RSS

Isabel Ribas: Paraules de Cloenda

27 març

isabelribas.jpg Isabel Ribas, Delegada de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona, va pronunciar les paraules de Cloenda a la Jornada CUS sobre “La sostenibilitat del Sistema Públic de Salut: de qui o de què depèn?”.

Isabel Ribas és també fundadora de DEMPEUS per la salut pública.

Aquestes són les seves paraules:

“Espero que el debat hagi anat molt bé, estic segura que com a mínim ha estat força animat. Gràcies a la CUS per implicar-se en aquest debat que estem tenint sobre la sostenibilitat del sistema nacional de salut, que no pot ser un debat entre polítics, o entre professionals, només, sinó que ha de ser un debat social.

En primer lloc, perquè som la societat els propietaris d’aquest sistema nacional de salut. En segon lloc, perquè si tenim aquest sistema públic, universal i gratuït no és per casualitat sinó com a fruit de les lluites socials que es van produir, durant el franquisme i els inicis d’una democràcia molt vigilada, com passa en tants d’altres canvis de la nostra història recent.

Perquè quan parlem de sostenibilitat del sistema públic de salut, estem parlant de moltes coses a la vegada, i deixeu-me formular en veu alta algunes preguntes volgudament provocatives:

* Model de finançament dels serveis públics: estem invertint en serveis públics, com l’educació o la sanitat, molt menys que altres països europeus amb els qui ens volem comparar en resultats. Com podem obtenir els mateixos resultats amb molta menys inversió? Hem de parlar de reordenar la despesa pública, però també d’incrementar-la
* Model fiscal: com volem finançar l’estat del benestar si ens vanagloriem de disminuir any rera any els impostos, sobretot la d’aquells que més cobren, permetem o valorem socialment la picaresca i el frau fiscal, i augmentem els impostos indirectes (que paguem tots per igual) i disminuim els directes (que paguem en funció de la renda de cadascú)? Això va a favor o en contra de l’equitat?
* Cartera de serveis: en un moment de tecnificació i especialització de la ciència, podem ampliar indefinidament la cartera de serveis d’abast universal i gratuït? Però, per altra banda, podem renunciar a unes eines diagnòstiques i a uns tractaments demostradament més útils per a salvar vides?
* En una societat molt medicalitzada, amb una medicina cada vegada més defensiva (el que provoca més proves complementàries i més cares), i amb una enorme influència del lobby farmacèutic, és correcte culpabilitzar l’usuari, el pacient, el ciutadà de la suposada insostenibilitat del sistema o de la hiperfreqüentació?
* Parlem de co-pagament o de re-pagament? Perquè ja l’estem pagant tots a través dels nostres impostos.
* Perquè no donem més importància a les mesures preventives que a les assistencials (pressupostos incluits)?

Estic segura que aquestes preguntes s’han formulat aquí aquest matí i, vistel debat que s’ha produït, segur que també s’han formulat diverses respostes.

Jo us animo a tots i totes a seguir debatent, a contrastar opinions, a posar-nos d’acord si és possible. Perquè el debat social és en els seus inicis, encara queda camí per fer, i tots som necessaris en aquest procés de presa de decissions que ens afecten en gran manera.

Moltes gràcies a la CUS per l’organització del debat, molt oportú. L’Ajuntament de Barcelona, tot i que no té competències en prestació sanitària, també volem ser molt presents en aquest debat. No només per les nostres responsabilitats en el món de la salut, que també, sinó perquè en tant que administració més propera a la ciutadania no ens podem ni ens volem excloure’ns de debats tant importants i que influiran de forma molt significativa del futur de la nostra democràcia i del nostre, encara, incipient estat del benestar. Gràcies a la CUS per comptar amb nosaltres. En tot allò que suposi debat i participació ens hi trobareu.”

 
1 comentari

Publicat per a 27 Març 2009 in Salut, Serveis Públics

 

One response to “Isabel Ribas: Paraules de Cloenda

  1. Javier

    27 Març 2009 at 11:11

    Interesante debate. Sobretodo después de los últimos globos sonda que se están lanzado sobre la “necesidad” de instaurar sistemas de co-pago por parte de los usuarios de la sanidad pública o sobre el estudio de viabilidad económica en los tratamientos del cáncer (que por cierto ya se practica en el Hospital Clinic).
    Todos estos debates no son más que la consecuencia de las políticas fiscales aplicadas en los últimos años que han reducido casi al mínimo la recaudación directa del estado, y si el estado no ingresa no puede gastar.
    Hacer recaer esa necesidad de ingresos sobre los usuarios de la sanidad pública es una aberración. No solo rompería el principio de sanidad universal, si no que hace pagar esa política fiscal a los usuarios de la sanidad pública (que son los que disponen de una renta más reducida).
    Una política fiscal más equitativa en tema de impuestos y una mejor gestión de los recursos disponibles es lo que hay que plantearse. El resto de opciones son solo medidas destinadas a desmontar otra pieza de ese teórico estado del bienestar que no es una concesión graciable de la administración sino un derecho que nos hemos ganado los ciudadanos.
    Javier

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: