RSS

Joan Delort

24 març

delort.jpgJoan Delort: Maquiavel o home de confiança? Home de CIU o del Tripartit? És el responsable en bona mesura de totes les desgràcies actuals de Joan Saura? O és responsable Joan Saura –que havia estat avisat per persones honestes– de les dubtoses i successives lleitats que sembla tenir el senyor Joan Delort?

Diu avui Joan TAPIA a El Periódico:

“Además ICV cuenta por los votos que obtiene y es legítimo que participe en gobiernos de coalición. ¿Se les debe vetar Interior? Nadie lo proclama pero los tutti frutti susurran que Saura es víctima de sus contradicciones y que lo hace fatal. Debe irse por su propio bien. (…) El problema es que no es cierto. En la última encuesta de EL PERIÓDICO, la inseguridad ciudadana es el quinto problema, por debajo de la desconfianza en los políticos. Y, en tiempos de paro y crisis, que la inseguridad no se dispare indica que los Mossos funcionan. Además Saura no entró en Interior como un elefante en una cacharrería. El cargo policial más relevante es el de Joan Delort, que ocupó las mismas funciones con la socialista Tura y con CDC. Y el director de Policía, discutido hoy, es un alto cargo del departamento cercano a Delort. Saura no hizo ruptura en Interior. Quizás cree en utopías pero demostró prudencia. Dicen que demasiada.”

Mònica Terribas va entrevistar al dissortadament desaparegut programa LA NIT AL DIA a JOAN DELORT, secretari de Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, el 21/01/2007. Aquí teniu el videu amb l’entrevista d’un possible conseller d’Interior “in pectore” que potser pensava el 2007 en “privatitzar” també una part important de la seguretat…

http://www.tv3.cat/videos/219936069

 
6 comentaris

Publicat per a 24 Març 2009 in Serveis Públics

 

6 responses to “Joan Delort

  1. Mingo Roig

    24 Març 2009 at 20:57

    Sempre m’he preguntat sobre l’habilitat de certs personatges polítics-politiqueros per arribar, estar, romandre, i seguir estant a les cúpules de comandament dels governs de torn. El mateix passa a altres Departaments de la Generalitat-com Salut per exemple-, on el canvi de govern (de CiU a l’actual tripartit catalanista i d’esquerres) no ha suposat canvis importants de responsables al servei d’un o altre conseller/a, d’un o altre Partit, d’un o altre prgrama…De vegades tan sols han intercanviat despatxos i càrrecs però segueixen manant i governant… I el pitxor és que són els actuals dirigents de les esquerres els qui els han confirmat i reafirmat. I així passen les coses que passen… Mingo Roig

     
  2. ATEO - ROJO - MASON

    25 Març 2009 at 12:48

    Completament d’acord Àngels, el tal DELORT es un peix podent, això ja es nota sentint-lo parlar, i si, molt segur que ell està al darrere de tot això i m’agradaria saber si en Iceta o si en Zaragoza també..!!!
    D’altra banda, l’hi tinc que demanar disculpes perquè teníem alguna cosa compromesa i no l’hi he dit res mes…. perdoni’m Àngels però la vida a vegades no et deixa temps per res mes que per allò que el cada dia et va dictant.
    A veure si mes endavant.
    Salutacions

     
  3. angels

    25 Març 2009 at 13:15

    Company ateo-rojo-masón: no s’amoïni… hi ha més dies que llangonisses (no sabria dir el mateix de xorissos…) Una abraçada!

     
  4. Lucien de Peiro

    25 Març 2009 at 14:30

    Vale, ja ho entenc. Sembla que cal tenir en compte que l’home de confiança del conseller d’Interior, aquest tal Delort, ja va ocupar el mateix càrrec amb els conseller anteriors, tant del PSC com de CIU (o de CDC, segons sembla). Tot aixó pot portar-nos a pensar que hi ha una campanya orquestada a la “sociovergència” contra ICV. Ves a saber els interessos d’ambdós partits, peró fa l’efecte que es volen desfer de ICV. Bipartidisme com a objectiu? Ves a saber.
    Jo, personalment, no dubto que li puguin estar fent (o intentant fer) el llit a en Joan Saura. no ho dubto gens, doncs CIU i el PSC són poc menys que l’escória política més nostrada, sense comptar amb el PPC, que de fet no compta (de moment).
    El problema de tot plegat, l’errada de totes les teories conspiratives que intueixo en aquests fils, és que semblen desenvolupar-se com si en Joan Saura fos una criatura, una personeta amb minoria d’edat, algún que és massa inocent e irresponsable com per que sigui castigat, com perquè el culpem del que realment ha fet la gent gran. De cap manera, senyores i senyors! En Joan Saura es va ficar com a conseller perquè va voler. Aixó ho puc respectar i ho puc entendre. Peró el temps ha demostrat que va cometre una gavíssima errada política. Per molt Montilla, per molt “jefe” que li mani al govern, ell té una edat i una trajectòria i ja és prou grandet com per assumir les seves responsabilitats. Fins i tot amb els problemes o errades que s’ha trobat podria entendre que no fos culpable, peró llavors hauria de dimitir. I no ho ha fet. Dimitir per dignitat política, més enllà de les conspiracions judeomasòniques que el puguin envoltar.
    Salut!

     
  5. angels

    25 Març 2009 at 15:24

    Don Lucien: Un honor tenir-lo al meu bloc! Estic d’acord que cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats… les que siguin. Sembla que en Joan Saura tenia o té una opinió personal molt superior de sí mateix que no s’adiu amb la que en resulta quan les circunstàncies reals el medeixen… Però aquesta entrada no anava per en Joan Saura. Anava per donar dades que soles quedar amagades a l’hora d’escatir responsabilitats. (Recorda la magnífica sèrie anglesa “Yes, Minister”?) I si del que es tracta és de fer net de manera democràtica, no es poden deixar racons per escombrar, especialment si són d’aquells que queden sempre amagats. Un plaer, D. Lucien, i la benvinguda més cordial a “punts de vista”!

     
  6. Lucien de Peiro

    25 Març 2009 at 21:40

    L’honor és meu. No em digui aquestes coses que em superen, peró li agraeixo l’apreciació. No cregui que poso perós al que, fredament llegit, diu el seu post. De fet ho he trobat molt interessant. Perdoni’m si m’he anat pels “cerros de Úbeda”, peró ja venia amb el xip posat de la bitàcora de Don Ricardo i quan tinc les coses clares, poso la cinquena marxa i em costa frenar. Cert, per altra banda, que tindre les coses clares pot significar no tindre les coses gens clares. Mai se sap, peró sóc passional i no m’amago. Sigui com sigui, em sap greu dir-ho (i repetir-ho), peró en Joan Saura ha de plegar. Res més. Pot continuar amb la seva vida (personal i a ICV) amb tota tranquilitat (entre cometes, doncs queda la conciència després del que va passar Dimecres passat). Crec que en aquest pais ens falta costum per assumir responsabilitats. Ningú és imprescindible. Ningú. I entendre aixó és vital per evitar sectarismes i posicions de defensa insostenibles. Bé, ja veu que no tinc remei i torno al rovell, al “meollo”. El plaer és meu. Salutacions!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: