RSS

Per la diversitat, per la vida… NO als transgènics!

15 oct.

p1010060-pp.jpgDesprès de la roda de premsa d’ahir dels companys i companyes de Som lo que sembrem que tan poc ressò ha tingut en els mitjans de comunicació, convidem a llegir la seva valoració i el reportatge que també n’ha fet l’Elena Alvarez a Dempeus per la Salut Pública. A més, segurament serà força útil llegir també aquest resum d’un article de Joya Parsons publicat a Alternet i que denuncia el comportament d’empreses com Monsanto i Dupont.

coleccion_semillas.jpg
Tot i que la qüestió de les llavors pot semblar poca cosa en comparació amb els grans i complexos problemes que enfronta el món – el canvi climàtic, la pobresa, la guerra, la fam, l’esgotament del petroli i l’explosió demogràfica, es tracta de la pedra angular de la nostra cadena alimentària, l’element bàsic del nostre suport. Si fossin a desaparèixer d’un dia per l’altre, nosaltres desapareixeríem també a la velocitat del llamp. I, la qüestió més urgent i que la gent desconeix és que les llavors estan sota una amenaça directa i greu.

La resposta que Joya Parsons dóna a aquesta qüestió és doble: En primer lloc, hem estat testimonis d’una considerable pèrdua de diversitat genètica. Amb la globalització, l’estandardització i el monocultiu, l’agricultura mundial ha perdut el 75% de la seva diversitat genètica, i s’han extingit el 95% de les varietats de tomàquet que existien el 1909, i el 91% de les varietats de blat de moro… entre moltes altres diversitats. I això pot significar la diferencia entre la vida i la fam.

La diversitat genètica assegura que hi ha prou varietats de qualsevol planta per respondre a qualsevol situació de crisi, com una malaltia per fongs, o una greu sequera… la diversitat genètica significa que algunes varietats tenen gens que els permeten resistir i transmetre els seus punts forts genètics a la generació següent. Sense aquesta diversitat, amb un grup de gens bastant menor, els cultius i les plantes poden quedar totalment aniquilades per noves amenaces, en un desastre que no té precedents.

De fet, la fam irlandesa de la dècada de 1840 va tenir un efecte devastador entre la població d’Irlanda perquè confiaven en una sola varietat. I fa molt menys temps, a la dècada de 1970, als Estats Units s’ha tornar a veure els perills de la falta de diversitat pel que fa al blat de moro.

La segona amenaça a les llavors prové del recent accés de l’agricultura industrial en relació a les patents, així com d’organismes modificats genèticament, i el creixement de les empreses de llavors que s’ha consolidat com una indústria massa poderosa. Des del 1930, quan es va aprovar als Estats Units la Llei de Patents Vegetals –que permetia als criadors de plantes obtenir la patent d’una varietat creada per ells– fins l’aprovació a 1970 de la Llei de Protecció d’Obtencions Vegetals –que dona dret de patent a tota una varietat de plantes genèticament similars, així com de les seves llavors i totes les generacions posteriors– s’ha fet un gran pas a favor de la nova industria, que es consolida el 1980 quan el Tribunal Suprem dels USA va donar a particulars –i corporacions que actuen com a particulars– el dret a patentar organismes genèticament modificats en laboratoris, incloent les llavors…

El signficat d’aquesta llei és que ara, entitats com Monsanto i DuPont poden controlar l’accés i fixar el preu dels éssers vius. I absorbint als altres proveïdor de llavors més importants, eliminen sistemàticament les varietats de la competència i aconsegueixen que les seves pròpies llavors patentades siguin l’única opció en el mercat.

Lamentablement, això no és tot. El dret a la vida i la capacitat de la patent s’estén fins al nivell genètic.. Una societat, com Monsanto, per exemple, pot ser propietari d’un sol gen i, per extensió, de tot tipus de vida que conté aquest gen. I això és un problema en el món de les plantes, perquè polititzen arreu…. Així, el blat de moro modificat genèticament que conté la seqüència genètica patentada per Monsanto pot contaminar un camp proper… i transformar tot el blat de moro de l’altra empresa en propietat de Monsanto!

Joya Parsons proposa fer front a la situació recreant de nou la diversitat perduda en el nostre propi pati, amb les nostres pròpies mans, per servir a les nostres comunitats i els seus interessos. Heus aquí com …

sos.jpgEn primer lloc, hem d’aprendre a evitar les plantes i les llavors que ja estan sota patent, cosa que pot ser difícil. Si hi ha sort, hi haurà un número al costat de la llista de plantes en el catàleg de llavors, o una consulta ràpida a Google ens pot ajudar…. Si les lletres PVP estan al davant, pot buscar a la base de dades Protecció de Varietats Vegetals. Però per a informació més detallada, consultar l’article original.

No obstant això, la plantació de patents i empreses de llavors és només el primer pas. El següent pas és on realment comença a recuperar les nostres llavors. Diu Joya Parsons: “Hem de salvar-les d’una temporada a una altra. Hem de tornar a aprendre el que els nostres avis sabien i posar fre el domini empresarial cultivant per nosaltres mateixos i per vendre a les nostres comunitats -tomàquets, pebrots, cols, raves, enciams i més. Quan vam començar a fer això, la màgia va succeir….”

Joya Parsons és també l’autora del bloc Quite Contrary Gardens

 
6 comentaris

Publicat per a 15 Octubre 2009 in ILP transgènics, Salut

 

Etiquetes: , , , ,

6 responses to “Per la diversitat, per la vida… NO als transgènics!

  1. marisol b.

    15 Octubre 2009 at 16:32

    Gairebé sé res de l´empresa Monsanto, pèrò sí de la Dupont, amb forta preponderància al Delta de l´Ebre. I el que en penso de les praxis d´aquestes firmes agroalimentàries és que són la projecció del capitalisme més agressiu en el món agropecuari; si poguessin plantar diners directament, s´hi entretindrien poc amb llavors i fitosanitaris; encara que al pas que van ja els queda menys per aconseguir-ho

     
  2. marisol b.

    15 Octubre 2009 at 16:45

    I, per sort, Àngels, tu sí t´has adonat que sota postures com la del Carles -la bona fe que l´anima no poso en dubte- hi ha gasivèria quant a libertat d´expressió. El seu encastellament propicia poc el diàleg amb aquells qui pensen diferent. Tot i que de vegades sigui a la lluna i estigui badant, que em conec, quin dret l´acull que m´ho llenci a la cara d´aquesta manera. L´edat també causa estralls i si ell és un linx que no se´n perd ni una, que s´esperi, que tot s´hi arriba. Mira´m a mi donant consells, que qui m´ho havia de dir mai.

     
  3. Carles

    15 Octubre 2009 at 18:18

    Senyora, jo no sóc mestre perque no menteixo ni per un sou ni per una poltrona i, aquí, de fa molts anys gràcies als catòlics ignorants, no s’educa, s’educastra.
    Qui vol apendre, pot fer-ho; qui es conforma en ignorar, lo meyns que pot fer per disimular la seva mancança, és estar callat i esforçar-se en recuperar el temps perdut, que res és etern.
    La responsabilitat de ser persona i ciutadá/na és individual i personal: ningú la obliga a opinar sobre el que no sap, i meyns a insistir-hi en la óbvia falàcia sino és perque defensa l’inconfesable. Dico et uale. Carles.

     
  4. Carles

    15 Octubre 2009 at 18:35

    Per cert, m’ha encantat la paraula gasiveria (sense accent al Pompeu), potser per lo de Beria, que en urdu vol dir llop. Tot i que el seu significat no te res a veure amb el tema.
    (Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat) És a dir, garrepa i avar. No, senyora, obrer i proletari, sense cap vergonya. No li regalo la pasta més que als fills i compro als encants abans que a les botigues. Marques?: la Falç i el Martell i un estel roig, ben roig!
    No la coneixia, la gasiveria, i sona épica per referir-se a aquests gasius de CiU que foten la pasta de l’Orfeó per pagar-se les farres! Me l’apunto doncs em serà útil, gràcies. Ipse.

     
  5. àngels

    15 Octubre 2009 at 18:48

    Ei, Carles, ei Marisol! Pau, bon humor i bons aliments! Una abraçada a tots dos, i consti que si no us enfadeu, m’encanten aquestes picabaralles… sempre que ningú prengui mal!

     
  6. marisol b.

    16 Octubre 2009 at 1:00

    Sí, ets obligat a ensenyar, en la mateixa mesura que et sentes empès a aprendre dels altres. Aquest menyspreu envers els qui són a sota teu no et beneficia en cosa alguna. Eres wapo, eres rico, ¿qué te falta, Federico? No en parléssim més: seny.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: