RSS

Una festa compromesa i generosa…

05 oct.

dsc02089.JPG

Com sempre, els mitjans de comunicació creen els seus propis titulars, escapçant, interpretant, tergiversant la realitat del que va ser la Festa d’EUiA. Una Festa plena de moments importants, de pensament d’esquerres, de compromís. Des de la tasca feta pels sindicalistes preparant la Jornada de Lluita del proper dia 7 i analitzant la legislació de la Unió Europea contra les treballadores i els treballadors, fins l’acte central contra la Precarietat en el que Toni Barbarà, Angels Tomàs, Núria Lozano, i la vice-presidenta del PEE, Graziella Mascia de Rifondazione Comunista ens varen recordar la importància que té Europa per decidir les polítiques econòmiques que ens afecten. Toni Barbarà va recordar que jornades laborals com les que es proposen de 65 hores afecten directament la salut, la seguretat i la taxa d’accidents laborals, i que mentre es deixa que cadascun dels Estats posi en funcionament la política laboral que cregui més adient, hi ha factors sobre els que el Parlament Europeu pot i s’ha de pronunciar perquè es tracta de parcel•les normatives traspassades i assumides per la Unió Europea. Des de la denúncia del Tractat de Lisboa, va exigir que els pobles europeus condueixin la seva vida i lluitin contra la precarietat, per la salut i per un treball digne.

D’aquesta Festa en surt més EUiA, una organització més sàvia, més compromesa, més solidaria i més generosa… Dels molts moments especialment emotius en vull destacar tres:
1)Al final del sopar, en els Parlaments, quan Jordi Miralles va reivindicar la memòria del President de Catalunya assassinat Lluís Companys – fent també un paral•lel amb el President Allende que ens mostra encara a les catalanes i els catalans un gran camí per recórrer en la seva defensa i reivindicació.

2) Quan es va concedir el Premi l’Alternativa a les companyes que encapçalen la campanya per un avortament lliure i gratuït, que no figuri en el Codi Penal, i desemmascari la hipocresia de tanta gent i tanta institució en un tema tant important per a les dones. El premi va ser compartit amb el poble de Bolívia per la dignitat amb la que defensen el seu camí cap a la democràcia econòmica i social.

3) Quan Gaspar Llamazares va anunciar la seva dimissió com a Coordinador General d’Izquierda Unida i la renúncia a presentar-se com a candidat en la propera Assemblea. Totes les persones assistents el vàrem aplaudir, dempeus i amb sinceritat, en acabar el seu breu comiat. I no crec que ara correspongui fer cap més comentari al respecte. Jordi Miralles li va assegurar que sempre serà benvingut a Catalunya, i crec que moltes de les persones presents ho compartíem.

Per acabar, voldria explicar la perplexitat d’una persona jove, que per primera vegada assistia a una festa política, i no entenia com podia ser que Fran Pérez, Angel Pérez i Pedro Chaves presentessin tres documents tant propers, amb defeses tant semblants, i amb uns matisos que no li semblaven cap escull mortal. Li havien dit que tots tres pertanyien al mateix Partit polític, i tot i així, copsava la voluntat que més enllà de les paraules conciliadores, el que es buscava era aconseguir una victòria pròpia (i la derrota dels altres) que no pas arribar a un bon consens. I em deia que el consens sincer, sense imposicions, el veia possible perquè cap de les tres persones havia dit on estaven les diferències fonamentals del document que defensava en relació als altres –mètode que sembla bàsic quan es vol deixar clara una diferència insalvable o cercar de veritat un acord. Paradoxa de les paradoxes, més aviat li havia semblat descobrir el temor de que era possible arribar a un acord per poc que es baixés la guàrdia. I malgrat tot, estava esperançat, perquè si no es convertíen les paraules en defenses tancades de posicions que en voler-se enfrontades resultaven absurdes, i s’acceptava enraonar (és a dir, intercanviar raons) l’acord en les posicions polítiques no sols era possible, sinó que estava a la vista. I tot plegat li semblava una mica massa frívol quan ja havien començat els expedients de crisi de les empreses, quan ja tantes famílies treballadores no arribaven a final de mes, quan tanta gent podria perdre la seva casa i malviure en la por i l’amenaça d’un renovat feixisme acompanyant la crisi… Izquierda Unida és necessària, i no ens podem permetre el luxe –o pitjor– de malbaratar-la.

 
3 comentaris

Publicat per a 5 Octubre 2008 in Igualtat, Mitjans de comunicaci

 

Etiquetes: , ,

3 responses to “Una festa compromesa i generosa…

  1. libertad

    5 Octubre 2008 at 20:57

    Angels me alegra que todo haya ido bien, menos mal que por lo menos hay gente, como tu, que habla en tono positivo y nos enseña que seguimos siendo necesarios y que no todo está perdido.
    En referencia a esa persona joven de la que hablas y donde nos cuentas su perplejidad ante las supuestas diferencias, pues te diré que así tenemos nosotros a mucha gente aquí en mi pueblo.
    En fin estoy convencida que al final seremos capaces de hacer entrar en cordura a esa panda de cafres que necesitan las diferencias para seguir subsistiendo. Un besazo

     
  2. àngels

    5 Octubre 2008 at 22:21

    Libertad, me alegra enormemente recibir tu comentario. Un beso con todo el cariño para ti y tu familia.

     
  3. Carles

    8 Octubre 2008 at 15:23

    Àngels, penso que va ser molt aclaridora l’intervenció dels tres companys pel que tu dius, demostrar que no és un problema de confrontació ideològica sino, més bé, una cuestió que jo diria estètica, com un debat de publicistes que dubten de que és millor destacar: la tricolor, el solet o, precisament, els objectius: la defensa dels drets humans i l’alliberament de les clases treballadores, una nova societat socialista. Vaig parlar un moment amb en Gaspar -sobre la llei electoral i les negociacions amb els socialistes, i pinten llargues- i em sap greu que l’hagin maltractat més del que es mereix. Tot i que amb el company Anguita ja varem tenir clar fins a on podien arribar (“El País SA”)… IU és imprescindible, però cal tenir clares, com el company Àngel Pérez, l’ordre de prioritats, tot i afegint totes les que hi ha, que bé que hi caben. Salut!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: