RSS

El Consorci Hospitalari opina sobre el model sanitari català

18 set.

dominio-08-271.jpgEl Consorci Hospitalari de Catalunya es presenta “com una entitat pública de caràcter local i base associativa, que té el seu origen en el moviment municipalista. Es va constituir legalment l’any 1983. Els associats del CHC són entitats de govern local i centres prestadors de serveis de salut i d’atenció social de tots els nivells, que reuneixen un total de 252 dispositius d’atenció a les persones. Tots els associats són institucions de caràcter públic i/o sense ànim de lucre”.

I afegeix: “El CHC és una entitat orientada a donar serveis als seus associats i a representar-los davant les administracions i altres agents dels sectors sanitari i social. Per poder prestar aquests serveis, el CHC s’ha dotat dels instruments necessaris, que en determinats casos tenen entitat jurídica pròpia, com la patronal CAPSS, el grup d’empreses CHC, S.A. o la Fundació Personalia. En altres casos, s’actua des d’unitats especialitzades de caràcter tècnic, com l’Àrea jurídica, el Servei de contractacions administratives (SACAC), l’Àrea de sistemes i tecnologies de la informació, l’Àrea de comunicació i el Servei d’Estudis i Prospectives en Polítiques de Salut (SEPPS).” 

El poder del CHC per determinar la política sanitària és més que important, determinant, i sembla doncs interessant reproduir alguns paràgrafs de la Introducció al seu Posicionament en defensa del model sanitari català de novembre de l’any passat, i en un moment decissiu pel sistema de salut.

En opinió del CHC:

“El sistema sanitari català, a diferència dels d’ altres comunitats, s’ha caracteritzat per l’existència d’un important sector concertat que suposa el 74% de les altes hospitalàries d’aguts, i una separació de funcions entre l’autoritat sanitària (departament de Salut), el comprador de serveis (CatSalut) i els proveïdors sanitaris (entitats proveïdores de serveis de salut) diversos i amb diferents fórmules jurídiques de constitució.
Durant els anys 80 i 90, les prioritats del sistema van ser la construcció del model de relació entre els diferents actors (creació del CatSalut i de la Xarxa Hospitalària d’utilització Pública o XHuP, diferenciació del CatSalut de l’iCS, acreditació de centres, etc.), la modernització de la xarxa de proveïdors, tant des del punt de vista de gestió com de les infraestructures, la professionalització de la gestió i el desenvolupament de la compra de serveis com a forma de relació entre el finançador i el proveïdor. (…)
En el moment actual i en un marc econòmic de crisi, les prioritats són:
• Repensar el model de relació entre el finançador i el proveïdor davant de canvis com: l’entrada del Servei Català de la Salut en els òrgans de govern de molts centres, les noves normatives que afecten als consorcis o la nova interpretació atorgada a normativa preexistent.
• Redissenyar les polítiques de recursos humans per fer front a la “crisi del professionalisme” i al dèficit de professionals.
• Modernitzar el nostre model sanitari, posant al ciutadà en el centre del sistema i fomentant la seva participació i correponsabilització, dotant d’una major transparència al conjunt del sistema i garantint l’equitat, la qualitat i la cohesió social.
• Orientar els centres assistencials en les noves tecnologies, fent front a la necessitat d’una forta capacitat inversora per adaptar-se als reptes que se’n deriven.

El sistema sanitari català, a hores d’ara, es troba probablement en un punt d’inflexió en el que cal prendre posició amb claredat respecte a aquests tres aspectes:
• Gestió dels centres a través de proveïdors independents (que és la base de l’anomenat model català) versus gestió pública directa a través de la creació d’una xarxa de centres pròpia de l’Administració.
• Polítiques de recursos humans de proximitat, portades a terme per les diferents empreses i basades en l’autonomia, versus homogeneïtzació de les condicions laborals en tot el sector i creació d’un cos de servidors públics funcionaritzats.
• Foment de mesures de participació del pacient en les decisions assistencials i en la gestió de la demanda (entre d’altres el foment de l’autocura, la millora en l’educació sanitària i la corresponsabilització del ciutadà en la sostenibilitat econòmica dels serveis sanitaris) versus pacients menys involucrats en la seva cura i un sistema amb majors dificultats per garantir l’accessibilitat i l’equitat real.
Totes les opcions són legítimes, però cal considerar que la tendència en països europeus amb grans xarxes de provisió pública, és evolucionar cap a la gestió indirecta dels hospitals a través d’entitats independents, cap al manteniment de l’autonomia dels professionals i cap a un pacient cada vegada més corresponsable i involucrat en els serveis de salut.”

Les conclusions d’aquest Posicionament del Consorci Hospitalari, a la propera entrada!

 
Deixa un comentari

Publicat per a 18 Setembre 2009 in Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: