RSS

En defensa dels “ninja”

01 nov.

Acabo de saber que bona part del rescat del govern Bush es pensa dedicar a repartir dividends entre els accionistes de les empreses “rescatades”… El cinisme em sembla tan enorme que crec que cal anar posant les coses al seu lloc.

Per exemple, cada vegada que veig penjada a la xarxa la conversa del professor Leopoldo Abadía amb Andreu Buenafuente penso que s’ha de sortir en defensa urgent dels ninja. Un programa d’humor és una cosa, explicar la crisi de manera planera una altra, i les dificultats econòmiques que porten al desnonament i la pobresa, cada dia, a centenars de treballadores i treballadors –o fins i tot persones que es consideraven de classe mitjana– una altra de ben diferent.

Qui són els ninja? No són (com deia un altre vídeo que també té molt èxit) negres sense feina a la porta d’una casa que cau a trossos i que fan negoci amb el venedor d’hipoteques. Són, en la seva majoria, treballadores i treballadors que han perdut la seva feina per la precarietat dels seus contractes, o que tenen uns ingressos insuficients per pagar els costos creixents del tipus d’interès de la seva hipoteca, i que no tenen res seu de valor (els clàssics dirien, cada vegada amb més raó: sols les cadenes….)

Aquestes persones que ara s’anomenen festivament “ninjas” són doblement explotades: com a treballadores, i com a consumidores, perquè s’els complementa un salari o subsidi insuficent amb ofertes de crèdit que necessitaven que assumissin, més que per ells mateixos, pels propietaris dels capitals sobrers… Així, els treballadors i treballadores rebatejats “ninja” consumien els productes que necessiten vendre els mateixos que no els donaven salaris suficients per a fer-ho, i que utilitzaven les mateixes tècniques de publicitat per demostrar les meravelles de l’electrodomèstic i de la tarjeta de crèdit que la podia portar a casa. El lema era: Consumiu, on no arriba amb el que cobreu, arriba el crèdit, aquest nou producte dels capitals que NO volen invertir-se de manera productiva perquè és més alta la taxa de beneficis del capital financer… Les botigues estaven ben plenes, es feien més cases que mai i per obtenir un crèdit sols s’havia de telefonar o signar un paper amb molta lletra petita incomprensible. Mentrestant, els pobres eren més pobres que mai, i els rics més rics, amb menys impostos per pagar i amb la nova preocupació de no saber ni amb qué gastar-se els diners…

Com explicava la Barbara Ehrenreich “Durant molts i molts anys i fins ara, els treballadors i treballadores d’Amèrica han acceptat dolçament sous decreixents, preus creixents, més explotació a la feina, desaparició de pensions i assegurances de malaltia cada vegada més insegures. Mentre el sou del personal de direcció creixia fins a una xifra de 8 dígits i més, el que s’anomena “gent corrent” accepten segones feines i s’amunteguen diverses generacions en una mateixa casa, amb esperes incòmodament llargues per poder anar al bany. Però tota aquesta depauperació – combinada amb un enriquiment fabulós “dels de dalt” – ha acabat per desestabilitzant el sistema capitalista, encara que sols sigui perquè, en els darrers anys, el substitut d’Amèrica dels sous decents ha estat el crèdit fàcil.”

Quan finalment la bombolla ha esclatat, el cinisme dels poderosos reparteix les culpes: D’un cantó, els “enginyers financers” l’han feta tan grossa que l’Estat –amb els impostos de tots– corre al seu rescat. Per l’altre costat, els pobres (dels que es diu que tampoc pensaven pagar i que han aprofitat la borratxera del crèdit per consumir com a bojos) es troben sense casa, amb deutes de per vida, més enfonsats que mai… En defensa d’aquestes víctimes de la crisi que tan divertit és anomenar “ninjas” val a dir que segurament l’única cosa que pretenien era fer realitat els seus drets més bàsics: el dret a un habitatge, el dret a omplir la cistella de la compra, el dret a ser feliç… ni que fos per uns pocs dies.

 
6 comentaris

Publicat per a 1 Novembre 2008 in Economia crítica

 

6 responses to “En defensa dels “ninja”

  1. Sancho

    2 Novembre 2008 at 13:45

    Tot i coincidir en l’espèrit de l’article. Per dir-lo d’alguna forma: “això ha estat una gran estafa que paguem els de sempre i el que cal és ajudar a qui veritablement ho necessita canviant les regles d’un mós fastigossament injust” he de fer algunes aportacions:
    No, els ninjas no necessiten ser ajudats!!. M’explico: Curiosament, una de les coses que menys s’ens expliquen sobre la crisis (tan americana ella) és que la principal raó del seu “timing” a la seva vessant yanki és que allà els habitatges són la única garàntia d’un prestec hipotecari. Es a dir que si no puc pagar li porto les claus al banc i el banc s’ho ha de menjar. No quedén deutes de per vida!!. I, al tanto, si el preu del meu habitatge baixa també, molt raonablement, puc fer el mateix (Que de fet és el que està passant).
    És això el que explica la explossió de la subprime americana, no tot són ninjas, ni de lluny. De fet, aquest mecanisme hauria de haver estat una tanca de control perque els bancs no donessin prèstecs tan alegrement però, malaudarament, l’afany de negoci ràpid va fer que es passesin (i molt) de frenada.
    I aquí anem a un altre punt clau que tampoc es parla massa: De fet el rovell de l’ou del problema és el valor dels actius (pisos, casolanement) o dit d’una altra forma la creença en que “l’habitatge sempre puja”. Es a dir, no hi havia cap problema en que els ninjas no paguessin, al final, embargarli la casa també era un bon negoci perque aquesta amb el temps valdría més. Els interessos que pagaven eren, literalment, benefici per res.
    Pero, ailas, el temps demostra que el creixement etern no existeix i que el havia de ser una tanca de control (el fet que la única garantia fos el inmoble) esdevé una (bona) valvula de seguretat perqué el sistema esclati abans que s’ho emporti tot. Són els bancs americans els primers que són arrastrats pels el seus errors, els que queden en evidència. (Bé, altre cosa és qui paga la broma, els contribuents quina gràcia). Els ninjas americans són igual de pobres que abans, potser una mica més però no queden endeutats de per vida. En un cert sentit són una mica un exèrcit d’Enric Durans però sense deutes.
    ¿I que pasa a Espanya?. El problema és molt més greu, molt més. Aquí no pots tornar les claus al banc, els inmensos deutes continuen vius. Això explica perque la bombolla inmobiliaria aquí és molt pitjor (el mateix stock d’habitatge nou per a una població sis vegades menor, una relació preu/renda familiar de 8 quan als EEUU ha esclatat en arribar a 5,5!!).
    De fet, aquí encara l’esclat de la bombolla no ha arribat a la fase de desnonaments massius que als USA ja ha començat. Ho veurem.
    Solucions: Socialisme Global, ja!
    Solucions b: La clau de la crisi està en el preu de l’habitatge i, curiosament, totes les que s’estàn aplicant persegueixen precisament mantenir aquests preus insostenibles. Salvaguardar els preus dels actius li diuen. La crisi no acabarà fins que els pisos tornin a costar 3,5-4 vegades els ingressos familiars. Serà un procés rapid i traumàtic o lent i esgotador (15 anys de baixada com al Japó) però necessari, i més, inevitable.
    Pel futur: impedir l’endeudament més enllà de 20 anys i del 30% dels ingresos i que els inmobles siguin la única garàntia de les hipoteques.
    Pel passat: buf, complicat. Mai he tingut clar que s’hagui de subvencionar la propietat… Aplicar massivament la llei concursal als ninjas i que els seus proveidors (els bancs) asumeixen que això és el que són proveidors que en cas d’insolvència terminal del client han d’assumir perdues.

     
  2. àngels

    2 Novembre 2008 at 14:53

    Amic o amiga Sancho: Dones per fet que els ninja USA tenen tots segona residència? Perque si no, quan entreguen les claus, on dormen, on viuen? I en relació a casa nostra, comparteixo no subvencionar la propietat… però per qué no una negociació entre Generalitat (les seves agències adequades) i Bancs i Caixes per traspassar títols hipotecaris i deixar que les persones que no poden seguir pagant les hipoteques es quedin a casa seva a canvi d’un lloguer assequible? Com ho veus?

     
  3. J.I.Pellegero

    2 Novembre 2008 at 15:02

    Als EUA el mercat immobiliari encara no ha tocat fons. A nivell econòmic el pitjor restà encara per arribar ja que ara entrarem en un període de recessió en que l’economia real haurà d’ajustar-se al nou entorn. I com fins i tot ha hagut de reconèixer el Conseller Castells, probablement en aquest últim trimestre entrarem en un període de recessió a Catalunya.
    Tot és cert, però com diu l’Àngels, que quedi ben clar que els que han causat tot aquest desgavell no ha estat els “ninja”, sinó els taurons que els han enganyat i venut unes hipoteques a les que aquests no podien fer front. A aquests taurons poc els importava que els passaria a aquesta pobre gent, i als bancs que havien donat les crèdits, i al món sencer.
    Els “ninja” com tots nosaltres, gent de carrer, som els que com sempre hem de pagar per els despropòsits i abusos dels especuladors immorals i mancats de tota ètica i valors, que només busquen el “pelotazo” i el diner fàcil sense treball i esforç. Ara falta veure si els diners que els nostres governs han donat als bancs serviran per a repartir dividends i pagar setmanes de relax en hotels de cinc estrelles i sopars en grans hotels de Mònaco o realment arribaran a la gent. Tal com va tot últimament, m’espero el pitjor!

     
  4. Sancho

    2 Novembre 2008 at 16:57

    Àngels,
    soc ben conscient de que la meva aportació és xocant (a més d’agossarada).
    Soc ben conscient de que els ninjas són les principals victimes de tot això, que han estat ben enganyats (de multiples formes con tu ben assenyales) però, insisteixo, amb la llei hipotecaria americana no acaven de ser neoesclaus (poca broma amb aquest concepte) com els hipotecats d’aquí.
    I, no, evidentment no tenen segona residència però la seva situació no és massa pitjor que la seva situació inicial (i aquí si calen ajudes, clar, com sempre)
    D’altra banda hi ha un pensament fàcil, certament estés, de que la solució pasa per les ajudes directes als hipotecats. De fet, quan es va començar a parlar de subprime, a l’agost del 2007, el primer que va fer Bush va ser parlar d’ajudes a les families per pagar les seves hipoteques. Evidentment, aquestes aparents ajudes tenen dos objectius ocults: que els bancs cobrin l’incobrable forat de la seva nefasta gestió i mantenir els inflats preu dels “actius” (veritable causa del problema).
    Evindentment, desde l’esquerra hem primer de senyalar les veritables causes de la crisi i, després, transferir els costos als veritables responsables (els bancs!!).
    I clar, i tant que estic d’acord en formules com las que assenyales.
    Per últim, diré (al preu de ser definitivament politicament incorrecte) que també hi ha un missatge, una lliçó, que la nostra classe ha d’aprendre de tota aquesta crisi. (De fet, som ràpids entenent aquestes coses, l’opinió popular al respecte de allò de “els pisos mai baixen” ha girat ja 180 graus) … No podem estar eternament enganyats i freqüentment els desenganys encara que dolorosos són iluminadors.
    El teu amic
    sancho

     
  5. Carles

    2 Novembre 2008 at 19:35

    Hem sembla molt interesant tot el que està aquí sortint i us vull contar quelcom curiós: L’Àlvarez Cascos va repartir entre tot el personal de Correos un llibre sobre el desenvolupament de les comunicacions a Espanya, facsimil, enorme.
    Allá s’explicaba en un informe oficial de l’época el desgabell econòmic que va portar a la primera República.
    Es va fer el gran projecte de ferrocarril nacional, amb accions que van pujar a borsa indefinidament i, on tothom que tenía un duro el va posar, esperant que el seu ùs tornaría els beneficis a cabaços.
    Paralel.lament els preus dels inmobles urbans, afectats per plans urbanístics desmesurats i enfocats cap a la burgesía, va multiplicar els preus de l’habitatge i, llògicament, els preus dels productes bàsics de tota mena. El pa va pujar en porcentatges desaforats mes a mes, els peatges que els traginers teníen que pagar -fora d’un molt control.lat i corrupte mercat del blat que després es va ampliar a altres cereals- disparaven els preus de les mercaderies d’una vil.la a l’altre.
    Resultat: la corrupció i la ineficacia dels encarregats de fer els ferrocaririls va endarrerir i inclús fer desapareixer en fallida total les dieferents empreses constructores dels projectes. Un exemple, es feia pasar el tren per les terres del senyor, encara que fos el pitjor trajecte, i li pagaven a preu molt per sobre del real.
    Com de cop, a la primera fallida, la borsa es va enfonsar i les empreses sense comandes de ferro, les siderùrgiques i el carbó ferits de mort. Els tallers, petits i grans proveidors del món de la vía es van aturar en sec. La gent es va quedar sense feina ni calés per pagar els lloguers (llavors de propietaris pocs). Les cases quedaven buides, desnonades, i els que podien s’amuntagaven en pisos patera o tornaven al poble d’origen on potser es podia menjar. Les lletres i el deuta públic eran impagables doncs totes les fonts d’ingrés de l’estat havien fet fallida. Va ser el Bienio Revolucionario que va acabar en la 1ª República i, aquesta, amb el cavall cavalcat pel burro Pavía al mitg de les Corts i els diputats corrent Sant Jerónimo avall…, d’aquí la Carrera, suposo.
    Però llavors ja havien baixat els preus de la vivenda, el del pà… I no vegis com! Per uns pocs (pots afegir una r) una mica massa!

     
  6. Sancho

    3 Novembre 2008 at 19:26

    que fort!!
    Parlavem ahir en aquest espai de les ajudes als hipotecats i, avui, ens sorpren ZP amb les seves mesures. Tenim poders!! 😉
    Crec que malaudarament aquestes no són les ajudes que Àngels o jo proposariem. Són de les que denuncio, falses ajudes a les families que en realitat el que volen garantir als bancs que cobrin les seves deutes (l’estat fa d’avalista!) i que els preus dels pisos no baixin.
    Malauradament el ganxo electoralista ja està llançat i la majoria de la gent s’ho empassarà gustosa
    Què en penseu?

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: