La gestió privada de la sanitat a examen

Ahir es coneixia una bona notícia que podria acabar essent una notícia molt millor si les organitzacions defensores de la salut pública i la ciutadania que s’han mobilitzat fins ara segueixen insistint: el Congreso de los Diputados s’ha compromès a revisar el funcionament de la sanitat pública que en els darrers dotze anys (des de l’aprovació de la Llei 15/97) ha obert les seves portes, caixes registradores i títols de propietat a les empreses privades mitjançant diverses formes de depredació: concerts, convenis, externalitzacions i fundacions més o menys interessades en lo privat i cada vegada menys interessades en servir lo públic. En algunes Comunitats Autònomes, ha estat un escàndol, i això segurament ha propiciat el vot final del PSOE a la proposta de Gaspar Llamazares, ja que la situació a Madrid és d’autèntica desfeta, amb un malestar creixent de la ciutadania.

Prenguin nota de qui va votar a favor i en contra de reveure la proposta de llei que va defensar el portaveu d’IU, Gaspar Llamazares;

A favor: ICV, PSOE, BNG, Nafarroa Bai i UPyD.
En contra: PP.
Abstencions: CiU i PNV i ERC.

Si es respectés l’esperit de la proposició de Llei tal com l’ha presentat Gaspar Llamazares s’acabarien d’una vegada per totes els concerts amb les entitats privades, i els diners públics anirien a la sanitat pública. Però les divisions en el sí del PSOE –si la ciutadania no ho impedeix– poden mantenir les posicions “a la Marina Geli” i la seva aposta cada vegada més agosarada per “una “col.laboració” sobre la que es diu que en “algunes autonomies” funciona perfectament… Segurament la consellera de salut de Catalunya –que tant amiga és del conseller Güemes, autèntic “destroyer” de la sanitat madrilenya– és qui té més interès dins el PSOE en defensar les suposades meravelles de funcionament “respectuós i harmònic” entre públic i privat en el món de la sanitat… Però si és així, Marina Geli sap que menteix, i que convindria fer ràpidament marxa enrere a Catalunya, restituint a la sanitat pública el que li correspon, i potenciant el seu paper i els drets de les persones a uns serveis de salut públics i de qualitat.

Si les lloances al model de col•laboració es basen en la gestió catalana, a Dempeus per la Salut Pública se li gira molta feina: haurà de descobrir tot el tinglado mitjançant el qual les suposades “col•laboracions” ens converteixen en “privatitzacions”, posant en les butxaques amants del lucre d’uns quants el que és –i hauria de seguir sent– de totes i de tots.

No seria gens sobrer analitzar en detall l’enginyeria desfalcadora de Félix Millet en el Palau de la Música, i tot el joc trilero de fundacions, consorci i activitats pròpies, perquè segur que se’n poden treure lliçons, en alguns casos manifestament escandaloses, per aplicar també al que passa a la sanitat. (Cal recordar, per exemple, que Félix Millet va ser President de l’Agrupació Mútua…)

Més informació a:
La web de Izquierda Unida
i A la de Dempeus per la salut pública: El Congreso aprueba potenciar la gestión pública del SNS.

I per a una història del procès privatitzador:

Una mica de història
Un dret de ciutadania que es privatitza
Participació, sostenibilitat i alternatives