RSS

Jugar amb foc: estratègia i tensió electoral

16 febr.

rajoyzapatero.bmp
Els líders dels dos grans partits (gran es refereix a quantitat de vots i escons) trien el tempo i el to de la seva campanya, a vegades amb un assessorament millor o pitjor, però movent-se sempre de manera inevitable en el termini més curt: el d’obrir el TN de la nit o merèixer un titular en els diaris de demà matí. Avorreix la maneta de Rajoy (gràcies, Polònia!) movent-se al compàs de propostes de contracte sense ètica ni estètica per a persones immigrades que la única costum que de veritat interessa que adoptin és el de ser explotades –com les persones autòctones— amb menys possibilitat de defensar-se perquè no tenen els mateixos drets; i cansa també la cantarella de ZP prometent crear més d’un milió de llocs de treball per a dones quan ha tingut a les seves mans la possibilitat de promulgar una Llei sobre l’Avortament que no posi en precari el dret de les dones a decidir… (i no ho ha fet).

Les enquestes –qui les “cuina”– juguen amb foc: Intenten aconseguir i enfortir de manera desesperada el bipartidisme al preu d’una abstenció ciutadana que passa molt de jocs malabars a la política perquè la vida quotidiana no està per aquestes frivolitats. I és llàstima, perquè en lloc de la política es fa moneda comú la politiqueria, sense que els sembli massa car el preu a pagar: un empobriment de la qualitat democràtica de la societat, deixar sense representació política a milers de persones que no es senten representades pel bipartidisme estret, amb l’agreujant d’una Llei Electoral que s’hauria d’haver modificat ja fa molts anys.

I més jocs perillosos: Quin dimoni d’estratègia torna a ser aquesta que sembla alimentar ZP de pacte amb CIU i que permet insinuacions de desestabilització del Govern d’Entesa de Catalunya? I més jocs ideològics: Com és que un social demòcrata convençut no prefereix el suport d’ Izquierda Unida i ICV-EUiA, encara que li suposi tensions cap a l’esquerra i dur a terme una política econòmica amb millor repartidament de la renda i la riquesa, que no el dels nacionalismes dretans que de manera inevitable el conduiran cap a l’afavoriment de privilegis dels poderosos, d’una cúria a la que se li ha vist massa el llautó, i unes polítiques socials que massa vegades es pretenen confondre amb l’interès privat…?

Quedi clar que no m’és igual qui governi encara que lamento que l’ampliació de drets cívics del govern socialista no hagi anat acompanyada d’una millora efectiva de les rendes de les persones assalariades. No crec que existeixi cap “classe política” ni que totes les persones que s’hi dediquen siguin iguals (i menys iguals encara les que formaran el grup d’Izquierda Unida.) Llàstima, però, que jugant amb foc amb el bipartidisme costi tant de fer distincions entre els dos “grans”.

 
Deixa un comentari

Publicat per a 16 febrer 2008 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: