Trinidad Jiménez i la defensa de la sanitat pública

En unes declaracions que recollia ahir el diari adn la ministra de Sanidad y Política Social, Trinidad Jiménez, va explicar que el problema del Sistema Nacional de Salut no és de “sostenibilitat”, com venen afirmant de forma interessada i maxacona destacats dirigents de la patronal sanitaria que vetllen per les butxaques dels seus inversors, sinó de que el pressupost és insuficient.

En el Club Siglo XXI Trinidad Jiménez va comentar la proposició de llei d’Izquierda Unida feta en el Congreso de los Diputados per Gaspar Llamazares sobre gestió del model sanitari, en el sentit d’eliminar propostes d’un sistema mixt que alimenta el sector privat amb diners públics i/o els diners de totes les persones. Ens referim als “concerts” i altres propostes com el co-pagament que des de Dempeus per la salut pública, amb tot l’encert, se’n diuen re-pagaments.

El problema, segons Trinidad Jiménez, és que es venen arrossegant (ja des del temps de les “vaques grasses”) dèficits entorn al 10% per sota de les quantitats que seria necessari pressupostar, i que han convertit aquest dèficit de la sanitat en “estructural”. En aquest sentit, demana per a la Sanitat Pública els recursos suficients en el marc d’una “decissió política”, tenint en compte les característiques i les necessitats de la població.

Trinidad Jiménez va reivindicar el model que Ernest Lluch va posar en marxa l’any 1986 i que, segons va dir Trinidad Jiménez, va representar per primera vegada a Espanya i en el món un sistema “universal i gratuit”. El seu encert es demostra en que en aquell moment la Sanitat pública va representar el 4,5% del PIB i el 2009 sols representa el 6%, una quantitat del tot insuficient si mirem als països del nostre entorn (Espanya és el segon pais amb menys despesa sanitaria de la Unió Europea), amb tots els progressos fets per la tecnologia i els avenços científics del món de la salut. Segons Jiménez, no es pot dubtar de l’eficiència de la sanitat pública.

La ministra de Sanitat reitera que el problema és de pressupost baix i no de co-pagament, ja que (i són de manual d’economia del benestar les paraules de la ministra) “establir un cost per als serveis de salut n’apartaria a les persones amb menys possibilitats i podria crear, en canvi, un problema sanitari més gran”.

Jiménez no critica  els convenis amb organitzacions privades critica, però sí que afirma que “inicialmente se pensó que una concertación con clínicas privadas podía ahorrar al sistema determinados recursos y, los datos que están llegando, ahora nos dicen que no”.

La ministra va demanar que en el debat sobre la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salud s’actui amb “solvència, serietat i experiència comparada”… és a dir, al contrari del que fa el senyor Boi Ruiz i que podem llegir al bloc de Dempeus per la Salut Pública,  “el president de la Unió Catalana d’Hospitals, aquell senyor que fa dies deia coses com que per exemple potser caldria pagar el menjar als hospitals, el transport sanitari, els medicaments que et donen mentre estàs ingressat o ingressada, o fins i tot “el servei de bugaderia”…! (VilaWeb)

El mateix senyor Boi Ruiz que va tenir aquella expressió feliç de que “La barra lliure només s’ha de poder oferir a aquell que la pugui pagar”  (confonent segurament  una barra de bar a la “happy hour” amb la seva, de barra!).  El mateix Boi Ruiz del que ens recordaven fa temps en un editorial de Catalunyapress que corria pels despatxos per a “recordar el seu passat ugetista”,  en actuacions que provocaven un cert “pitorreo” i que portaven a que fins i tot l’anomenessin “el transvestit Ruiz”. (CatalunyaPress)

El mateix Boi Ruiz del que a  lamalla.cat  es diu textualment que podia estar implicat, presumptament, a un desviament de 460.000 euros destinats a cursos de formació, juntament amb tres ex-alts càrrecs de l’Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i tres directius de la Unió Catalana d’Hospitals, encara que Boi Ruiz va poder explicar a Com-Ràdio que sobre les presumptes irregularitats, denunciades pel sindicat CATAC-CTS,  l’Hospital del Sant Esperit no va aportar la documentació necessària dels cursos de l’any 1996 i van haver de tornar 30 milions de pessetes, més de 180.000 €.  

El mateix Boi Ruiz que ens trobarà Dempeus per la salut pública, mentre ell s’apunta a la conxorxa de retallar els drets de la ciutadania a una atenció pública de qualitat, universal i garantida.”

Sobre el pensament d’Ernest Lluch en sanitat pública, veure: Montserrat Lamarca a Dempeus.
Veure també la proposta de Gaspar Llamazares en defensa de la Sanitat Pública.