RSS

És el perill l’absentisme o el “presentisme” punitiu?

23 des.

the-sherlock-holmes-museum-1.jpg

Avui informa El Pais que la Seguretat Social paga als metges per donar menys baixes. De fet, a l’article d’Elena G. Sevillano es donen dades i xifres: per exemple, un facultatiu pot arribar a cobrar fins a 1.700 euros (se suposa que addicionals al seu sou) si aconsegueix els objectius que li han fixat de reducció de baixes laborals. En total, el pressupost del Ministeri és de 30 milions d’euros a l’any per al que anomenen “racionalitzar la despesa” i “frenar abusos”, amb perspectives d’increment per a l’any 2010.

Les reaccions no s’han fet esperar. Des dels que afirmen que “és un disbarat”, com diu Paulino Cubero, president de la Sociedad Madrileña de Medicina de Familia y Comunitaria (Somamfyc) i una “mesura inútil que no millorarà la gestió de la IT”.  Altres metges opinen també que: “és una vergonya, una perversió més que posa en dubte l’ètica professional dels metges i metgeses.”  De fet, i com és lògic, el dubte sobre la bona praxi no s’ha rebut gens bé per part dels metges d’atenció primària. No vull esmerçar ni una sola línia per reproduir les excuses que dóna la subdirectora general del INSS, i en canvi sí recordar l’alerta que la Dra. Lucía Artazcoz ens va fer en la seva intervenció a la Jornada monogràfica convocada pel Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona sota el títol de Crisi i Salut laboral.

La Dra. Lucía Artazcoz explicava que, en temps de crisi, les persones que temen ERO’s a les seves empreses, o les que viuen sota la pressió i l’amenaça d’acomiadaments, no respecten el temps necessari de baixa laboral per a refer-se d’una malaltia i incòrren en el perill del “presentisme” (el contrari de l'”absentisme” que es vol combatre) amb greus perjudicis per a la pròpia salut, més risc i increment de les probabilitats de patir un accident laboral, o fins i tot possibilitat, en casos de grips o altres malalties infeccioses, de contagiar la malaltia als companys i companyes de feina.

En relació a les paraules de la Dra. Artazcoz vaig tenir oportunitat de comentar en aquesta mateixa Jornada  –on representava a Dempeus per la salut pública—   la deficient atenció i cura que es dedica a malalties relacionades amb determinants i causes encara no ben investigades i amb patologies no reconegudes, o negades fins i tot, o insuficientment considerades, mal abordades i tractades… en referència explícita a la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple. Vaig poder explicar molt breument un cas gens rar de “presentisme” obligat que hauria pogut costar la vida a una persona afectada per Fibromiàlgia i que no podia soportar l’alta obligada” (i potser relacionada amb aquests incentius que es dónen des del Ministeri). Les altes punitives poden costar la vida, i la denúncia que cal fer és inqüestionable.

Si els experts detecten que amb la crisi el perill que apareix és el que anomenen “presentisme”, en quin món es viu quan es pretén combatre amb mesures tan ofensives per als professionals de la salut, un suposat “absentisme”…?

 

Etiquetes: , , ,

3 responses to “És el perill l’absentisme o el “presentisme” punitiu?

  1. Lídia Monterde

    23 Desembre 2009 at 14:32

    Ara tot funcionarà de manera excel.lent. Els metges faran de policies, davant els pressumptes suspitosos malalts. Anem bé!

     
  2. Toni Barbarà

    23 Desembre 2009 at 20:09

    Des de la negra nit del franquisme, vull aportar /recordar les visites per la porta de darrera dels inspectors mèdics de SEAT als metges que com jo exercíem atenció primària a l’ “ambulatori” del carrer Manso. Aquests “colegues” previament autoritzats per la direcció, ens visitaven i ens oferien amb “altruisme i complicitat corporativa” informacions sobre la militància política i sindical dels “cuentistas” que vindríen desprès a enganyar-nos i sol·licitar la baixa…
    Com veieu la cosa ve de lluny. El que passa és que ara no és acceptable i és denunciable. Un debat interessant el paper dels metges de primària exercint de detectius i jutges, sense pretendre-ho ni voler-ho. El més cert, en els temps que córren, és que els treballadors i treballadores es veuen obligats a tirar de presència laboral prolongada i segura per tal de no caure en les llistes negres de candidats a l’ acomiadament. Que començen a registrar-se ingressos hospitalaris sols de cap de setmana per tornar al rengle dilluns al matí… Les maquiladores fa molt de temps que ho practiquen al preu de la seva salut i la seva vida. Noves formes, vells capteniments…capitalistes. Salut !! Toni

     
  3. lo clínico y lo cínico

    23 Desembre 2009 at 21:16

    La primera burrada és considerar els metges exempts de la possibilitat de caure malalts i haver de demanar la baixa. Perquè en realitat, això no té altre enfocament que el classista. Els metges, doncs, estan situats en l´estament superior, casta intocable, o com es vulgui dir i se´ls intenta untar/ subornar amb plusos perquè facin de delators per pasiva -això és, perquè neguin el dret a la baixa a aquells qui els la sol.liciten, cosa que és menys feixuga que haver de donar noms-; delators per pasiva de la “xusma” o classe obrera.
    Aquesta tarda he sentit un debat a quatre, entre presonalitats que representaven a diferents partits + la locutora de la cadena ser, i aquesta era una opinió que es repetia; suposo que es pot descarregar en ipod de la tercera hora de la ventana; qué llastimós; no miraran de posar multes a tot el manat de senyories que s´absenten del Parlament una sessió sí, l´altra també, per donar exemple de comportament polític a la ciutadania. Però té raó l´Àngels quan apunta al comportament cíclic de les crisis i els qui guanyaran les eleccions al pas que anem es segur, fix, els qui si dónen exemple d´alguna cosa és d´empomar guanys inhonestos per activa, per passiva i per la porta del costat del Parlament on per no perdre punt, hi tenen molt oportunament parats els seus negocis paral.lels a la política. No és amb aquesta clase política indigna amb qui el gobern té intencions de donar exemple de presentisme, no. Però amb aquells que només tenen el treball i gràcies, que, justa la fusta, les crisis sempre les paguen els mateixos, salut inclosa. Tot plegat, si això té cura, l´única que se m´acut és que tots els metges a l´uníson acabin demanant la baixa laboral per malaltia.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: