RSS

Toni Barbarà: Taxes, retallades, i nous atacs a la salut i la sanitat públiques !

31 oct.

hospitalprivatizado_4.jpg

“No és la meva voluntat fer alarmisme ni generar més incertesa en els moments de greu crisi actuals. Malauradament, però, fa alguns dies, setmanes, mesos i encara algun any que venim denunciant els propòsits confessos i notoris de poderosos interessos econòmics i empresarials de tornar a la càrrega privatitzadora amb de la definitiva liquidació del sistema públic de salut com ara el venim coneixent. De fet hi ha massa exemples de pràctiques en vigor que són fórmules de copagament encobert. Però el més preocupant i lamentable és que l’ Administració, el nostre Govern de la Generalitat, mitjançant la Conselleria de Salut corresponent, pel que es veu es fa ressó, assenteix explícitament i acompanya aquesta idea que passa per la imposició de mesures de copagament i limitacions diverses al caràcter gratuït i universal de l’atenció sanitària i de la salut.

Fa unes hores publicava una reflexió argumentada sobre i contra el copagament sanitari – que jo definitivament anomeno REpagament-, i remeto a la lectura d’aquell article pel que fa a la injustícia, inoportunitat, inutilitat i agressivitat que suposaria d’una tal regressió social. La Consellera venia de pronunciar altra cop el maleït concepte de copagament en el marc d’una trobada amb la industria farmacèutica… una de les sangoneres més acreditades, més insaciables i sobretot més impunes de la situació econòmic- sanitària actual

Ara mateix, i sense gairebé temps per païr les darreres amenaces ens informen, a la seva i nostra TV3 (ells la fan i nosaltres la paguem i copaguem), que la patronal de la sanitat ha signat un Pacte (?) entre ells mateixos: Foment de Treball i quatre de les més grans organitzacions de la patronal del sector. L’acord es visualitza amb imatges de signatura solemne entre aquest club de benefactors altruistes de la humanitat que llueixen un envejable bon humor i millor aspecte en temps de crisi. El portantveu de la ONG en qüestió ens introdueix sense anestesia en la crua realitat: “la sostenibilitat del sistema està en perill !!?? i cal estrènyer el cinturó una mica per poder sobreviure i superar la crisi. És el moment, inajornable d’aplicar mesures, per molt “doloroses” que siguin i encara que –confessa sense cap vergonya ni rubor- agreugin les condicions i economies dels malalts, pacients pacients, usuaris impacients i en definitiva clients”. La primera i gran mentida habitual i ritual, mai prou rebutjada ni refutada

Recomanen al Departament de Salut aplicar “Taxes”, copagaments en matèries com el menjar/ la cuina, el confort, o la mateixa medicació dels hospitals. La justificació és perversa: si a casa un s’ha de pagar el menjar, perquè no quan és hospitalitzat? I el mateix i més per als medicaments i tractaments. Es tanca el circuit argumental que culpabilitza als malalts de la seva pròpia malaltia, perquè diuen “representa una sagnia per a les arques publiques,…i que sovint no està prou justificada (malalts imaginaris) o prou finançada (gents, sovint foranies, que no han cotitzat en temps i volum suficient). Gastem massa i abusem de la sanitat pública” diuen aquests empresaris del mercat de la salut. Ells que com empreses mercantils i amb afany – desmesurat afany- de lucre, es nodreixen com a vampirs dels pressupostos públics via concertacions, consorciacions, esternalitzacions, privatitzacions, mixtificacions, gestions… Ells, que sembla ser ignoren que la gent “normal” i evidentment els treballadors i treballadores, dones, pensionistes, vells, joves, precaris, immigrants, aturats, pobres i discapacitats, quan van a la xarxa assistencial i als hospitals públics per suposat no ho fan com a programa d’alimentació i tractament premeditat per gaudi i estalvi, ni com a vacances ni SPA, sinó per absoluta, i resignada necessitat.

Igualment, han pactat ells, recomanar a les autoritats, que no incorpori noves atencions a la cartera de serveis (que ja ells oferiran a les mútues i assegurances i xarxes privades): Res d’atencions buco-dentals i per suposat que els transsexuals s’oblidin de canviar de sexe, gratis.

Només faig aquí una excepció, que confirma la regla, en la meva confrontació antagònica amb aquests mercaders de malaltia/no-salut, quan els he sentit qüestionar l’aplicació de la vacuna contra el papil•loma humà a noies adolescents, i que per altres motius d’ eficàcia, seguretat , risc i relació preu- eficiència considero no hauria de produir-se malgrat el negoci minvant d’algun laboratori farmacèutic. En tota la resta: oposició radical. D’arrel.

No es tracta d’ajudar, complementar, participar, en la despesa en salut pública. L’assistència a la salut és un Dret inalienable conquerit per la lluita obrera i civilitzatòria que defensarem amb les urpes. I l’atenció a quest dret, que ja hem pagat, ha de ser necessariament universal, integral, gratuït, igualitari i de qualitat. De la xarxa privada que en facin la gestió dinerària que vulguin, i sempre que respectin les bones praxis i el rigor assistencial deontològic, que comprin i venguin “productes” sanitaris i mercadegin amb recursos privats que juguen a beneficis privats. Però les mans fora i lluny de la caixa pública, … senyors patrons !!

Seguirem reivindicant, ara més que mai i quan és més necessària que mai la protecció social dels més febles i dels malalts pobres, que els recursos públics són per la salut i la sanitat publiques !… i en èpoques com l’actual, si cal, exclusivament !

He sentit que un sindicat, i no tots ni tan sols el que justament m’és més proper, (la UGT; perquè no dir-ho ?) s’ha pronunciat immediatament en contra d’aquestes peticions. Vull suposar que en les properes hores les posicions i les oposicions al disbarat seran massives, seran nítides, seran bel•ligerants i serioses, i ho seran per part de tots els sindicats, partits i organitzacions socials i polítiques que es reclamin, ja no d’esquerres, sinó progressistes, humanistes, respectuoses amb els drets democràtics, civils i socials.

Ja puc anunciar, que la meva organització, EUiA, ho farà com ho ha fet un i molts cops, denunciant sense ambigüitats qualsevol forma de copagament, privatització, inequitat o agressió als drets de la ciutadania. I cridant a tancar files en defensa del Sistema Públic de Salut. Sra. Geli, no es deixi pas convèncer, i encara menys seduir per aquest seus companys de taula de consell d’administració. No toca, no li toca, no és just, no pot, no deu, no entendríem, no ens callaríem, no ens resignaríem.”

Dr. Antoni Barbarà i Molina

 
3 comentaris

Publicat per a 31 Octubre 2008 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: ,

3 responses to “Toni Barbarà: Taxes, retallades, i nous atacs a la salut i la sanitat públiques !

  1. Enrike Ilundain

    31 Octubre 2008 at 12:43

    Coincideixo a ser-hi en contra de l’anomenat ‘copagament’, i també penso que s’hauria de dir REPAGAMENT (ben trobat), o fins i tot re-copagament. És a dir, tornar a pagar tot allò que ja teníem pagat des de fa temps. P.ex., jo porto uns 29 anys cotitzant per pagar la SS, i no entenc per què m’haurien de fer pagar de nou aquests serveis amb totes les quotes que m’han tret religiosament de cadascuna de les meves nòmines al llarg de tots aquests anys… i a la meva dona, els meus pares, els meus veíns. Ja ho tenim tot copagat, i de sobres! Tant, que fins i tot els ha arribat per pagar els sous multiplicats per 12 de qualsevol càrrec polític, la manutenció de tots els Borbons del món, la condonació de les deutes per latrocini dels Franco, els viatges d’Aznar a les Azores i de Zapatero a Washington (?), la mobilització de tropes espanyoles a indrets on no pinten res, una administració de justícia del segle XIX… Ja som tots copagadors, i a més ara tenim immigrats i no immigrats que s’hi afegeixen dia rere dia, a sobre a canvi de sous més precaris. Copaguem els bancs amb les seves draconianes comissions, sense igual a la resta d’Europa. Copaguem tot, sense rebre més que retrets perquè som uns capritxosos malgastadors que tenim la dèria de demanar serveis públics copagats de qualitat, dient-nos a sobre que tot això és a cost zero, o que li surt car a l’Estat… com si tots aquells ens ho paguéssin de la seva butxaca! I un bé negre!

     
  2. udcc

    1 Novembre 2008 at 0:40

    Vemos un escenario donde la cultura europea, y todo lo que conlleva, está en peligro. La cultura occidental y sus valores están al borde de la desaparición. Si no ponemos remedio pronto, seremos exterminados en muy poco tiempo. Es irónico pensar que hay muchos europeos que desean este exterminio de cultura y forma de vida. Y me gustaría ver sus caras si algún día un yidahista obliga a sus hijas a vestir un burka (esto ha ocurrido en lugares como Afganistán o Irán. España, Europa entera, no sería una excepción). Seguro que no les hará mucha gracia.
    Entra en nuestro Blog udcc.wordperss.com y opina. También puedes contactar con nosotros con los correos electrónicos: derechoshistoricos@hotmail.es derechoshisto@gmail.com.
    Necesitamos un cambio y juntos podemos hacerlo.

     
  3. Antoine

    1 Novembre 2008 at 1:59

    Muy bien, estoy con todo lo que se denuncia. Pero a partir de aqui hablemos de nuestra resposabilidad, y sobre todo de la cobardia de nuestros lideres, para denunciar el desnudo de etica social en que vivimos.
    Quiza la refundacion mas que ideologica tendra que ser etica y lo que esta claro es que debe ser generosa

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: