RSS

Desigualtats en Salut: Algunes propostes.

03 oct.

derecho-a-la-salud.jpg

Llegeixo en el bloc Dempeus per la salut pública unes declaracions de Marciano Sánchez Bayle, en les que diu que la protecció de la salut –que hauria de ser un det universal– sols s’ha aconseguit en pocs països. La riquesa del pais i la voluntat dels seus dirigents juguen tant com les lluites de la ciutadania per avançar en aquest camp. Estats Units n’és un bon exemple: és el pais que més diners dedica a sanitat i, en percentatge, menys persones en gaudeixen… Gairebé un 15% de la població no té cobertura, i un altre 15% sols hi pot accedit de manera limitada (sense dret als tractaments més costosos, com transplantaments o alguns tractaments contra el càncer.) Però és que als Estats Units l’atenció sanitària es considera una mercaderia, i no un DRET HUMÀ i de CIUTADANIA.

A Catalunya i Espanya (i aquestes ja són reflexions meves) se’ns està inoculant aquest virus mercantilista en salut, i ja fa temps que es presenta com el camí a seguir la introducció de criteris de mercat en els serveis sanitaris… Per això és necessari crear una separació força tupida entre la financiació del servei de salut i qui el proporciona, fins a NO permetre que els impostos de tota la societat es destinin a enriquir serveis privats (amb un resultat més que dubtòs pel que fa al nivell d’excel.lència, nombre d’errors mèdics, i tractament digne i respectuós amb les persones malaltes). De la barreja i “confusió” entre serveis públics i privats en resulta una nova font de desigualtat: s’afavoreix l’atenció de les persones que pateixen malalties “rendibles” (poc complicades) i es desatenen aquelles malalties cròniques, o emergents, o especialment “comsumidores de temps d’atenció” com són les malalties mentals. Al mateix temps que es van privatitzant els serveis de salut, s’augmenten les desigualtats d’atenció i tracte entre persones malaltes… I qui en pateix més? Doncs els infants i les dones!

Per això mateix, a les propostes que fa Marciano Sánchez Bayle en el sentit de:
1) Reconèixer el dret a la salut com un DRET BÀSIC, que s’ha d’incorporar a tots els tractats i acords internacionals. (Malgrat que el seu efecte no sigui immediat, cal insistir en el seu reconeixement com a dret per allunyar-lo de ser considerat mercaderia.) En aquest sentit: universalització del dret a l’atenció sanitària i eliminació de barreres econòmiques (co-pagaments, etc…)

2) Potenciar i desenvolupar serveis públics de salut potents que assegurin una atenció sanitària de qualidad a tota la població, des del servei públic, anteposant la qualitat i el tracte digne als interessos econòmics.

jo hi afegiria tres punts més:

3) Potenciar a l’alça (i no a la baixa, com per desgràcia ja succeix en algunes comunitats) l’anivellament de l’atenció, formació, investigació i tracte en el servei públic de salut, amb particular atenció a les desigualtats en salut de cada indret i anar en compte de no caure en biaixos de classe, ètnia o gènere.
4) Separació nítida entre el que és servei públic de salut i serveis sanitaris privats.
5) Des de la participació compromesa, introducció de mecanismes de control i responsabilització realment democràtics.

Si voleu, ho podem discutir aquesta tarda:

414_11a_festa_targeto_sanit_c.jpg

 
4 comentaris

Publicat per a 3 Octubre 2009 in Gènere, Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , , ,

4 responses to “Desigualtats en Salut: Algunes propostes.

  1. Toni Barbarà

    3 Octubre 2009 at 12:14

    Allàm i serem Àngels. La cosa promet i com a botó de mostra aquest post de DEMPEUS millorat i on acabes d’arrodonir la reflexió i proposta del Marciano Sánchez Bayle. És aixó companys i companyes, és això !! Toni

     
  2. Toni Barbarà

    3 Octubre 2009 at 12:17

    Volia dir que: “Allà HI serem…” aquestes presses… Salut !! Toni

     
  3. marisol

    3 Octubre 2009 at 12:33

    Malauradament, encara no ha arribat l´Ave a les terres d´Almeria, no tinc el costum d´anar en avió -tampoc és que en surtin cada mitja hora- i Barcelona em sembla lluny, molt més lluny que no pas hi és en la realitat. Però més atenció a les teràpies naturals adintre els hospitals; que el malalt pugui triar entre curar-se d´una manera o d´una altra, son coses també llunyanes o si més no, ben allunyades d´allò que tenim. Jo hagués dit que l´ús combinat de tots els productes de la colmena augmenten de forma ostensible la inmunitat del cos humà i és pràcticament impossible que la grip -i totes les grips- faci estralls en l´organisme. Són medicaments naturals -mel, polen, propolis, gelea reial, etc.-i econòmics; però encara serien més econòmics si els receptessin, que no.
    Amics, no us oblideu del que us dic, que fa un munt d´anys que sóc una malalta.

     
  4. àngels

    3 Octubre 2009 at 13:07

    Marisol, tant de bo algun dia ens poguem conèixer! Ens acompanyaran avui els teus consells –i sobre tot demà, a la Fira de Slow Lleida! Una abraçada!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: