Ahir, Marcos Ana va fer 90 anys.
Marcos Ana és un exemple clar de posar vida als anys. Vida roja, vida entregada, vida solidària… i vida amb la llum i l’escalfor dels seus poemes.
El proper dijous, 28 de gener del 2010, a les 7 de la tarda, i a l’Espai Jove la Fontana (c/ Gran de Gràcia, 190-192. BCN. L3 FONTANA)
se li fa un homenatge a Barcelona que està organitzant la Fundació l’Alternativa i Alternativa Jove, els Joves d’Esquerra Unida.
“La cárcel fue mi universidad. Ésta fue mi escuela y la de mucha gente, y así pasé los años de prisión. Sabías que el futuro te pertenecía, aunque estuvieras sufriendo y te pudieran llenar la cabeza de plomo, aunque te tocara caer, pero nos parecía que el futuro era nuestro. Se vivía con esperanza.” (Marcos Ana. Decidme cómo es un árbol)
Per si algú encara ho desconeix, Fernando Macarro Castillo, conegut sota el pseudònim de Marcos Ana (els noms del seu pare i de la seva mare), és el pres polític del franquisme que va patir més anys de presó continuada. Militant de la Joventut Socialista Unificada (JSU), va ingressar a la presó quan tenia 19 anys, el 1939, i en va sortir quan en tenia 42.
Poeta i comunista.
Malgrat tot, sempre ha tingut una posició vital i positiva en les seves actuacions públiques i polítiques, en els seus poemes, en la seva vida. L’amor a la llibertat, fonamental per entendre Marcos Ana, apareix sempre lligat a l’amor pel seu país i al treball per acabar amb les conseqüències extenuadores de la guerra civil.
En sortir de la presó, es va exiliar a França i va poder tornar amb l’amnistia de 1976. Actualment manté la seva activitat literària i política a Izquierda Unida.
L’enhorabona, Marcos Ana, pel teu aniversari, per ser com ets, i pel merescut homenatge!
Punts de Vista 
ines sabanes
21 gener 2010 at 14:48
Ayer estuve en el círculo de bellas artes en Madrid , en la celebración del cumpleaños de Marcos Ana ¡¡¡ Así que de nuevo coincidimos en publicar entradas al respecto¡¡¡ que el acto de homenaje de Barcelona vaya muy bien ¡¡¡¡
besos
Basseta
21 gener 2010 at 16:35
Marcos Ana s’ho mereix tot.
marisol b.
22 gener 2010 at 16:36
Espero que el acto del próximo jueves en La Fontana sea una emotiva manera de decir gracias a este poeta que padeció la cárcel cuando aún estaba creciendo.
El sábado pasado, me estremecí cuando Alfonso Guerra, que ha sido un estudioso de Miguel Hernández, en “A vivir que son dos días”, contaba cómo el encausamiento y subsiguiente encarcelación de Miguel fue por “escribir poesía”. Fuerte.