RSS

Defensar lo públic és defensar la democràcia

06 des.

public_private.jpgSegurament moltes persones ens adonem, cada vegada més, que lo privat és públic. Aquest lema va començar essent característic del moviment feminista ara el fan seu moltes organitzacions. Gràcies a anar-ho entenent, la societat ha pogut dotar-se de lleis que han posat fre a la violència i la desigualtat envers dones i infants que eren i són encara autèntics atemptats contra la humanitat. No és cap pràctica privada la mutilació genital femenina. No forma part de “lo privat” que des de les tribunes eclesials ens diguin com hem d’estimar, ni a qui podem estimar… i a qui no.

Però lo públic també és privat en molts àmbits de l’economia… I fins que la democràcia no penetri les relacions de producció, fins que no entri a les empreses, hi haurà massa àmbits de la societat que estaran en una esfera pre-democràtica. La reflexió és immediata: n’hi ha prou amb la creació d’un tercer sector per poder fer una esquerda en aquest món que segueix al marge de les conquestes socials, polítiques i econòmiques? Com es viuen aquestes experiències, parcials i limitades, però que ens poden donar ja algunes pistes de per on avançar… o fer-nos veure per on no hi ha camí possible? I finalment, s’està recuperant des de la societat civil la reivindicació de lo públic? Quines noves experiències hi ha? I si són encertades aquestes experiències, per què no es coordinen millor, per què no s’apropen unes a altres i guanyen en força i capacitat, i ajuden a reforçar l’àmbit de lo públic en els sectors més amenaçats com l’ensenyament i la sanitat?

Des de la Fundació Pere Ardiaca i l’organització Universitat en Marxa s’ofereix una possibilitat de reflexió i debat en la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Si podeu, passeu tot el divendres reflexionant amb nosaltres… I si sols podeu passar-vos una estona, al matí o a la tarda, també valdrà la pena… Us esperem!

Jornada de reivindicació de lo públic

tercer_sector.jpgSeguint el debat encetat fa ja tres anys i les conclusions del 2008, volem aprofundir un debat sobre la democràcia, entesa com quelcom més que unes regles institucionals formals, amb les entitats socials com a pilars de la vida democràtica i importants agents de benestar. Per tant la concepció republicana i l’impuls de contribució cívica- del qual el voluntariat i l’associacionisme en són expressió- són la base per aprofundir la democràcia i construir cultura democràtica.

Divendres 11 de Desembre FAVB. C/Obradors número 6-10, baixos. Cantonada amb C/Escudellers. Ciutat Vella. Barcelona

Tercer Sector: una tercera via entre públic i privat?

Susana Narotzky, Catedràtica d’Antropologia Social de la UB Carles Campuzano, Diputat de CiU al Congrés David Fernández, Coop57-Serveis financers ètics i solidaris Presenta: Nuria Lozano, Responsable del Món del Treball d’EUiA

Experiències de participació en la gestió col.lectiva de lo públic

Andrés Naya, Prosperitat Cultura En Acció  Adelina Escandell, Mestre de l’Escola Barrufet  Michel Cibot, Director General dels serveis de la ciutat de Malakoff (França), Delegat de l’Associació de Ciutats per la Pau Presenta: Anna Rubio i Cillan, Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Quina articulació de la reivindicació de lo públic per a la recuperació de la iniciativa política?

Eva Fernández, Presidenta de la FAVB  Àngels Martínez i Castells, Dempeus per la Salut Pública   Manuel Delgado, Professor d’Antropologia de la UB   Àngel Crespo, Secretari General de CCOO del Barcelonès   Presenta: Maria José Pardo, Regidora d’Acció Social i Salut Pública de l’Ajuntament de Cornellà

Organitza:

t10794-per-langels_img_4.jpgt10794-per-langels_img_3.jpg

 

Etiquetes: , , , ,

4 responses to “Defensar lo públic és defensar la democràcia

  1. joan lou

    6 Desembre 2009 at 15:22

    Sempre m’ha cridat l’atenció com s’apropien del sentit de les paraules i les desvirtuen.
    Lo privat es eficient enfront de lo públic que es ineficaç. (Sols cal que recordem alguna de les relacions conflictives que totes i tots hem tingut amb les companyies privades de serveis, telefonia, etc. per ser conscients de la falacia de l’afirmació)
    Els polítics son corruptes (els més fins diuen: molts polítics son corruptes)poques vegades caiem en la consideració que darrera un polític corrupte (que n’hi ha, evidentment) sempre hi ha una empresa privada que posibilita la corrupció.
    I així fins l’infinit.
    Està be reflexionar en veu alta sobre la relació entre questions que impliquen prendre consciencia del tipus de democràcia que es la democràcia formal que ens estan venent.

     
  2. Toni Barbarà

    6 Desembre 2009 at 19:17

    ..o dit d’altra forma: Allò privat és meu i és per a mi, i ningú no n’ha de fotre res ni l’importa !! Allò públic ho ha posat tothom, vol dir que no és de ningú en particular, i puc passar-ho a privat que em serà molt més útil si “cola” que és més eficaç i puc amagar la cosa sense gaires controls. Si no tinc altra remei que rendir alguna compta de l’apropiació en direm “mixt”: era públic i ara té el gran honor d’esevenir privat !! Una meravella !! I es queden tan panxos !!
    Salut!i fem de les nostres indignacions privades un sac d’hòsties públic.
    Àngels:
    Lammentablement tindré un dia molt militant i enfeinat i no crec que pugui escapar-m’hi ! Però allà estarà el meu suport privat a l’acte públic…
    Toni Barbarà

     
  3. Luis Juberías

    9 Desembre 2009 at 13:43

    Crec que és fonamental per a les esquerres defensar la democràcia econòmica. Això significa que les unitats econòmiques són un espai públic on cal una organització democràtica i no un espai privat d’un petit (o gran) tirà. Però també que allò que avui és administració pública trobi formes de funcionament que possibilitin un augment d’aprofitament de capacitats de les persones que hi treballen. Clarament, el model burocràtic en que tot penja de decisissions d’algú més a dalt i s’espera que els qui hi treballen esperin intruccion; on és millor no fer res, que fer alguna cosa no ordenada… és un model que ha de ser superat. Superat per més democràcia i més autonomia dels treballadors. Així que hem de buscar els mecanismes que permetin avançar per aquest camí. A veure si aquestes jornades donen alguna pista.

     
  4. Antonio

    9 Desembre 2009 at 16:31

    La publicidad es un prerrequisito de la democracia.
    La democracia formal se caracteriza por ocultar enormes espacios sociales al público: he ahí las “cajas negras” de la empresa, del hogar… Los/las abanderados/as de la “eficiencia” o de la “intimidad” aprovechan esos espacios oscuros para abusar de los/las débiles. Y si se les echa algo en cara, la respuesta es siempre la misma: “en mi empresa (o casa) hago lo que quiero”.
    La sociedad debe poder opinar y actuar sobre los crímenes cometidos contra los/las trabajadores/as, contra la mujer o contra los/las niños/as “puertas adentro”. Y para ello es insuficiente un endeble “compromiso con la transparencia” que, para lavar su imagen, agitan algunos/as especialistas en márketing de ciertas multinacionales. Es necesario un verdadero control democrático, tanto de los medios de producción como de los mecanismos de reproducción social. Un control imposible mientras un espacio permanece en el arbitrario ámbito de lo privado.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: