RSS

Itàlia: la magnitud de la tragèdia

23 ag.

berlusconi.jpgDissortadament, les derrotes de la classe obrera –també les que es pateixen a les urnes– permeten no sols aprovar directrius per una explotació més gran (veure les darrers iniciatives de la Comissió Europea al respecte) sinò el resorgiment d’autèntics rebrots d’ideologia feixista. És a dir, els efectes invasors i dictadors de la manera de fer i pensar, sense enmascaraments, de les dretes incivilitzades penetra el dia a dia, retalla llibertats dolorosament conquerides, i va reviure els arguments de les tragèdies gregues elevant a drama de vida l’enfrontament entre deures inventats, prejuicis reals i moral imposada. I la magnitud de la tragèdia es pot copsar moltes vegades –com ara– en petites coses…

Tot això perque ahir vaig llegir la notícia signada per Rossend Domènech a El Periodico de Catalunya sobre un tribunal italià que ha tret la tutela d’un menor a la seva mare perquè el noi es va afiliar a Refundació Comunista. Reprodueixo alguns paràgrafs:

“Primer els gitanos, després els comunistes. I demà ¿qui ho sap? En plena canícula és gran la temptació de molts italians d’interpretar una recent sentència d’un tribunal de Catània (Sicília) com un nou pas cap al control i exclusió de les minories. El Tribunal Civil d’aquesta ciutat ha retirat la custòdia d’un noi de 16 anys a la seva mare i l’ha donat al pare, amb qui el noi no vol viure. El principal motiu sembla que és que el menor es va afiliar al Partit Refundació Comunista (PRC).
El pare del noi va trobar entre les pertinences del seu fill el carnet de la branca juvenil del PRC i una bandera amb la imatge del revolucionari argentí Ernesto Che Guevara, i va entregar els objectes als serveis socials de Catània com a prova de la mala influència de la mare. Els serveis socials els van presentar davant el tribunal que havia de decidir a quin dels progenitors entregar la custòdia i entre els arguments per concedir-la al pare es va assenyalar el fet que el menor tingués “el carnet de pertinença a un grup extremista”. Refundació Comunista és un partit legal que va formar part de l’àmplia coalició que va donar suport al Govern de centre-esquerra de Romano Prodi fins que va caure, el mes de gener passat.”

Les fonamentades opinions que a l’article es destaquen són la del jutje, segons el qual el jove freqüenta “llocs de trobada on és comú l’ús de substàncies alcohòliques i psicòtropes”, la dels assistents socials, per als qui els comunistes “són extremistes”, i el propi pare del jove, per a qui “els comunistes són tots drogats i perillosos”.

El joven, en canvi, ha dit del seu pare que “Creu que la meva mare no està en condicions d’ocupar-se de mi i per demostrar-ho ha agafat com a pretext el meu carnet de jove militant comunista. Amb aquesta gent hi estic bé. I no em drogo”. Per demostrar-ho, s’ha sotmès voluntàriament a una prova de drogoaddicció que ha donat negatiu.

No cal repetir que s’està revivint la història: la primera vegada va ser tragèdia, la segona, s’hi està assemblant força!

(Per a més referències, veure Dio vi vede, Stalin, no!)

 
3 comentaris

Publicat per a 23 Agost 2008 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

3 responses to “Itàlia: la magnitud de la tragèdia

  1. Antoine

    23 Agost 2008 at 14:06

    Esta es la Italia de Berlusconi en estado puro.
    Creo que este chaval si ahora es de izquierdas parte por ideologia, parte por estetica, parte por simbologia. De mayor tendra muy claro porque sera de izquierdas.

     
  2. Mingo Roig

    23 Agost 2008 at 19:11

    A Catània sempre s’han distingit pel respecte cívic, el diàleg i les llibertats formals. També és ben sabut que les dretes i tota la fatxenda mafiosa no consumeixen alcohol ni altres drogues “psicòtropes”, i que el seu comportament ètic, sexual i moral és a prova de bomba, ( “bomba -lapa”, per suposat). No ens hauríem d’estranyar a l’ Itàlia actual !!, …però la cosa no és un fenomen local.
    Tot plegat comença a resultar esgarrifós i no ens podem consolar ni tan sols amb allò de “ells ho han votat, ells s’ho han guanyat” … perquè les nostres barbes son a tocar. Penso que s’han acabat els temps de la pretesa bonança democrática-civilitzada-occidental i que cal tornar a tancar files i compromisos antifeixistes, a escala nacional, europea i mundial. Amen.

     
  3. teresa puig

    24 Agost 2008 at 11:19

    Aquesta història m’ha impressionat molt. Gràcies per no deixar que passi inadvertida.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: