Me acabo de enterar por el blog del amigo ceronegativo. No le llegó a tiempo “su pulmón” para transplante al uruguayo más universal. Hace unos días nos dejó Pepe Rubianes. Hoy Quintín… No hay duda: la muerte es de derechas e hijaputa, pero tiene buen gusto, sabe acompañarse de los mejores, maldita sea!
Quintin Cabrera: hasta siempre!
13
març
Punts de Vista 
Toni Barbarà
13 Març 2009 at 11:52
Quintin Cabrera, has estat sempre insubmís, rebel, valent, iconoclasta, savi, roig, comunista, i excel•lent artista,…segur que estàs fent unes copes amb el Pepe Rubianes…
Recordes la darrera trobada al Palau olímpic de Badalona ?? Jo segueixo, sempre més he seguit, les teves instruccions, que les ciutats són llibres que es llegeixen amb els peus…
Un dia, però espereu tranquils i sense presses, ens aplegarem amb tots i amb totes (abstemis inclosos) i ens riurem de tantes jerarquies idiotes, de tants súbdits idiotitzats i de tants llepaculs políticament correctes. Ja us estem enyorant… Una abraçada i Salut company !!
Toni Barbarà
Carles
13 Març 2009 at 13:54
La cançò de “Superman es asexual y gilipollas y todos ellos son anticomunistas!”. Els meus fills el coneixen des de parvulari -els molt canalles!-. Jo el vaig veure per primer cop a Pomar, en un recital amb altre company cubà, quan en cisco encara emprenyaba. Hem va impresionar tant com la primera vegada que vaig veure en Llach, en Raimon o en Labordeta. Esgarrifants. Espero que hagi deixat nissaga perque sa força no es perdi mai. Merci pel video i salut per tots. Carles Acózar.
Alfredo Clemente
13 Març 2009 at 15:32
Hem fa molta rabia la mort d’en Quintín,… tant solidari, tant carinyós, i consequent com revolucionari. Des que vivía a Madrid (i jo tots aquests anys a Canarias)no l’habia vist. La darrera vegada a una festa del PCE. M’agradaba com artista, m’identificaba per la seva ideología clasista i libertaria i m’encantaba como persona qu’impregnaba el seu art de sentiments i valors nobles i universals.
Com veig que a la seva biografía no es fá menció explicita vull destacar la seva participació a Radio Obrera ( de les Comissions Obreres de Catalunya i Barcelona) amb programas molt bons i militants i en particular la seva implicació durant la nit del 23-F ajudant a que Radio Obrera llences proclames constants contra l’intent de cop d’estat i cridant a la vaga general en defensa de la democracia pel dia seguent.
Se que a Madrid l’estaban organitzant (en vida era l’intenció) un homenatge pel proper 27,…caldría que algú (millor molts)a Barcelona pensés en fer quelcom semblant.
He llegit les seves darreres rimas a
http://www.kaosenlared.net/noticia/murio-cantautor-quintin-cabrera-companero-tantas-luchas
impresionat.!!
ceronegativo
13 Març 2009 at 16:15
Es un tópico mil veces repetido que “siempre se van los mejores” pero ¡¡es que es cierto!!
Milio
14 Març 2009 at 10:20
Salud, hoy echare un cantarin por quintin en el Monsacro, nunca callaran su voz.
Milio
Cortés Bracero
14 Març 2009 at 18:23
Desde aquellos días cuando le conocí, en Madid, en un programa de radio que dirigía Manuel Lombao, siendo días de transición, allá por el año 1974. Hasta la últuma vez que le vi cantar, hará casi doce, en un bar de la calle Salitre cerca de Antón Martín, Quintin, siempre manifestó su compromiso con el comunismo.
Cuántos debieran aprender de él. Camarada Quintin: Hasta la victoria siempre.
Venceremos.
Jose Lemos Rabellino
22 Març 2009 at 18:25
La noticia me sorprendio…un gran dolor…el consuelo de su canto, de su musica…sus sentimientos…un beso grande a su familia..de todos sus primos Olimareños
Marisol Brunet
9 Abril 2009 at 18:50
Los youtubes no me los puedo descargar porque no me alcanza la 2G. Hasta que no me abran la biblio, y están en obras. O hasta que me vaya pagando a un ciber, que me queda muy lejos. Pero total, para lo que le quiero decir a Quintín in articulo mortis o como se llame el latinajo de si me oye todavía, es que una recomendación muy buena en tiempos de crisis es cantar sobre la crisis. Por lo tanto, seguiremos cantando, y seguiremos pensando en él.