RSS

Més enllà de la decisió de Joan Saura

26 jul.

maragall-carod-saura.jpg

Avui la majoria de diaris recullen que Saura és el tercer –i darrer– del Pacte del Tinell que no serà cap de llista a les properes eleccions per la seva coalició. Primer, amb molta distància, i molts components afegits, va ser Pasqual Maragall. Fa poc més d’una setmana, Carod-Rovira. Ahir ho va anunciar, amb relativa sorpresa, Joan Saura. Al marge de les valoracions sobre la seva actuació concreta com a consellers –en el cas de Saura, en aquest bloc ja havíem avançat alguns dubtes fa un cert temps– el cert és que el Pacte del Tinell va permetre que finalment Catalunya tingués un govern anomenat d’esquerres que va obrir perspectives de canvi. El “tripartit” podia representar noves maneres d’entendre i de governar, i va aconseguir el suport de moltes persones i organitzacions… desprès, fer realitat a la política del dia a dia aquest canvi va posar a prova massa coses, fins i tot la capacitat d’alguns dirigents d’entendre el moment polític i els seus propis límits personals. El principi de Peter també ha jugat fort en consellers i conselleres que formen les successives edicions dels Governs d’entesa.

La manera de presentar els fets de forma fàcil és, com sempre, fixant-nos en la persona i anar seguint les facècies del seu relleu sense mirar més enllà. La gent que no vol governs de progrés s’esmerçarà en que així sigui, cridant-nos a entrar en un galliner on s’en senten els amos. L’acord de finançament ha fet mal als qui no aconsegueixen mai enlairar-se (tampoc està en la seva natura), però amb la decisió presa per Joan Saura queda palès que no es viu com a país cap moment d’eufòria. En canvi, podria obrir-se un període de reflexió serena per part de les diverses forces que donen suport al Govern d’Entensa per a no pensar en capçaleres, sinó en la manera de NO seguir cometent els mateixos errors i assegurar per Catalunya una majoria real d’esquerres al servei de les persones. Potser serà més fàcil si som conscients dels difícils temps que vivim, i de que la crisi no és únicament econòmica i social, sinó també de convivència i de valors. Com es va aprovar a EUiA el passat mes de novembre:

“Ara més que mai és necessari que els treballadors i les treballadores sense distinció d’edat, sexe, ètnia, nacionalitat o sector d’ocupació, s’uneixin, s’organitzin i defensin els seus interessos: l’ocupació, els drets socials i laborals, l’estat del benestar, els serveis públics i de qualitat. Ara més que mai calen noves aliances entre les persones que viuen del seu treball i es veuen directament afectades per l’embranzida de la crisi. Sols així, amb la construcció d’amples aliances de les persones que viuen del seu treball, els autònoms, persones aturades i jubilades, les que tenen petits comerços, tallers o petites i mitjanes empreses, la política podrà imposar-se a l’economia, i l’economia estarà al servei de les persones.

Són moments per apel•lar i recuperar la solidaritat entre la gent treballadora. Són moments de noves complicitats entre l’esquerra política i social. Són moments per treballar plegats per a garantir una economia al servei de les persones. Només junts podrem seguir avançant cap a una societat més justa i avançada(…) des del convenciment que la solució a la crisi i al capitalisme no serà mai individual, sinó col•lectiva.”

 
6 comentaris

Publicat per a 26 Juliol 2009 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: , , ,

6 responses to “Més enllà de la decisió de Joan Saura

  1. Toni Campos

    26 Juliol 2009 at 10:55

    Millor que ho has dit, és difcil dir-lo.
    Absolutament d’acord

     
  2. iñaki

    26 Juliol 2009 at 11:03

    Totalment d’acord Àngels, una entrada clara i realista.
    De vegades és tan complicat portar a la pràctica el que sembla tan senzill en teoria…
    Petons,

     
  3. Elena Alvarez

    26 Juliol 2009 at 11:41

    Jo també estic d’acord amb el que dius, i tant de bó s’aprofiti la ocasió per obrir un periode reflexió i evitar els errors passats.
    Fòra bó començar amb una autocrítica i un explicació clara dels motius que han portat al Saura a dimitir.

     
  4. rafa hortaleza

    26 Juliol 2009 at 12:28

    quizá desde la distancia no aprecie los matices del asunto… pero me alegro de su salida al frente de ICV. Saludos

     
  5. Ariadna

    27 Juliol 2009 at 13:43

    Jo n’estic molt decebuda, del tripartit. Quina gran ocasió de fer una societat més igualitària ens hem perdut… I quin greu, que els polítics més suposadament progressistes i més suposadament preocupats per les polítiques “socials” hagin fet en general aquest paperot. Ja no sé en qui confiar.

     
  6. àngels

    27 Juliol 2009 at 14:13

    Gràcies, Toni i Iñaki, m’agrada coincidir amb vosaltres. Elena, jo em comformaria amb menys: en que la gent assumís amb realisme les seves limitacions, i no es dubtès a demanar ajuda als que ho poden fer, amb solvència i sentit de classe… però és que hi ha massa conseller i consellera que semblen que ho han de saber tot! I així els hi va! Rafa, estas cosas hay que valorarles en perspectiva, y a veces la distancia ayuda bastante… I Ariadna, clar que saps en qui confiar: per començar, en tu mateixa! Potser totes les persones que pensavem que era una gran ocasió per fer una societat més igualitària no ens hem fet escoltar prou… Però encara ens podem fer sentir! I ens sentiran!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: