RSS

Capitalisme i Colesterol

19 set.

el-roto.gif

Avui he sentit una entrevista a Els Matins de TV3 que m’ha deixat molt perplexa: un catedràtic d’economia, altíssim càrrec d’una empresa que es va privatitzar en el seu moment, i vice-president del Cercle d’Economia, parlava de la crisi i comparava el capitalisme amb el colesterol. N’hi ha de bo, deia, i n’hi ha de dolent. Explicava que ara tenim una pujada del colesterol dolent, relacionat amb la manca de control de les institucions financeres, que ens ha portat a l’actual crisi econòmica. Les conseqüències del colesterol econòmic dolent és que l’estat i els bancs centrals han d’intervenir i fer “socialisme de rics”, donant ajudes o fins i tot nacionalitzant les institucions financeres que impideixen que el corrent monetari circuli.

El que donava la lliçoneta matinera és, a parer d’un gran amic meu, un saltimbanqui de llealtats successives, però tot i així m’ha preocupat que fos la tercera o quarta vegada que sentia en els mitjans de comunicació la paraula “socialisme” relacionada amb les mesures preses des de Gran Bretanya i els Estats Units en relació a asseguradores i grans bancs… I cap entrevistador fa la pregunta de si pot haver-hi “socialisme” sense socialistes, perquè la resposta és massa òbvia: és evident que no, i que la gran cerimònia de la confusió passa per enganyar a les persones amb explicacions suposadament clares… i totalment enverinades. El que m’ha deixat, però, més cansada és provar d’acceptar la fal.làcia dels “dos capitalismes” i cercar el capitalisme “bo”… Quin seria?

No el de l’economia submergida, ni tampoc el que té magnífics aparadors a Europa però que explota mà d’obra infantil al Tercer Món… no pot ser el del complex militar-industrial, per raons òbvies, ni tampoc el químic-farmaceutic que impideix que els medicaments arribin a les persones que els necessiten i no poden pagar preus molt per sobre del seu cost… Ni tampoc el capitalisme que s’engreixa amb la privatització dels serveis públics (amb el vist i plau de gestories socialdemòcrates i post-modernes)… ni amb l’explotació de primeres matèries… ni tampoc amb el que impideix, si cal per la força, que les nacions s’autodeterminin en relació a les seves riqueses naturals si no afavoreix el compte de resultats de les grans empreses energètiques, de l’aigua o les telecomunicacions (cap capitalista sembla massa amic d’Evo Morales)…

Al final de la tarda, a l’hora de publicar aquest post, he arribat a la conclusió que els metges poden tenir un munt de raons per dividir el colesterol en bo i dolent, però els economistes no podem permetre’ns el luxe de trivialitzar les conseqüencies del capitalisme, ni enganyar parlant de “socialisme de rics” per, de passada, seguir prostituint la paraula socialisme.

SATIS EST!!!!!

 
 

Etiquetes: , ,

7 responses to “Capitalisme i Colesterol

  1. Toni Barbarà

    19 Setembre 2008 at 18:48

    Aquest colla de mentiders perversos tenen un morro i una habilitat inqüestionable a l’hora de “jugar” amb el llenguatge i amb la manipulació de “paràboles” para mèdiques. Ja tremolo cada cop que llegeixo alguna ocurrència comparant qüestions econòmiques amb biomèdiques. D’entrada el colesterol (tot ell, el bo i el dolent) és un producte fisiològic, metabòlic i “natural” vaja. El capitalisme en canvi no en té res de fisiològic ni de natural com no sigui la seva intensa pudor a merda corrupta !! La resta de la teva anàlisi és incontestable i senzillament magistral. Les paraules són l’embolcall de les idees i escoltant aquestes propostes de “socialitzar” la misèria, la crisi i les penalitats em venen unes ganes terribles de socialitzar un joc d’ hòsties !!

     
  2. Carles Acózar

    20 Setembre 2008 at 14:00

    Jo, estimada companya, porto dies tan emprenyat amb l’hipocresia de tots aquells neocons que ara, amb la mateixa jaqueta de coloraines i la mateixa cara dura d’un Vargas Llosa, volen salvar als rics de la misèria i parlen de Keynes, després de confondre la merda del New Deal de Roosevelt amb la teòria d’aquell, i com si un gra d’arroç fos una paella. JA VA DIR MARCUSE QUE LA SOCIALDEMOCRÀCIA ERA EL FEIXISME DE SEMPRE MAL DISIMULAT.
    El que no té nom encara és la poca vergonya del cap de la CEOE que, en contes de suicidar-se per salvar la dignitat, demana “un paréntesi del mercat” i robar més encara. I mentre 90.000 euros de frau fiscal al 2005 i el Ybarra i el Botín, com els Albertos i el de la Rosa i altres amics del Rei ni cotitzen el IRPF. Sort que el Zapa és socialista! De les 3000 fortunes només declaran 700 i aixó segueix sent el Urdangarín (Corral de porcs) de sempre. Salut i merci, Àngels.

     
  3. loucomballa

    23 Setembre 2008 at 8:24

    no hi estic d’acord Àngels.
    Bé, ho he posat en negreta per cridar la atenció, però nomes volia comentar-te que penso que el teu anàlisi, ni que sigui parcialment veritat, està mal enfocat, es curt, incomplet i ni dona alternativa, ni va al fons de la qüestió, el problema s’ha de resoldre, no saltar-lo pel damunt i intentar salvar els mobles del socialisme, el socialisme no es la qüestió. ¿puc preguntar-te quina es la teva?, la teva solució es clar.
    Salutacions

     
  4. àngels

    23 Setembre 2008 at 10:14

    Hola, Albert! Gràcies per la visita i el comentari. Doncs mira, la meva opinió en aquests moments és que cal que les pitjors conseqüències de la crisi no deixin sense casa, ni feina, ni pensió, als milions de persones que a tot arreu veuen com es fonen els seus estalvis i el seu lloc de treball… Per tant, l’Estat ha d’intervenir a favor dels febles. Algú molt savi em va dir un dia que els marxistes som els darrers keynesianistes… i té tota la raó… i de manera especial perquè no veig encara cap organització política realment alternativa (no d’alternança), al nivell de la crisi, que estigui en condicions organitzatives de donar la volta a la situació. Ho deia: no hi pot haver socialisme sense socialistes. I afegeixo: sense socialistes sincers i organitzats. I mira, Albert, si un socialisme honest, d’igualtat, i profundament democràtic no pren el relleu del capitalisme, en podrem sortir d’aquesta crisi amb més o menys patiments, però ja estem anant cap a la propera. Mentrestant, regulació, anar canviant el pensament hegemònic sobre l’economia i la política, i no deixar impunes als mafiosos ni els polítics corruptes (la responsabilitat de la política sotmetent-se als interessos econòmics és un delicte massa habitual). Però sense una alternativa de veritat, disposasa a anar més enllà de les paraules i a assumir el poder econòmic juntament amb el poder polític, seguirem donant tombs per les misèries de la història… Si mires altres articles d’economia del blog podràs veure amb més extensió el que penso sobre aquesta crisi. I seguiré escribint, t’ho asseguro! Una abraçada, molt contenta de retrobar-te!

     
  5. loucomballa

    23 Setembre 2008 at 12:13

    Hola Ângels.
    Em pensava que ja no et recordaries de mi, veig que tens bon arxiu i ben ordenadet.
    Mira, no te fet el comentari d’abans per discutir les teves afirmacions, ni d’aquesta ni d’altres entrades de raó econòmica, solament es que crec que et quedes posant tiretes a les ferides i fent-he creus de que facin servir els impostos per tapar els forats.
    Voldria escriure la meva visió perquè crec que el teu anàlisi no es complert.
    Segons jo ho veig, el capitalisme està mort i enterrat, mai va existir realment, però en aquesta crisi, ha estirat la pota definitivament. Mai mes existirà, mai mes ningú (professionals es clar), donarà receptes “neocons” per dissenyar estratègies econòmiques de “lliure mercat”, això es bastant dir ho se, però es que no tenen altre camí.
    En aquesta crisi, si una cosa s’ha demostrat es que fa falta control per ha tot, fins ara i a arrel de les diferents crisis del segle XX ja ni havia, però es que ara ha economia de “lliure mercat” ha fet un pet com una aglà. ¿Que vol dir això? doncs que la economia de lliure mercat, sola, no pot sobreviure, ha de deixar-se regular, socialitzar, però això ho faran els mateixos capitalistes, ells posaran les normes per que mai mes tornin a perdre capital i empresses d’aquesta manera, no crec que es deixin empresonar ni que se’ls pugui imputar cap delicte.
    I quin paper l’hi queda al socialisme, doncs forçar i articular lleis perquè els mecanismes que s’afegeixin a la regulació economia siguin estrictes i que instaurin la “GLASNOST”.
    La falta de transparència es la causa que ha provocat la crisi, ningú sap on està el forat negre, ningú sap si els bens que l’altre l’hi ofereix, son bons o estan corcats, per tant, les regulacions necessàries han de ser per que els organismes reguladors puguin saber en cada moment, que està passant al mercat i intervindre quan sigui necessari, afegint a les lleis regulatories, penes tant administratives com penals si algú se les salta, amaga, menteix, manipula contes, etc…
    I aquesta es la feina dels socialistes, sinó ¿qui la farà?.
    ¿Un altra?.. ¿quina?, ¿prohibir la economia de mercat?. Això no es creïble ni possible.
    El mercat ha de fer-se cada vegada mes al servei del ciutadà, no al servei del amo, però el mercat no morirà perquè no te alternativa.
    Si ets economista podràs entendre que es així, i que espero que els socialistes (les esquerres, no el PSC), facin la seva feina ben feta que ens hi juguem tots molt.

     
  6. àngels

    23 Setembre 2008 at 14:14

    Albert, guardo els missatges, però com em vas dir el teu nom perque no m’avesava a utilitzar els àlies, no se m’oblidarà en temps, t’ho asseguro… A més, l’altra vegada també vàrem tenir un intercanvi d’opinions no coincidents, i això estimula el record! Sincerament, crec que el que dius s’ha de discutir en una taula rodona, perquè no puc subscriure que el capitalisme està mort i enterrat… El capitalisme es transforma, i no és com el descriu Marx a El Manifest ni al Capital, ni tampoc, com imperialisme, tal com en parlen Lenin ni la Rosa Luxemburg, però t’asseguro que està viu… i fa mal, molt de mal. El mercat… una altra paraula de la que se n’ha apoderat i ha prostituit…. els mercats existien abans del capitalisme, i seguiran existint desprès… Crec que la Fundació pere Ardiaca ferà unes jornades sobre economia crítica, i aquestes qüestions de les que parles hauran de sortir per força. M’agradaria que ens hi veiessim i puguessim parlar, amb temps, arguments i un somriure, de tot el que veiem diferent. Perquè estic totalment d’acord amb la teva darrera frase: les esquerres hem de fer la feina ben feta, perquè ens hi juguem molt. Massa i tot. (Per cert, has llegit “La gran transformació”, de Karl Polanyi? Crec que et pot agradar…)

     
  7. loucomballa

    23 Setembre 2008 at 18:49

    Si, Àngels, això si que es veritat, el capitalisme fa molt de mal, es transforma i jo afegeixo, en seguirà fent.
    No crec que el capitalisme desapareix-hi, però si que crec que, com he dit, està difunt. ¿Que com es menja això?, dons com el budisme, es mora i reneix, el capitalisme te un abans i un després del 29 i tindrà un abans i un després de setembre del 2008.
    Ara si, el mercat es transforma, el mercat que ja des del anys 30 està regulat, per tant socialitzat, ara ho estarà encara mes, aquí es per a mi on els socialistes han de intervenir-hi, sinó, ens el regularan a mitges com sempre per no fer res mes que socialitzar les pèrdues.
    Ara, que el capitalisme es mort, això ho sap fins i tot Marx des de la seva tomba, allò que queda es “mercat-socialista” -bonito palabro- i ara està al abast dels socialistes, fer-ho mes humà.
    ¿Ho aprofitaran?….. ???????????. molt hem fa l’efecte que tampoc els interessa massa als socialistes oficials.
    Petons.
    PD: No he llegit aquest llibre que dius, però si el trobo ja l’hi faré una ullada, gràcies per la recomanació.
    Pel que fa a la economia, jo soc medi-ambientalista, no m’interessa la economia per seguir-la per xarrades mes o menys professionals, llegeixo, escolto, en-raono i en trec les meves idees, si son correctes bé, sinó ja les milloraré.
    ¿Coneixes el blog d’en Marc Vidal?, val la pena i se’n aprèn molt, ell ja va predir aquesta situació fa mes de un any i va molt per endavant de tot allò que pots llegir i escoltar dels “media”.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: