RSS

Dona, Precarietat Laboral i Salut

04 març

Propostes en femení de la Carta de Barcelona


 

El treball, la naturalesa i condicions o la seva absència són elements determinants per a les condicions socials, els drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera benestar.

temporeras.jpg

En el cas de les dones, és amb major freqüència font de malaltia que no pas de salut, ja que ens trobem en un món laboral, sigui aquest formal o submergit, que incrementa considerablement el grau de risc, d’incertesa, de precarietat, de sinistralitat i d’explotació de les dones a Europa. Aquest concepte de salut ha d’entendre’s com a comprensiu del conjunt de condicions de benestar de les dones i, per tant, ha d’incloure necessàriament la salut sexual i reproductiva -sense que en cap cas s’hagi de supeditar als interessos econòmics de les multinacionals de la indústria farmacèutica- i ha de proporcionar el mateix servei mèdic a homes i dones.

La precarietat té diverses cares: baixos salaris, infra-qualificació professional, treball a temps parcial com a única alternativa d’ocupació, accidents i malalties professionals, inestabilitat laboral, futur incert, falta d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, dependència de la família, pèrdua de drets i falta de recursos estables. En definitiva, desregulació de les condicions d’existència.

Una desregulació que la Comissió Europea està impulsant sota la disfressa de la flexi-seguretat, sense tenir en compte el seu impacte sobre la salut i el benestar. Es tracta de reflexionar sobre un element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic d’una elit…

La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social cap a les dones: maltractament físic i psicològic, assetjament moral i sexual, etc.

Per a les dones joves, existeix a més la frustració per la probable inadequació dels estudis realitzats i les dificul­tats d’accés al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Les joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball, i que dificulta el desenvolupament d’un projecte vital propi. Les dones adultes, especialment les aturades de llarga durada, veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les dones joves, en una competència obligada però totalment desigual… La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre de treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la pre-carietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adequades de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i amb salaris dignes. La precarietat es torna particularment agressiva per a certs col-lectius com el de les dones amb discapaci-tats i les immigrants. Cal fer especial esment a la precarietat que és ja ‘de facto’ el sistema regular de vida i treball de les dones immigrades, que són part inseparable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració són insuficients i massa tímides per a garantir drets i deures. En canvi, la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la garreperia amb la qual es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat. Pel que fa a les dones que perceben com renda principal un subsidi de jubilació, aquestes es veuen explíci-tament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers. A això cal afegir que la irregularitat de les dones en la seva trajectòria laboral determina que percebin pensions molt allunyades, en ocasions, del llindar mínim per a atendre les seves necessitats més elementals. És necessari canviar aquesta situació: Una altra Europa és possible. Fem una crida a l’actuació coordinada de les forces d’esquerres i les organitzacions sindicals i socials, i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi que prevalgui el treball digne i la salut de les dones per sobre de la precarietat que patim actualment.

 

 Per això és necessari:

 

1. L’estabilitat en l’ocupació, uns salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes. 2. El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció. 3. Disposar d’ajuda psicològica pública, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal. 4. Assistència sanitària completa, inclosa la salut sexual i reproductiva. 5. Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi desatenció de riscos. 6. Garantir el compliment dels empresaris, que siguin responsables de vetllar per la salut laboral. 7. Intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar a favor d’actuacions sindicals i polítiques. 8. Oposar-se a les pressions que es facin per a desregular encara més les condicions i el mercat de treball, a la nul-la prevenció de riscos laborals, a l’ús de productes poc fiables o perjudicials, a treballar (de forma remunerada o no) en medis i condicions insalubres, així com combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, el setge i la violència de gènere. 9. Vigilar la contaminació ambiental, les condicions d’habitatge, i combatre les diferències entre les difer-ents societats i en l’interior de les mateixes, i prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resultin de les normes i pràctiques d’aquestes societats.

 

Entrada relacionada: Carta de Barcelona sobre precarietat i salut.

 
1 comentari

Publicat per a 4 Març 2009 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: , , ,

One response to “Dona, Precarietat Laboral i Salut

  1. Toni Barbarà

    5 Març 2009 at 12:16

    Aquest és un veritable exemple a reproduir i a difondre d’anàlisi amb consideració transversal de gènere, de proposta d’acció. I de, com diria i diu l’Àngels, de “polítiqes amigues de les dones”… que la cosa, lluny de millorar, cada dia i amb la justificació dela crisi, va a pitjor… Prou !!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: