E
s pot llegir avui a La Vanguardia que la Consellera Geli proposa revisar “la gratuidad de los fármacos a los pensionistas”, amb el suport del im-“popular” Güemes, protagonista aquests dies de la privatització descarada –i fortament contestada– del sector de salut de Madrid.
Amb un sentit de la oportunitat que nomès es pot comparar amb la seva sensibilitat ben demostrada, Geli insisteix en una mesura que no ha tingut el suport dels anteriors “Ministros de Sanidad” –ni el d’Ana Pastor, ni el d’Elena Salgado, ni ara el de Bernat Soria. La consellera Geli sembla no adonar-se que si la mesura ja era injusta en temps de bonança, més ho és en temps de crisi… però hi hauria de caure donats els recolzaments de Güemes i la seva Presidenta.
Un grup de persones preocupades per la deriva dels temes de salut pública, deiem, un mes enrera, i entre altres coses, que:
“Constatem, amb preocupació, com en aquests darrers temps sorgeixen una munió de declaracions, propostes, iniciatives, congressos i jornades, promogudes des de diversos àmbits de les Administracions i empreses del sector farmacèutic, tecnològic biomèdic, grans “media”, asseguradores i financeres privades i entitats de caire corporatiu. Sota el pretexta de “modernitzar” el Sistema Nacional de Salut de Catalunya, es reclamen noves aportacions econòmiques de la ciutadania – que anomenen “clients”. És el que es coneix, d’una o altra forma com a “copagaments”. En el discurs que s’intenta instal•lar es parla també de limitacions de cartera de serveis, contractacions de pòlisses d’assegurança particulars, tractament mixt – o híbrid públic- privat del finançament, generalització de pràctiques de privatització i d’ externalització, preeminència de rendiments. És a dir, valors economicistes pel damunt dels socials i polítics, i la supremacia d’ una gestió “moderna” i de “mercat” per sobre de la satisfacció dels drets democràtics, econòmics i socials.”
Crec que teniem tota la raó. Senyor Güemes, senyora Geli: Ens tornarem a trobar, i serem més colla. I ja avisem: en defensa de la salut pública, gratuita i de qualitat, INSISTIREM!
Punts de Vista 
Marga M.
24 Octubre 2008 at 17:11
Amb més de vuitanta anys a sobre, un dia la meva sogre ens va dir que ja no es veia amb cor de cuidar de si mateixa i que volia anar a viure a una residència de gent gran. Amb els diners de la seva pensió òbviament no varem trobar-ne cap, i no cal dir que haviem d’esperar tres anys per una plaça en una residència pública. Ella no volia ser una càrrega per les nostres complicades economies, però finalment va accedir que entre tots els fills afegíssim la quantitat necessària per a cobrir les despeses de la residència que va triar. Si ara ha de co-pagar els medicaments, jo que la conec bé, començarà a amagar les seves malalties i necessitats, per a no ser una càrrega major per els fills. Però la meva sogre és una afortunada. Que hauran de fer els pensionistes que no tenen un familiar que els ajudi a arribar a finals de mes? Hauran d’acabar tots menjant de les escombraries del mercat que tinguin més a prop o hauran de vendre mocadors de paper als semàfors per co-pagar-se els medicaments? Si la Consellera necessita diners, que comenci per tornar els cotxes oficials que li han adjudicat a ella i als seus directors generals, i vagi a peu o amb taxi com fa el President de Cantàbria. Però els nostres avis, que ni els toqui!
Ignasi P.
24 Octubre 2008 at 17:26
Estimada profe: com pot ser que el Conseller de Sanitat del Partit Popular de Madrid Sr. Güemes, (més conegut per senyor bronques) i la Consellera Geli Consellera de Salut del PSC de Catalunya tinguin el mateix programa d’atenció medico-sanitària i segueixin la mateixa política de privatitzacions? I allò de les polítiques d’esquerra on queda? En un moment en que el món capitalista s’ensorra estrepitosament, és el moment en que la gent d’esquerra hem d’aplicar amb més força les nostres polítiques de protecció social, pensant en els més desvalguts. Com és possible que el Sr. Sarkozy sigui qui dicti la política econòmica que ha de seguir el món sencer i que ningú grinyoli i el conseller de salut del PP dicti la política de la resta de conselleries de salut? El món s’ha tornat boig? Que hi ha algúúúúúú.
Marc López
24 Octubre 2008 at 17:37
Ara, ara és el moment de que tothom es tregui la careta i es vegi què i qui hi ha al darrera de cadascú. Tots sabíem com era la Geli, tot i que potser no tots creiem que pogués anar a més, i superar-se d’aquesta manera. Estan a punt de sortir els pressupostos que cada conselleria ha fet per l’any que ve i haurem de vigilar molt de prop els de la Geli perquè crec que és capaç de començar a vendre’s el que li queda d’ànima, a canvi de què?
F. Carrerres
24 Octubre 2008 at 17:52
Que fort. No és el moment, senyora Geli, no és el moment! Doncs potser si que tindrem una “postguerra sense guerra” com pronostica en Leopoldo Abadia o potser tindrem una “revolta popular” com pronostica en Sarkozy, però es que entre tots s’ho han ben guanyat. L’actuació de la Geli és deplorable tant si ha actuat amb mala fe o amb incompetència i no podem seguir callats, o com diu aquell, perplexos. Entre tots plegats ja n’hi ha prou!
teresa puig
24 Octubre 2008 at 19:23
Angels, penso modestament que hi ha polítics que no es volen enterar de com vivim els treballadors. La Marina Geli no sé pas a quin món viu, potser li convindria tornar a Girona i fer de metge.
carmina
24 Octubre 2008 at 21:41
Dies de feina i de mirar el mòbil de corre-cuita, doncs és en silenci, entre classe, reunió i sessions amb els rectorables de la UB, i ara que ja se m’han acabat les piles, llegeixo la noticia que l’Àngels ja m’havia apuntat! No està mal aquesta, valentia? Imprudència? D’una consellera del partit socialista! Si, han llegit, del partit socialista que fa allò que governs de dreta no han fet! No sap estalviar d’altre manera?
A mi de vegades m’han receptat un medicament del que havia de prendre tres pastilles i me’n venien a càrrec de la seguretat social 30 o 60, o més… tal i com es presentaven comercialment, o a l’inrevés, tot i que el resultat és el mateix, 8 dies d’antibiòtics i la capsa en te per cinc… el que acaba sent per 10! Com es freguen les mans les farmacèutiques!
Cal fer concerts amb les privades per escurçar les llistes d’espera? Acaba sent com l’ensenyament públic i concertat! Els diners, a la privada!
Consellera! Li han demanat alguna vegada la DIMISSIÓ? A les feines normals, quan algú gestiona per l’altra, és a dir, no al qui deu servir… l’acomiaden, el treuen del seu lloc, el conviden a passar la porta.
És de rebut que un govern d’esquerres vetlli pel més feble, cuidi les seves empreses i en tregui el profit que s’espera d’elles, i les empreses que atenen la salut de la població no s’espera d’elles que treguin rendiment; no entenc d’economia, però sí sé que els serveis públics com la sanitat i l’educació estan per atendre les demandes socials i no per fer estalvi o superàvit.
Canviï de discurs, no adquireixi pràctiques neoliberals, hem carregat piles, tenim energia suficient per sortir al carrer i fer el que calgui per defensar allò que és nostre, allò que ens correspon, a nosaltres i als nostres vells.
Qui se l’acut de començar amb els més febles? El govern pujol, poc abans de les eleccions, a la seva època, feia actes amb els vells, per demanar-los el vot… si això ho reprovàvem, què farem amb la seva idea meravellosa? Que potser no els vol vostè? Que potser no els necessita? Que potser espera que vagin a l’altre barri i així ni medicines ni vot?
No jugui, no aprofiti el discurs de la crisi, aquesta crisi no és la nostra, de moment sembla ser dels bancs que son els únics als qui han omplert de diners… Bon vent i barca nova. La sanitat pública és un be social, universal i d’història, passi a la mateixa amb altres actes. Gràcies, per dona i socialista!
jordi calm
26 Octubre 2008 at 15:52
Bè…no sorprén massa no. És que no en saben mès.
A veure, si hi ha d’haver copagament, ha d’esser amb una limitació força clara. Que pagui qui està forrat de calers, i les persones que no viuen de les seves inversions i per tan no estàn forrades, que en quedin exentes.
jordi.
àngels
27 Octubre 2008 at 9:47
Benvolgut Jordi: Qui està forrat de calers, com dius tú, ha de pagar l’Impost sobre el Patrimoni del que tan amablement n’hi ha deslliurat la proposta d’un govern que es diu socialista. El copagament significa de fet carregar els costos de la crisi sobre els més febles i amb menys capacitat per defensar-se, i seguir amb la retallada de drets econòmics i socials.
M.Eugènia S:C:
27 Octubre 2008 at 10:00
Es francament denigrant que ens tractin com a tontos i ens parlin del copagament, quan aquest ja hi és, sinò que fan dels nostres impostos?. Jo crec que la Geli parla d’això i és una cortina de fum envers altres coses, com ara la creixent privatització dels serveis, i el cada vegada més paper de l’Esglèsia en els centres sanitàris. Tornem endarrera
L\' Agustí
16 Novembre 2008 at 14:18
Estimada Marina Geli: Quan gasta el departament de Sanitat amb tiberis? I amb gasolina? I amb xofers? I amb cotxes? I amb “primes” per anar al Parlament? En lloc de damanar que paguem els jubilats perque no hi ha calers, dons anul-la tots els gastos que t’indico i que el teu partit no faci la pilota al P.S.O.E. que son ells els que han de doner els calers i no els jubilats. Fes-me cas, saps quan t’estalviaries? Dons aixó i no dir mes barbaritats, que per fer pagar, no fa falta tenir un Conseller de Sanitat.