RSS

Preguntes a Marina Geli pendents de contestació

22 gen.

geli_bailando.jpg

Senyora Geli, me la miro a la fotografia en la que posa cara de nena entremaliada mentre balla amb un senyor que sembla l’Àngel Llàtzer però més aviat deu formar part de la Patronal sanitària. Se la veu contenta i feliç en plena dansa, i m’ha recordat fins a quin punt les persones malaltes de Fibromalgia i la Síndrome de Fatiga Crònica també “la ballen” gràcies a l’incompliment de la Resolució 203/VIII que aviat farà dos anys que es va aprovar.

Senyora Geli, segur que en el seu vals no ha hagut de fer tantes giragonses com les persones que, creient en el compliment del que va acordar el Parlament de Catalunya, han hagut de giravoltar de Mollet a Granollers, de Berga a Manresa, de Palamós a Girona, de Barcelona a Mataró, sense trobar mai el punt i final de les seves anades i vingudes, des dels metges de primària a unes Unitats Fantasmes per la seva desídia i la del seu Departament… i torna a començar.

Senyora Geli, vostè pot anar ballant, però ha demostrat no tenir cap respecte per  les persones que pateixen Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica.

Senyora Geli, vostè ha demostrat no tenir tampoc cap respecte per la sobirania del Parlament de Catalunya.

Senyora Geli, el seu Departament de Salut està emmordassant a la màxima institució democràtica a Catalunya, que és el nostre Parlament… I el més trist és que sembla que el Parlament és deixa posar la mordassa. Vostè s’enriu de les més de 140.000 persones que varen signar una ILP, els continguts de la qual es varen recollir en la Resolució 203/VIII. Com no és d’esperar doncs, que a les enquestes surti que la preocupació de la ciutadania i el desencís pels seus polítics vagi immediatament al darrera de la preocupació per l’atur?

Senyora Geli, n’és conscient del que està fent a les persones malaltes, o es limita sols a girar al so de la música que toquen les mútues i la resta d’interessos privats a la sanitat?

Senyora Geli, vostè creu que la Consellera d’un Govern d’Entesa i Progrés, un govern que es vol d’esquerres, ha de vendre la salut com una mercaderia, per sobre dels drets de les persones malaltes?

Senyora Geli, aviat hi haurà la reunió de la Comissió de Seguiment de la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica. Espero que vostè hi sigui per contestar aquestes, i més preguntes.

 

Etiquetes: , , ,

14 responses to “Preguntes a Marina Geli pendents de contestació

  1. Cristina Montané

    22 gener 2010 at 18:23

    No et pots imaginar amb quin desencís esperen els malalts les reunions de la Comissió de Seguiment de la Resolució sobre FM i SFC. En un costat de la taula seuen les autoritats sanitàries on exposen un mon ideal, on segons ells, hi han 16 unitats especialitzades treballant a tot rendiment i amb llistes d’espera inferiors als 90 dies. I a l’altre costat de la taula, els representants dels malalts, llegint innumerables cartes de queixes de malalts que se’ls deriva d’un lloc a l’altre però mai arriben a ser visitats en una de les unitats especialitzades, llistes d’espera de més de dos anys i no aconsegueixen que se’ls doni una solució ni mèdica ni social.
    Els malalts es pregunten de què serveix anar a aquestes reunions, on el govern falseja la realitat, fan veure que prenen nota del que no funciona, però sis mesos després, tot segueix igual. Es que no ho saben fer millor o no ho volen fer millor.

     
  2. Clara Valverde

    23 gener 2010 at 9:11

    Sra Geli, yo ya no puedo bailar. Ando poco. Casi nunca tengo la energía ni salud para salir de mi casa, y soy de la misma edad que usted.
    Tengo una pregunta para usted: “¿Dónde está mi Unidad FM-SFC?”. Se supone que está en el Hospital de Sant Pau, que es el que me toca por zona pero la Dr Craywinckel nos informa que aún no está en funcionamiento (casi dos años después de la Resolución 203/VIII).
    Usted parece bailar sin preocupación, pero que sepa que, en el fondo, con las politicas que está llevando a cabo, está bailando con lobos.

     
  3. gloria guardiola

    23 gener 2010 at 10:53

    Sra. Geli, no sap el dolor q ma fet veure-la ballar amb aquesta cara de felicitat. Des del 96 he ballat qualsevol ball de saló, he gaudit i també ha estat la meva vàlvula d’escapada, per no pensar amb una malaltia que estava mermant de mica en mica. Sra Geli, ja no puc ballar al só de la música però sí la ballo i força, amb totes les meves companyes malaltes per culpa de vosté i tots els incompetents q l’envolten.

     
  4. Silvia

    23 gener 2010 at 12:47

    Clara, me uno a tu comentario. Pero yo no tengo la edad de la Sra. Geli, y llevo sin poder salir a bailar desde los 28 años, aunque en este tiempo también me he sentido una peonza…

     
  5. eli claverol

    23 gener 2010 at 12:56

    Àngels, moltes gràcies per aquest post.
    La Sra. Geli no tracta amb respecte a cap persona malalta i a més, s’enriu i es burla dels afectats i afectades de FM i SFC.
    La Cristina té raó, els malalts/es estem decepcionats i suposo que la Comissió de Seguiment deu estar ben farta de contrastar les promeses i mentides del seu departament, però crec que no és que no ho sàpiguen fer més bé, és que no ho volen fer millor.
    Sra. Geli, pensi que aviat farà dos anys que ens estem sentin enganyades, que som persones, malaltes però, a la fi, persones i tenim un límit. Ja se ens acaba la paciència.
    Fa molts mesos que espero resposta del seu departament perquè, com ja els hi vaig comunicar, la meva UHE (altament especialitzada) considera que estic massa malalta per a tractar-me i he quedat fora de la xarxa pública. Si li explico aquesta situació personal és per posar-li un exemple de perquè penso de que no té cap intenció de fer les coses bé.
    Sra. Geli, espero que a la propera reunió de la Comissió de Seguiment, per respecte als malalts i a la pròpia Comissió, si vostè per qualsevol motiu no està present, la seva gent pugui respondre seriosa i honestament totes les qüestions, per les quals fa mesos que vostè ja hauria d’haver dimitit.

     
  6. jordi

    23 gener 2010 at 15:11

    A aquestes alçades, quan no falta gaire per que és compleixin dos anys de l’emissió, per part del parlament de Catalunya, d’un clar mandat adreçat al govern i als diversos responsables del sistema de salut català, i tenint en compte que la resolució 203/VIII no és ni de bon tros un text interpretatiu, no hi ha cap mena d’excusa, per el no compliment que ens ocupa.
    Estem davant d’una présa de pèl al parlament i al col·lectiu de malalts.
    A les compareixençes d’octubre davant la Comissió de Salut, els grups parlamentaris van avissar que ells també tenien clar que no s’estaven fent bé les coses. Bé ara, insisteixo, ja haurien d’haver rectificat, i no tenim notícies de que els responsables de la salut a Catalunya, hagint tingut en compta l’avís clar que el parlament els va adreçar.

     
  7. amparo rodriguez

    23 gener 2010 at 16:32

    Yo señora Geli me sumo a mis compañeros de enfermedad y le digo que deje de jugar a las casitas y empiece a dar soluciones y que empiecen a tratarnos como merecemos,a mi ya me ha dicho el medico que he llegado al tope de medicacion para el dolor||| digame ahora que tengo que hacer,Espero una respuesta? o No? siga bailando usted que puede

     
  8. marisol b.

    23 gener 2010 at 19:56

    El costo total estimado por motivo del SFC y FM en los países desarrollados es el 2% del producto interior bruto. No sé a cuánto asciende el dinero gastado en Catalunya al abrir y mantener unas unidades de atención inmediata a los enfermos que cuando acuden a ellas no funcionan. Habría que consultar páginas acreditadas de otros países adonde nos llevan la delantera, para ver cómo les va a ellos con la atención dispensada. Lo peor inevitable es que piensas adónde ha ido ese dinero y cuando ves a la titular de Sanidad de bailoteo con fotogénicos, te asalta la idea de que el dinero se ha ido en eso: que unos bailen, mientras los otros penan y duelen; en mi opinión, esta es una foto de la alta inconsciencia que planea sobre un tema tan sensiblemente doloroso que urge de respuestas y acciones sin dilación posible.

     
  9. Josep Maria

    23 gener 2010 at 22:29

    Us puc ben asegurar que les 16 unitats son inexistents. Jo visc fora de Barcelona i m’han derivat a tot arreu, i la resposta ha estat sempre que no tenen unitat. A sobre la majoria de metges no es creuen que jo pugui patir SFC i em dieuen que és una malaltia de dones. No us podeu ni imaginar les ganes que tinc de que la Geli torni a fer de metge al seu poble i ens deixi viure amb una mica de dignitat als malalts!

     
  10. Merce

    24 gener 2010 at 19:49

    Per comprar vacunes per la grip A no han tingut problemes económics, segons sembla.En canvi ,fan creure que els SFC volguèssim/poguèssim enfonçar tot el sistema sanitari català.Si surt bé tot allò del retrovirus,com sembla, hem de colapsar les unitats de malalties infeccioses.

     
  11. Merce

    24 gener 2010 at 19:51

    Per cert, crec que el que balla amb la Geli és Abel Folk , actor.Això del teatre se li dóna bé.

     
  12. Merce

    24 gener 2010 at 19:57

    Voldria recomenar a la Comissió de seguiment de la Resolució….que li digués a la Geli & Co. que vagi instruint retroviròlegs i inmunòlegs el més ràpid posible, que li faran falta.Fins ara podia al·legar que no sabia quin tipus d´especialistes calien per les Unitats, ara ja se sap i s´acabarà de saber en uns mesos, quan acabin les validacions inernacionales.

     
  13. Fundació Esclerosi Múltiple

    26 gener 2010 at 14:41

    Benvolguts amics,
    Des de la Fundació Esclerosi Múltiple, som plenament coneixedors de la lluita diària amb la que conviuen les persones afectades de Fibromialgia i fatiga crònica. Nosaltres que també convivim aquesta realitat, a través de les persones que treballen al nostre Centre Especial de Treball i que pateixen les esmentades patologies, entenem perfectament el neguit i la preocupació que aquesta genera.
    Però com a entitat i en honor a la veritat, hem d’explicar que la fotografia que il·lustra aquesta notícia o comentari indueix a errors. Lluny de tractar-se d’un acte lúdic i festiu, com s’ha plantejat, la Consellera estava participant, al igual que l’actor Abel Folk, en un acte solidari en suport a la recerca i l’atenció de les persones afectades d’esclerosi múltiple.
    Reiterem la nostra sensibilitat envers la causa que defenseu, però ens cal a tots, continuar sensibilitzant a la societat, i el suport de persones reconegudes de diferents àmbits ens ajuda a arribar als mitjans de comunicació i a través d’aquests a la societat civil.
    Esperem doncs que entengueu que la participació, a petició nostra, de la Consellera en aquest acte, és un gest generós. És gràcies a la suma del suport de tothom al llarg dels darrers 20 anys, que hem pogut avançar en la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen esclerosi múltiple.
    Fundació Esclerosi Múltiple

     
  14. Comissió Promotora ILP FM/SFC

    26 gener 2010 at 22:16

    Companys de la Fundació d’Esclerosi Múltiple. Estem plenament d’acord en que cal sensibilitzar la societat en relació a malalties com l’Esclerosi Múltiple, la Fibromiàlgia, la Sensibilitat Química Múltiple, la Síndrome de Fatiga Crònica i tantes altres. La nostra solidaritat amb totes les persones malaltes està fora de sospita, i qualsevol acte que es faci en la seva defensa o explicació, benvingut sigui.
    Hi ha, però, un matís important en el que dieu: Vosaltres enteneu la petició de la Consellera com un acte generós. Nosaltres ni tan sols li demanem que en sigui, de generosa. Li demanem que apliqui el que és la voluntat del Parlament i el que tant ens va costar aconseguir: la Resolució 203/VIII que assegura una millor atenció i tracte digne a les persones malaltes de FM i SFC.
    Segurament no serà difícil entendre –si llegiu la resta del comentari i el maltracte que pateixen les persones malaltes i que es refereix en l’escrit– que el que a nosaltres ens nega la Consellera és un dret aconseguit amb molt de treball i esforç. No tenim res a dir sobre les seves generositats, però sí molt a parlar sobre els seus incumpliments.
    Una abraçada fraterna.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: