Acaba de sortir la consellera Marina Geli pel canal de notícies 3/24 insistint en el co-pagament. L’acompanya en les declaracions un alt dirigent de la mutua privada DKV. Estan esperant per d’aquí a uns dies la segona versió de l’Informe Vilardell, que ara sí que colarà, diuen, perquè “hi ha crisi”. El que ja ens han endavantat sobre el seu contingut (un nou globus sonda, i van la tira…) és el co-pagament per a les persones malaltes i que necessitin medicaments i una novetat: les possibles desgravacions fiscals en les quotes de les assegurances privades... I aquesta és la fòrmula de fer front al dèficit de la sanitat!
Qui volen que els cregui??????
El que més em molesta és que em prenguin per imbècil, i que em parlin de racionalització de la despesa quan podem veure com es gasten alegrament els nostres impostos les autoritats sanitaries per omplir les butxaques privades. Mirin, per tenir-ne una mostra, el mapa que es reprodueix al final d’aquesta entrada. La pregunta que ens fem immediatament és: com és que es varen comprar o encarregar quantitats tan desorbitades de la vacuna? No pensaven aleshores en que calien mesures d’estalvi? O ja pensaven que es carregarien els neulers a les comunitats autònomes, i que conselleres la Marian Geli ja acabarien per imposar co-pagaments que paguessin les seves disbauxes?
Mirin bé el mapa publicat a Le Monde que mostra els percentatges de població coberta per la vacuna de la grip H1N1 amb els estocs acumulats als diferents països d’Europa. Segons el gràfic basat en dades fidedignes, a França, per exemple l’estoc de vacunes permetria vacunar al 145% de la població.
A la segona taula (inferior) apareixen els milions de vacunes en emmagatzemades a cada païs en xifres absolutes. Tot i la població de França (que de totes maneres no és superior a la d’Alemanya) és sorprenent el nombre de vacunes que es varen encarregar i comprar i que, segons sembla pel tipus de contracte fet per la ministra Bachelot, no es poden retornar. Però ja sabem la “popularitat” de la senyora Bachelot entre el personal sanitari de França… i la consellera Geli li està seguint ben d’aprop les passes. Com es pot tenir la insensbilitat de parlar de co-pagaments davant d’un escàndol com aquest? Es pot tractar solament d’un cas de dispendi massa alegre dels diners públics? Creiem que hi ha molt més al darrera, com s’ha explicitat moltes, moltes vegades en aquest bloc i altres blocs amics.
També avui, en el bloc de Dempeus per la salut pública s’expliquen les denúncies que s’estan fent al respecte, i com es valora per part de Dempeus. En qualsevol cas, no hi ha dubte que la imatge parla per sí mateixa i hauria de merèixer una explicació molt clara i concreta per part de les diferents autoritats sanitàries a tota Europa. I que pel que fa a Catalunya, sembla una burla que quan es coneixen precisament aquestes dades d’Europa inundada de vacunes sobrants, es torni amb la cantarella de la crisi de la sanitat i la necessitat del co-pagament…
Amb dades i gràfic de LEMONDE.FR
—
Sobre el tema del co-pagament, veure
“La cançó enfadosa del co-pagament en el programa del PSC-PSOE i les desigualtats en salut”.
Punts de Vista 
Toni Barbarà
21 gener 2010 at 0:05
Jo no veia la tele aquesta tarda i m’he perdut les declaracions de la Sra.Geli que sembla disposada i decidida a passar a l’història com la consellera que va implantar un co-RE-pagament sanitari que esquerdi per sempre més el caràcter públic i universal del sistema de salut. Els sona ara el perquè d’un moviment com DEMPEUS ? Quina pena, una pretesa “socialista” tan comprensiva i amiga dels rics i tan implacable amb els i les pobres… En els temps que corren !! Toni
Carles
21 gener 2010 at 0:05
Aquesta senyora és tan demagógica com els informes Vilardell o el d’en Roca Junyent per l’Ajuntament de Vic, Àngels.
Saps si hi ha relació amb la famosa i antiga saga de Laboratoris Vilardell? Perque seria com demanar a la guineu que compti gallines! El que queda clar és que na Geli i na Trini són molt lluny de defensar quelcom més que, com la resta de la dreta espanyolista, la poltrona i el negoci.
Ara vindran eleccions: cal que s’ho miri bé, amb les ulleres d’en Montilla! Una abraçada! Carles.
Clara Valverde
21 gener 2010 at 7:30
En Canadá, Nueva Zelanda y otros países, han conseguido parar la privatización de muchos servicios sanitarios. La estrategia que utilizan es escoger un servicio (un CAP, un hospital, etc) que se esté privatizando y hacen una campaña masiva contra su venta. Y funciona! Nosotros también lo podemos hacer, dempeus o echadas.
Por cierto, ¿alguien sabe cómo va lo de la venta del ICAM? Lo puso en venta hace un año ese gran socialista, Rafael Manzanera.
Será cuestión de seguir en detalle algunos servicios y dar la voz de alarma y enfocar nuestra energía en un sitio. Si “salvamos” algún servicio, eso animará a la gente que ven todo esto como perdido y mandará un mensaje a los politicos de que lo nuestro va en serio.
¿Qué os parece?
Abrazos,
Clara
marisol b.
21 gener 2010 at 11:29
Sólo se me ocurre una palabra y es vergüenza; una vergüenza flagrante que debería sacudir a todo el sistema sanitario como está haciendo con mi propio organismo en estos momentos. Ha de haber un código deontológico que interprete en su justo sentido este tipo de mensajes y desenmascare lo que quieren decir. Para mí es una mutilación; es una mutilación que un sistema sanitario que se paga con la contribución de todo el pueblo haya de volver a ser pagado de una forma tan ultrajante y vejatoria como es ese repago del euro en el que insiste esa señora que sólo demuestra su incompetencia e ineptitud para un cargo tan sensible como el que ocupa; vergüenza, porque en estos momentos de crisis aguda, sistema sanitario ya somos todos nosotros, víctimas de una enfermedad que es económica ante todo y ataca con impiedad a nuestros bolsillos; yo supongo que esa vergüenza de pedirnos lo que ya se le ha dado con cumplida satisfacción, no tiene otro propósito que llevarnos de la nada a la absoluta miseria, que de seguir así, no le vendrá de un palmo pedir que paguemos con sangre, hígado o cualquier otra parte del cuerpo que se le pase por su inspirada cabeza. Esta es una situación indignante; en grado sumo. Recuerdo aquellas huchas para los chinitos -que así las llamábamos en la escuela de mi infancia- con las que se recaptaba para las misiones y lo que ahora veo es una hucha con los rasgos de Marina Geli que necesita más euros, pero no tendrá nunca bastante porque primero se tendría que arreglar ella su propia cabeza, que eso no es un problema de graduarse la vista, no, sino de graduarse la bola entera y me extraña que no se hayan tomado acciones desde su propio partido. Vergüenza y más vergüenza.