Dones immigrades: Treball i Sindicat

S’ha publicat aquest estiu per part de la Secretaria d’Immigració de CC.OO. i el CITE els treballs que es varen presentar en unes jornades de reflexió que segurament ara, quan les conseqüències de la crisi ja estant afectant durament les condicions de vida de les persones més febles, estan demostrant de manera especial la seva utilitat.

Voldria encoratjar a que es faci una difusió ampla i valenta del llibre, a que no es quedi a les prestatgeries del sindicat ni dels organismes oficials que han donat suport: a que les paraules d’anàlisi i denúncia cobrin vida en el compromís concret de persones i institucions. Com deia la consellera Mar Serna en relació al traspàs de la Inspecció de Treball, amb aquesta eina es podrà lluitar de manera més efectiva “contra l’economia submergida, contra aquelles situacions d’explotació que pateixen amb més intensitat les dones immigrades…”

En el llarg camí contra l’explotació i cap a la igualtat, les paraules de la Introducció de Dolores Juliano ajuden a clarificar conceptes quan denuncia que: “Fragmentar a las personas asignándoles derechos desiguales por grupo étnico, pertenencia racial o género, es una vieja estrategia de dominación, que se potencia a su vez introduciendo subdivisiones dentro de cada sector. Nativos versus inmigrantes, documentados frente a indocumentados, trabajos femeninos versus trabajos masculinos, trabajos dignos frente a trabajos indignos. La idea dominante es que cada persona defienda su pequeña parcela y vea como principal enemigo a aquella otra que compite por los mismos escasos recursos. La legislación de extranjería es un ejemplo de esta política de “divide y vencerás” legitimando las discriminaciones y dificultando ls reivindicaciones. Desenmascarar sus fallas y proponer modificaciones es una tarea políticamente útil y socialmente necesaria. Y hacerlo desde la perspectiva sindical aumenta su eficacia”.

Té raó la Dolores Juliano. Ja s’està veient ara com el temor incrementat a les situacions en precari, de present i de futur, està portant a les persones a recloure’s en lloc d’ajuntar-se, a mirar-se de reüll en lloc d’oferir la mà estesa, i a escoltar les insídies de la xenofobia per enganyar-se triant un fals enemic, fàcil i feble.

És en aquest sentit que val la pena ajudar a difondre el llibre, i demanar que tant la lletra com l’esperit de les Jornades es faci més fort. El treball constant –i la sensibilitat de gènere– de companys com en Ghassam Saliba, secretari d’immigració de CC.OO. de Catalunya, mereixen suport, reconeixement, ajuda i simpatia.