RSS

Diferències que generen desigualtats

03 abr.


L’amiga Maribel Nogué, una ciutadana DEMPEUS d’envejable lucidesa, ens envia aquest magnífic article publicat a L’Enllaç:

Diferències que creen desigualtats

izabella.jpgLa conferència institucional que en el marc dels actes commemoratius del Dia de les Dones ens ofereix l’Ajuntament d’Igualada des de fa uns anys, i de forma transversal als diferents departaments o conselleries del seu govern, ens ha portat enguany a la metgessa ginecòloga i doctora en salut pública i epidemiologia Izabella Rohlfs que ens va parlar de les diferències i particularitats biològiques emocionals i socials entre homes i dones, vistes des d’una perspectiva de gènere, donat que, si són invisibilitzades, generen desigualtats.

Ens va parlar del concepte de salut de la OMS com no s’entén sols com l’absència de malaltia sinó que compren benestar físic i mental, benestar i satisfacció, integració social disponibilitat física i vitalitat, hàbits i conductes de vida. Va explicar com la manca d’una visió integradora de la salut determina, cada cop més, la medicació dels sentiments i dels processos naturals. Per exemple, la tristor, la malenconia o el dol són sentiments naturals i es fa un abús de la medicació, va justificar per això els antidepressius o ansiolítics, però en general se’n fa us ús sistemàtic abusiu abans de donar espai per la comprensió i el diàleg. Moltes persones, va dir, creuen que amb una pastilla solucionaran els seus problemes, quan el transfons amaga ben segur una situació de desigualtat.

Va posar damunt la taula la reflexió de com fins els parts naturals, segons les estadístiques, han disminuït donant pas a un increment notable increment dels parts cesaris. En aquest sentit va avançar que, d’una forma gradual, ja s’estan prenent mesures, per part del Departament de Salut, per tal que es pugui facilitar millor els parts naturals als mateixos Hospitals reduint les cesàries als casos estrictament necessaris.

També es fa un ús sistemàtic de processos naturals com ara la menopausa, que sols s’hauria de medicalitzar en casos molt concrets, però no d’una forma generalitzada. De fet, la salut de la dona, fins fa poc, ha estat estudiada únicament per la seva vessant reproductora de l’espècie humana i en la franja d’edat que comporta, deixant a banda aspectes importantíssims de la seva salut que afecten aspectes fonamentals que tenen a veure amb el seu benestar físic, emocional o social. Per exemple, la dona té una dimensió de la seva vida sexual autònoma de la funció reproductora i aquesta –alhora– també té una estructura social que la condiciona. Fins i tot des de l’estrictament biològic, darrerament s’ha pogut comprovar que els símptomes d’un infart que mostra un home o una dona són diferents, però no s’havien estudiat des d’aquesta diferència. També va afirmar que els homes també tenen el seu cicle, amb andropausa i risc d’osteoporosi, però que no ha estat tan estudiat.

Des d’una perspectiva de gènere els reptes de la salut sexual i reproductiva parteixen de la consideració de dret humà “el dret a decidir com, quan i amb qui es vol gaudir de la sexualitat; empoderament de relacions sexuals protegides, decisió de mètodes contraceptius i planificació de l’embaràs; assistència integral i humanització del part; coneixement dels procediments mèdics que ha de passar; i viure en plenitud, sense prejudicis ni discriminacions i amb informació de les diferents etapes del cicle vital”.

Certament, l’exposició de Izabella Rohlfs ens posa damunt de la taula que la nostra salut passa per afrontar seriosament les desigualtats socials que fan de la nostra diferència un obstacle per al dret a la salut que té tot ser humà.

maribelanoia@gmail.com

 
1 comentari

Publicat per a 3 Abril 2009 in Gènere, Salut

 

Etiquetes: ,

One response to “Diferències que generen desigualtats

  1. marisol brunet

    4 Abril 2009 at 14:10

    Sí, en el trasfons s´amaga una situació de desigualtat. Aquest és el cas de la dona embarassada que ha d´avortar en les mateixes condicions de desigualtat que havien de fer-ho les dones que ara poden ser les seves mares. En una generació de diferència ha avançat prou la ciència perquè s´identifiqui la paternitat d´un fetus sense donar lloc a la dubitativa a l´hora dels papers que toca d´emplenar. No és prou que la dona hagi d´arriscar la seva salut física en albergar el fetus, que encara també ha de donar la cara com a responsable absoluta de l´operació. Perquè és així com va, no? Una manera de començar a exercir la paritat de drets i obligacions comença per aquí. A l´hora de les responsabilitats que se´n puguin derivar, l´home no avorta per a res del món. Però, ¿què és això? ¿la lleï de l´embut? Voldria que algú més agafés el fil d´aquesta conversa i si estic equivocada, em corregís. A lleïs injustes, hem de proposar solucions equitatives. Si quatre generacions enrera, Machado va dir que “sin mujer, no hay engendrar ni saber”, hores d´ara cal posar en el seu lloc just què vol dir engendrar, començant des de zero, desde el saber acumulat i des de la negació de la injustícia que significa l´engendrar amb condicions desfavorables.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: