se les ha mantingudes aïllades, se les ha obligat a donar a llum en les seves cel•les, se les ha torturat, se les ha amenaçat i s’ha abusat d’elles sexualment.” i més endavant explica que han estat sotmeses a condicions d’extrema brutalitat i violència, privades dels seus drets a ser tractades segons els acords internacionals, com a presoneres polítiques. Per la seva banda, Amnistia Internacional explica que la cultura patriarcal es va agreujar amb els tocs de queda i el confinament i va perjudicar l’accés de les dones a un treball remunerat, a centres de salut i a instal•lacions d’ensenyament. Durant la segona Intifada, les forces israelites han coaccionat a persones civils palestines entre les que hi ha dones i noies, convertint-les en objectius humans protegint a soldats o utilitzant-les com hostatges. En la demolició de les cases que el Tribunal Suprem Israelita va aprovar el març del 2002 les dones, junt amb els homes i els seus fills i filles, varen quedar sota la runa per l’actuació dels bulldozers.
Alimentació i Aigua.- Durant la primera Intifada la contaminació i degradació del medi en els territoris ocupats va arribar a proporcions de crisi a la Franja de Gasa i va representar una amenaça molt seriosa per a la població. Les dones es varen veure especialment afectades per les pèssimes condicions i l’escassetat d’aigua potable ja que són elles les que preparen els aliments i són en gran mesura les responsables de la higiene. Les dades de l’any 2000 indiquen que un 40% de les adolescents patien d’alguna forma de desnudriment o anèmia, i d’estres psicològic i social. Un estudi del 2002 de la Johns Hopkins University i la Al Quds University va determinar que el 13,3 per cent de la població de Gasa patia de desnudriment aguda, amb un nivell similar al de Zimbabwe (13 per cent) i la República Democràtica del Congo (13,9 per cent). El desnudriment afecta de manera desproporcionada als infants i a les dones. De fet, des de l’escalada de la violència del 2000, el desnudriment crònic i agut entre els infants de menys de cinc anys s’ha incrementat de manera espectacular, passant del 7,5 per cent al 30 per cent (la crònica) i del 2,5 per cent al 21 per cent (l’aguda). Segons les mateixes fonts, el 45 per cent dels infants de menys de cinc anys i el 48 per cent de les dones en edat fèrtil pateixen formes lleus o moderades d’anèmia.

palestina.jpgServeis de Salut.- El sector de salut a Palestina ha patit una forta davallada durant els anys d’ocupació israelita. Tampoc es troben estadístiques ni informació rellevant sobre la salut de les dones, des de la salut mental fins als serveis reproductius, l’avortament o la infertilitat, ni els controls preventius. L’organització de Drets Humans Israelita B’Tselem denuncia que es nega a la població palestina dels territoris ocupats l’accés a tractaments necessaris de llarga durada com la diàlisi, la quimioteràpia o el control de la diabetis. Dones i noies palestines (també nois i homes) han mort de causes normalment evitables per trobar-se amb retards o bloqueigs en els punts de control i impedir així arribar a temps als hospitals. Els infants són els que pateixen més riscos ja que les restriccions han impedit el tractament de complicacions prenatals.
B’Tselem ha publicat nombrosos testimonis de dones i homes palestins als que s’els ha violat els seus drets de tractament mèdic per les restriccions a la mobilitat. Durant els primers quatre mesos de la segona Intifada la mortalitat en néixer va incrementar-se en un 58% en relació al mateix període de l’any anterior. Les dones embarassades dels territoris ocupats estan exposades a fets traumàtics per a elles i els fetus com la inhalació de gasos, els bombardejos o els dispars. En estimacions del Ministre de Salut palestí els naixements amb suport de personal sanitari varen disminuir del 97,4 per cent del 2000, al 67 per cent en el 2002. Els parts a casa es varen incrementar, en canvi, del 3 per cent al 30 per cent en el mateix període, de la mateixa manera que ho va fer la mortalitat dels nadons i de les mares. El Ministeri de Salut va reaccionar començant a formar llevadores acreditades per assistir els naixements a casa.
Des d’agost del 1994 organitzacions dels drets humans i de dones palestines varen publicar una “Carta de les Dones” per a que la Constitució de l’Autoritat Nacional palestina garantís els drets econòmics, socials i polítics de les dones, i aconseguir la igualtat plena entre homes i dones davant la llei. Tanmateix, la Carta no entrava en les lleis de família i de condició personal de les dones. Les llars encapçalades per dones, especialment vídues, han estat especialment vulnerables a la pobresa ja que tradicionalment eren els homes els que aportaven les rendes a la llar, i moltes vegades les dones perdien oportunitats de treball per manca d’ensenyament, de formació o experiència, però també per restriccions socioculturals sobre la seva llibertat de moviments. Les pressions socials i legals, així com la incapacitat per pensar en opcions alternatives, ha obligat força vegades a les dones soles i als seus fills a tornar a la casa dels seus pares i renunciar per tant a la seva autonomia. Així, moltes dones que volen mantenir la seva autonomia pensen que el treball assalariat, la formació i l’ensenyament són les millors maneres d’aconseguir fer front i millorar la seva situació, encara que bona part de les mateixes dones que volen seguir essent autònomes no saben quin tipus de coneixements necessiten L’Oficina Central d’Estadística de Palestina va estudiar a finals dels anys noranta que les famílies encapçalades per una dona representaven el 9 per cent de totes les llars palestines, però en canvi significaven el 12 per cent de llars pobres. Les taxes de pobresa i de pobresa extrema eren més altes en les llars encapçalades per dones (26 i 17 per cent respectivament) que les que encapçalaven homes (20 i 12 per cent) i a partir de la segona Intifada la posició socio-economica de les dones palestines ha empitjorat de forma significativa.

 palestina3.jpgOcupació.- Les dones palestines s’han fet càrrec del paper tradicional de l’home a la casa però també han entrat en el mercat de treball. Nombroses ONG ofereixen formació i coneixements professionals i també microcrèdits a les dones palestines per a que puguin assegurar una subsistència a les seves famílies si han d’encarregar-se de les mateixes, o poder aportar una renda suplementària o principal a la família donades a més les altes taxes d’atur masculí. Tanmateix, durant la segona Intifada i el declivi econòmic que va provocar les microempreses de les dones han patit pressions molt fortes, de manera similar a com s’han vist afectades la resta de negocis de la comunitat palestina. Entre setembre del 2002 i octubre del 2003, l’atur als territoris ocupats es va triplicar i la pobresa va afectar a dues terceres parts de la població. Un nombre constant de dones varen entrar a l’economia informal obligades per la pobresa cada vegada més gran de la família i les duresa de la situació.
Centenars de famílies que vivien del camp varen perdre el seu mitjà de vida en no poder cultivar les seves terres pels tocs de queda locals, l’aixacament de murs i els punts de control. A octubre del 2003 hi havia uns 140 punts de control al Sector Occidental i de 25 a 30 a la Franja de Gasa. Les dones es varen veure especialment i negativament afectades per la caiguda del sector agrícola, que constituïa una font vital d’ingressos Amnistia Internacional, en el seu informe de març del 2005 “Israel and the Occupied Territories: Conflict, occupation and patriarchy: Women carry the burden” denunciava que les dones obligades a vendre la seva força de treball com a resultat de l’increment de l’atur i la pobresa als territoris ocupats estaven exposades a greus riscs de vulneració dels seus drets caient en mans d’empresaris explotadors i abusius. A més, es veien obligades a treballar en feines no segures que les posaven en perill. Per exemple, una dona pot haver de treballar en una instal•lació israelita per necessitat econòmica, però també pot implicar que una part de la seva pròpia comunitat la consideri col•laboracionista. Per altra banda, la confiscació de les terres agrícoles i les ocupacions israelites han incrementat la inestabilitat dels treballadors i treballadores de Palestina, i l’agricultura ha deixat de ser una forma segura d’obtenció de rendes, impulsant a homes i dones a un mercat de treball insegur que es trobava dins Israel fins als recents tancaments de territoris. Pel que fa en especial a les dones pageses, cada vegada més es veuen obligades a vendre en els seus pobles el que abans era el producte d’una agricultura i cria d’animals de granja per a la pròpia subsistència.
Ara, les dones són responsables de la meitat de totes les famílies refugiades, amb un increment de la pobresa que acompanya la violència, els tocs de queda i les polítiques d’apartheid. La demolició de cases, l’apropiació de les terres i altres mesures preses per l’exèrcit d’Israel en nom d’una suposada seguretat han tingut un impacte sever en la salut física i psicològica de les dones, el seu procés d’ensenyament i formació, seguretat econòmica i accés als serveis bàsics. Tanmateix, les dones palestines segueixen lluitant per la pau en les seves comunitats i en col•laboració amb dones jueves que pensen de la mateixa manera. Utilitzen les seves xarxes per comunicar-se entre elles i fer front a les forces ocupants fins aconseguir una pau justa amb Israel i l’aprofundiment de la democràcia a la societat i a les seves llars.

palestina2.jpg

 
Deixa un comentari

Publicat per a 7 Octubre 2007 in Gènere, Pau

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: