RSS

La primera víctima de la violència de gènere del 2010

04 gen.

violencia-genero.jpg

Llegeixo avui, amb tristesa, que Josefa R. Z, de 45 anys, ha estat la primera víctima de la violència de gènere a El Cuervo (Sevilla). Segons expliquen persones amigues i veïnes, la parella tenia múltiples discussions i s’havia separat en diverses ocasions.

No hi ha rès que excusi la mort de Josefa, però avui sabem que el seu home tenia reconeguda una invalidesa laboral des de feia anys, i segons algunes veïnes estava una «mica deprimit». La depressió també l’havia afectat a ella, ja que segons la gent propera a la parella,  gairebé no sortia de casa… Però, pel que sembla, ningú s’havia adonat que aquesta situació era, ja de per sí, socialment i personalment, malaltissa.

Els comentaristes de la notícia informen que ella mai havia denunciat que patís maltractaments ni havia sol·licitat tampoc atenció als serveis socials per a la dona… i acaben subtitulant, doncs, que  “la víctima, de 45 anys, no havia patit maltractament previ”.

No sé si les dones que llegeixin la notícia ho veuran amb els meus ulls, però per mi és evident que el maltractament hi era, s’hagi denunciat o no, i el que m’entristeix encara més és que la situació en que vivia aquesta parella necessitava ajuda i podia haver estat tractat per uns serveis socials que, o bé no existeixen, o bé prefereixen mirar cap a un altre costat.

Està molt bé que l’Institut Andalús de la Dona (IAM) reclami a les dones que pateixen situacions de maltractament que «no callin», però també és molt important que com a societat ens adonem de quan es sotmet a les persones a una situació límit. Repeteixo, rès no excusa la violència ni l’assassí. Però si fa temps que es coneix la correlació de crisi econòmica i increment de la violència de gènere… què es fa per detectar-la a la societat, per prevenir-la, per evitar-la?

Segurament el camí passa per aprofundir en el tractament de que lo privat és de fet, públic, i com a tal s’ha de tractar, i sobre tot, no caure en la superficialitat de dir que no hi havia maltractament quan el que no s’havia fet era cap denúncia expressa. Crec que el maltractament personal i social queda prou a la vista sols amb les quatre ratlles de les notícies que avui publiquen els diaris.


Ha escrit també sobre aquesta trista notícia en el seu bloc Inés Sabanés.

 
4 comentaris

Publicat per a 4 gener 2010 in Gènere

 

Etiquetes: , ,

4 responses to “La primera víctima de la violència de gènere del 2010

  1. marisol b.

    4 gener 2010 at 23:21

    Em sembla molt oportuna l´anàlisi que fas d´aquest fet luctuós. Tendim a estrényer el cercle fins reduïr-lo a la mínima expressió; però la societat és una entitat vivent; hi ha un flux energètic continu entre la cél.lula anomenada família i el teixit social on s´hi troba inclosa, i amb el qual s´interrelaciona. Un altra cosa és que s´emprin eufemismes per explicar allò que no s´ha volgut veure abans, o que s´ha vist, però s´ha mirat a un altre lloc per una força contrària que et frena: “no t´hi fiquis, que demà et pot passar a tu”; i l´única cosa que vol dir aquest “et pot passar a tu” és que ja t´està passant, ens està passant… L´exclusió social és una lacra, un llast que no deixa créixer ni els qui la dispensen ni els qui la sofreixen. En situacions carencials i de crisi, sempre reben els qui més estan en situació d´inferioritat. Cal sortir d´un enfocament microcòsmic i considerar el problema amb perspectiva social de pertenença a una comunitat. L´entorn social de cada cas ha de ser ojecte d´estudi indispensable perquè els brots de violència no es repeteixin.

     
  2. angels

    5 gener 2010 at 9:45

    Marisol b., estem vivim en una societat que no sols no es pot lliurar de la violència, sinó que en mols casos, perquè no vol mirar més enllà de lo immediat, fins i tot la fomenta. És un tema en el que cal aprofundir i no s’han d’acceptar quadrícules: he sentit a les notícies de primera hora que la segona víctima és un home. Una abraçada!

     
  3. Luigi

    10 gener 2010 at 1:21

    Mi solidaridad con las mujeres humilladas nuevamente, mi firma en el grupo creado en facebook y mi post en términos similares http://luisangelaguilar.blogspot.com/2010/01/al-presidente-de-la-cee-en-clave-de.html
    pero eso sí desde una persona creyente que siente el doble de asco que vosotras.
    Buena entrada Angels. Un saludo fraterno,
    Luis Angel Aguilar, miembro de Comunidades Cristianas Populares y de IU

     
  4. àngels

    10 gener 2010 at 12:09

    Gracias, Luis Angel, desde la lucha solidaria para acabar con la violencia de género y todo lo que la provoca. Un abrazo

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: