Els sindicats CCOO i la UGT van convocar ahir una manifestació al centre de Barcelona amb l’objectiu de reclamar mesures urgents contra la crisi. La protesta, que tenia el lema de «Plantem cara a la crisi» va començar a les 6 de la tarda a la plaça Urquinaona i va finalitzar davant de la seu de Foment del Treball, al voltant de les 7. Els líders sindicals van reclamar més responsabilitat als governs i als empresaris i van destacar que estan disposats a parlar de la flexibilitat laboral sempre que no es perjudiqui els treballadors. Segons els organitzadors de l’acte, hi van participar més de 20.000 persones, en una marxa tranquil·la i que, en tot moment, va demanar més compromís dels governants i empresaris en aquest moment de crisi.
Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT, va manifestar que ha arribat el moment de «sortir al carrer» i va reivindicar que els sindicats «no volem ni cap ERO ni cap tancament sense justificació». Álvarez també va reclamar que «ara més que mai s’ha de sortir al carrer» i que és moment d’afrontar la negociació col·lectiva, va reclamar el compliment dels convenis i que es potenciï el pla renove per generar més ocupació.
Joan Carles Gallego, líder de CCOO a Catalunya, va demanar al govern que protegeixi més els treballadors. «No acceptarem una sortida de la crisi que ens deixi en el mateix lloc on érem», va declarar. Gallego també va alertar a la patronal del retard de la negociació col·lectiva dels convenis del 2009 i va assegurar que «continuen sense resoldre’s» la majoria dels conflictes salarials i va demanar amb urgència que es reactivin les reunions per resoldre-ho.
I el dissabte, 12 de desembre, seguirem plantant cara a la crisi: Manifestació a Madrid (12.00 – Atocha)
Vist a El Punt.cat
Punts de Vista 
Maxi
4 Desembre 2009 at 11:29
Hola Àngels.
Vaig anar a la mani amb companys del sindicat, i encara que érem força gent, no crec que fóssim 20000. En tot cas, aquesta a de ser el tret de sortida, de tot un seguit de mobilitzacions, on hem de sumar a tota l’esquerra social i política -la coalició té una gran oportunitat de ser referent- per donar un tomb cap a un model social i laboral més humà.
Serem capaços o perdrem el tren?.
àngels
4 Desembre 2009 at 11:51
Aquesta és la manera que jo també ho veig, Maxi… hem de sumar, i no hem de parar mai… Perquè “els altres” tampoc descansen ni un moment (reforma laboral, privatitzacions,. co-pagaments, rebaixes d’impostos…) i nosaltres hem de tenir les coses clares… i relacionades. Ens fa perdre forces no tenir una visió global, i anar donant respostes parcials… Un model social i laboral més humá, com el que tu parles, ens obliga a obrir els ulls de bat a bat i veure tota la complexitat i no perdre detall… De nosaltres depén no perdre el tren i avançar en el camí correcte! Una abraçada!