RSS

Gaza i la salut mental

05 nov.

mh-gaza-52.JPG

Nou mesos desprès de la ferotge invasió i més de dos anys desprès d’un setge sense cap mena de compasió, Gaza està a un pas de l’abisme. Cap aspecte de la vida pública o privada ha escapat dels danys de la guerra, la pobresa, l’atur, la destrucció i l’aillament. La guerra d’Israel a Gaza ho afecta tot i a tothom. Es varen destruir o destroçar vint mil llars i tota la infraestructura civil. Varen morir més de 1.400 persones i varen rebre ferides més de 5.000, i la majoria eren civils. Es va disparar a centenars de pares, mares i fills i filles, o es varen destroçar sota l’explosió de les bombes, o varen rebre cremades mortals per la utilizació d’armament amb fòsfor blanc.

Una població furiosa, dolguda i traumatitzada lluita per fer front a la pèrdua i l’agonia. La magnitud del sofriment ha sobrepassat la capacitat institucional per prestar suport terapèutic.

El bombardeig i el bloqueig de Gaza l’han reduïda a un erm econòmic. Les fàbriques estan en ruïnes, els cultius són arrencats per les excavadores israelianes, els pescadors es mantenen prop de la riba i són atacats a trets per les patrulles navals si s’aventuren massa lluny. Una aclaparadora majoria de les persones que viuen a Gaza estan a l’atur, i en un 80 per cent depenen dels aliments donats per organitzacions internacionals d’ajuda. Més enllà d’un salari, l’ocupació remunerada és la clau per l’orgull personal, poder-se casar, tenir una llar i una família. Aquestes expectatives normals s’han convertit en luxes que ara estan fora de l’abast de gairebé tothom.

El pas de l’autosuficiència a la dependència ha desencadenat una cascada de problemes socials, incloent una epidèmia de violència domèstica. Els nois, que veuen els seus pares humiliats en la inactivitat troben un model pr escapar-ne en la resistència armada. Moltes escoles van ser danyades o destruïdes, i les aules pateixen greus condicions d’amuntegament. Els mestres estan mal pagats i desmoralitzats. Sense recursos, poc més poden fer que imposar disciplina.

mh-gaza-55.JPG

Els estudiants universitaris no poden pagar l’augment de la matrícula. El setge ha interromput d’intercanvi amb professors i professores d’altres països i manté estudiants i professionals intel.lectualment aïllats. Menys de l’u per cent dels joves i noies en edat universitària poden permetre’s d’estudiar a l’estranger.

El setge de Gaza obligat literalment a recòrrer a l’economia submergida. Un fluxe constant de productes de contraban passa per un gran sistema de túnels entre Rafah i Egipte. Mentre que el mercat negre proporciona els béns necessaris, s’ha generat una elit empresarial que es beneficia del caos, acapara productes i fa les seves pròpies regles. Els que “adminsitren” els túnels busquen mà d’obra barata i obliguen als nens de famílies necessitades a treballar llargues hores en perill , i molt sovint sota la influència de drogues per mantenir-alerta.

El càstig col • lectiu

Cap d’aquest sofriment és accidental. Israel va lliurar una guerra salvatge i segueix imposant un asfixiant setge per degradar, intimidar i aïllar a un milió i mig de persones en l’esperança de que acceptaran la seva derrota total. L’ Informe Goldstone documenta la naturalesa criminal d’aquest càstig col • lectiu, malgrat que interessos molt poderosos han tractat d’ignorar, minimitzar i rebutjar aquest informe, juntament amb la desesperada situació que es viu a Gaza. La nostra tasca és pressionar per a la rendició de comptes, per posar fi a la impunitat i per a la plena aplicació del dret internacional.

Les persones que han fet de la cura de la salut mental la seva professió entenen la naturalesa patològica de la crueltat i els seus terribles efectes a llarg termini sobre les víctimes i els perpetradors. En el Dia Mundial de la Salut Mental, demanem la seva ajuda per posar fi immediatament al setge israelià, ajuda d’emergència a la reconstrucció de Gaza i la reparació per al poble de Palestina.

Vegeu també: Amnesty International Report

Fotografies de Eman Mohamed per al GCMHP

Marwan A. Diab treballa en salut mental i és la persona encarregada de les Relacions Públiques del Programa de Salut Mental de la Comunitat de Gaza (GCMHP): Gaza Community Mental Health Programme

Versió original a People First!

 
4 comentaris

Publicat per a 5 Novembre 2009 in Pau, Salut

 

Etiquetes: , ,

4 responses to “Gaza i la salut mental

  1. RGAlmazán

    5 Novembre 2009 at 13:31

    Vaya informe desolador. Tremendo. Y ahí está la Comunidad Internacional como si no fuera con ella. Ayer cumplió un año Obama en el poder, y todo sigue igual. No ha cambiado nada. No digo que sea fácil, pero ¿no es posible que USA interceda para que le llegue la ayuda comunitaria a Gaza y no cierre Israel las puertas?
    Y sin embargo la realidad es esa… Todos veremos pasar el tiempo y Gaza terminará desapareciendo y convirtiéndose en territorio israelí si no se remedia. Al tiempo…
    Salud y República

     
  2. lidia

    5 Novembre 2009 at 14:01

    Esgarrifa l’estat d’aquestes criatures i que la comunitat internacional giri el cap per no veure-les… què fa l’Obama? I en Zapatero? Ha de morir tothom, a Gaza, perquè Israel estigui content?

     
  3. Joan Josep Nuet

    6 Novembre 2009 at 0:06

    Fa setmanes vaig preguntar al Ministre Moratinos sobre l’informe Goldstone, si les conclusions de l’informe, que claramenr senyalen la responsabilitat de l’Estat d’Israel en la masacre de Gaza, portaria al Govern Espanyol a denunciar Israel, va contestar-me que no era hora de fer justicia, sino d’oblidar el passat i dialogar mirant el futur. Faig una cita literal d’aquest dialeg al Senat en un article que sortirà en el proper número de la revista Pueblos a principis de desembre. De forma descarnada el Govern Espanyol i gran part de la comunitat internacional aposten per la impunitat davant Israel i els seus crims, ja que la destrucció d’infraestructures civils, la mort d’inocents, etc no son danys colaterals, son crims de guerra, i els seus responsables han de ser jutjats. Si impera la impunitat qui diu que l’exercit d’Israel no tornarà a utilitzar les bombes de fosfor blanc?, si es tan facil matar, qui impedirà que torni a succeir?. Per això el Govern Espanyol s’equivoca, ja fa 60 anys que el sionisme dispara i despres pregunta, i en algunes ocasions ja ni pregunta, deixa als països europeus que netegin les destroces. Què passa pel cap d’un adolescent que ha crescut en la vexació quotidiana, no ja sols a ell, al seu pare (fent que es despulli en un control militar, per exemple)a la seva mare i germans, que no pot estudiar, que no te feina, que no te futur. La rabia i l’odi segur que apareixen sols, així la pau es impossible

     
  4. angels

    6 Novembre 2009 at 9:19

    JJ Nuet: quan es pugui reproduïr aquest article, m’agradaria molt que “punts de vista” se’n fes ressó… I pel que dius de Moratinos… qui l’ha vist i qui el veu! Aquesta recepta “d’oblidar passats” mai surt be. Una abraçada,

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: