RSS

Treballar mata amb total impunitat: fins quan?

27 des.

un-nouveau-suicide-a-france-telecom.jpg

El 29 de gener del 2010 a les 18h30 al CRDP del boulevard d’Athenes a Marsella, direm als accidents de treball i a les malalties professionals que   « JA N’HI HA PROU » !

L’organizació internacional del treball dona la xifra de  6 000 persones que moren cada dia per accidents o malalties del treball a tot el món: a França, dos morts cada dia. Per sortir d’aquest drama de la trivialització i la indiferència hem de rehabilitat la conflictivitat i la relació de forces col.lectiva per la defensa de les condicions de treball i del contingut del treball. Cal un debat en el món del treball que el defensi i que posi en qüestió la política i l’economia.

Us demanem que us ajunteu a les 8000 persones que signen la petició “Treballar mata amb total impunitat: per quan de temps encara?” i fem del col.loqui un  moment de reflexió,  deconstruir respostes col.lectives de lluita per la salut en el treball.

 


“Treballar mata amb total impunitat: per quan de temps encara?”

La constació és irrefutable: el treball emmalaltiex i mata a tots els sectors i totes les categories professionals. El nombre oficial de malalties professionals reconegudes ha explosionat : 13 658 en el 1996, 52979 en el 2005. El nombre d’accidents de treball greus i mortals segueix essent molt elevat  : 537 en el 2006, un 13% més en un any. Aquestes xifres oficials es subestimen en bona mesura en no ser declarats tots els accidents. Les suïcidis directament relacionats amb el treball s’estimen en 400 a l’any, i la majoria no es reconeixen com accidents de treball. Uns quans milions de persones assalariades s’exposen, sense cap mena de protecció, a productes coneguts com cancerígens, o que provoquen mutacions, o que són tóxics, contribuint així en gran mesura a les desigualtats socials: una persona que treballa manualment té deu vegades més possibilitats de morir de càncer abans dels 65 anys que una persona que ocupi un lloc a la direcció.

Aquesta situació no cau del cel; és el resultat de polítiques d’empreses, privades i públiques, per a les que els costos socials han de reduïr-se cada vegada més i més. Aquestes polítiques han privilegiat i generalitzat la sub-contractació, i han intensificat el treball com mai, des de fa molts decenis. I no la inspecció del treball ni la medicina del treball tenen manera d’assegurar la seva tasca.

La lluita persistent de les víctimes, les seves associacions i sindicats ha significat un cert progrés, però la carrera pel benefici sense traves sempre sembra la malaltia i la mort.

Si bé el lladre d’una simple cartera és condemnat a 6 mesos de presó davant d’un tribunal penal en la compareixença immediata, l’empresari culpable d’homicidi que es qualifica d’involuntari en relació amb els seus empleats, després d’anys d’instrucció, – és condemnat –quan es condemna – a uns mesos de presó que poden quedar en suspens.

Posar en perill els altres amb decisions de política deliberada es beneficia, en aquest país, d’una amabilitat increïble. Els empresaris no es consideren veritables delinqüents. Amb massa freqüència, els procediments relatius als accidents mortals en el treball s’arxiven de seguida. Molt sovint les condemnes – quan es produeixen – cauen al  final que la cadena de la subcontractació i són simbòliques. Poques vegades afecten als que donen les ordres essencials, inclòs l’Estat, ja que la seva responsabilitat en l’organització del treball és essencial, i la compensació sempre és insuficient.

L’asbest és emblematic del que denunciem, ja que mentre el risc es coneix des de fa dècades i milers de persones han perdut la vida i la perdran en els propers anys a causa per la incuria de les empreses en qüestió, encara no s’ha fet mai Justícia.

La desigualtat d’armes entre l’empleat i l’empresari és evident i molt desproporcionada: la igualtat davant la llei s’ha convertit en una mera ficció.

Aquesta injustícia és alimentada pel silenci col.lectiu.

Les persones signatàries volem denunciar és aquí i ara que aquesta qüestió és inacceptable i intolerable.

Exigim  que l’empresari infractor sigui sancionat finalment: la llei penal s’ha d’aplicar plenament als empresaris.

Exigim que es cerquin els recursos humans i financers necessaris perquè la justícia pot realment fer la seva feina.

No hi ha millora en la salut i la seguretat en el treball  possible en tant que la justícia funcioni a dues velocitats.

No és possible avançar mentre els que donen realment les ordres es puguin amagar darrere de les normes del dret mercantil per evadir les seves responsabilitats.

Totes i tots junts diem: Ja n’hi ha prou! I actuarem per aturar -ho.


Signar la peticióVeure les signatures

Més informació a la Fondation Copernic.

 
3 comentaris

Publicat per a 27 Desembre 2009 in Economia crítica, Salut

 

Etiquetes: , , ,

3 responses to “Treballar mata amb total impunitat: fins quan?

  1. la ovella electrònica

    27 Desembre 2009 at 22:22

    Àngels, espero que tampoc ens haguéssim de morir d´avorriment; no és el leit motiv del post, però aquestes festes tan llaaaaaaaaaaaargues i avorrides, tota l´estona ocupant-se de no fer res o de fer sempre el mateix que és parar i desparar la taula i comprar regals, a més de comprar menjars extraordinaris, begudes extraordinàries; tot plegat, per acabar sentint-se d´allò més ordinari i més vulgar. Quines vacances més interminables que no poden ser mai beneficioses per a la salut, que en els pots petits està la bona confitura i d´altres països tallen a l´any nou; nosaltres, una ressaca rera l´altra, encara ho estirem fins el dia després de reïs… Increïble. Molt trist. Quan penso en les persones amb un estat de salut tan delicat que la pèrdua del ritme aconseguit en el dia a dia se´ls daltabaixa perquè les festes tot ho aturen, em reafirmo que això no és cultura, que només és tradició i prou; tradició i consumisme especialment programat per cel.lebrar les edats jovenívoles, com si després s´obrís un esvoranc al no res; estem anant contra la nostra pròpia salut. En la meva opinió, ja hagués emprat el model anglès des de fa molt temps; totes les vacances fraccionades en half-terms, que dóna com a resultat un calendari de festes i treball molt més repartidor. La festa de Reïs, és excessiva, quan ja s´han fet els regals que calia i aquesta tradició s´ha vist desplaçada amb l´adopció del Pare Noel que és molt més abans. Aquestos dies de més, bé es poden desplaçar a les festes de Carnaval, que són molt més populars. Sigui com sigui, després de cap d´any hauria de reiniciar-se el curs escolar; això que tenim està passat de rosca.

     
  2. angels

    28 Desembre 2009 at 2:19

    Bé, amiga, a casa una també pot decidir fins a quin punt participa o no de la festa consumista… Altra cosa és l’organització del periode escolar i les vacances… i pel que fa a les persones amb malalties cròniques que conec i amb les que em relaciono, moltes no ho passen gens bé amb tot aquest desori. Una abraçada, i salut pública!

     
  3. David

    29 Desembre 2009 at 12:13

    Hola.
    Antes de nada solicitar que nos disculpes por contactar por este medio, pero es
    que no hemos localizado un email al cual escribir.
    Hemos iniciado un proyecto de colaboración con la Web de la Plataforma para la Fibromialgia,
    Síndrome de Fatiga Crónica y SSQM

    plataformafibromialgia.org

    En una primera fase de concienciación vamos a dar a conocer la especial
    problemática que actualmente padecen todos los afectados por esta enfermedad.
    Para ello hemos iniciado una campaña de mailings entre nuestros clientes y
    asociados.
    Si queréis ayudarnos a dar difusión a la campaña solo os pedimos que coloquéis
    el código del siguiente banner en vuestro blog o en vuestra web.
    Ver el código
     
    También, si queréis, podéis incluir vuestro blog o vuestra web en el
    subdominio
    fibromialgia.concienciate.com
    . donde se relacionaran todos los sitios que se
    solidaricen con los afectados por esta enfermedad.
    Y Si deseas ayudarnos también puedes
    reenviar este email a tus amigos.
    ENTRE TODOS PODEMOS

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: