RSS

La Increïble Democràcia Minvant

04 febr.

personal-accountability.jpg

He llegit a The American Prospect unes reflexions de Robert Reich (l’ex-Secretari de Treball de Bill Clinton) sobre la democràcia dels Estats Units que crec es poden aplicar, gairebé punt per punt, a aquest altre costat de l’Atlàntic. Les reflexions que es fa Reich són de fons, de les que obliguen a pensar, i sobre tot, que van més enllà del pensament habitual que tot ho relativitza i parcialitza, que busca solucions de durada en mesures parcials, i abusa del mecanisme acció-reacció per evitar sentir el vertigen de la responsabilitat. Reich aprofita el seu text per denunciar també algunes trampes que fa habitualment l’Administració per evitar donar la cara.

Davant la situació de crisi que travessen els Estats Units. Reich ens diu que sembla com si cada vegada més decisions que s’haurien de prendre democràticament es traslladessin a algun lloc amagat on unes poques persones decidissin els programes s’han d’eliminar, els drets que s’han de retallar, i què fer amb els impostos que es recapten (quins s’han d’augmentar, per exemple) per poder reduir el dèficit pressupostari a llarg termini… En molts casos d’opció política clara, ens diu Reich, la resposta habitual és la de convocar una comissió… Sembla com si deixar en mans dels experts (que poden tenir respostes diferents per a qüestions diverses i servir interessos ben diferents dels públics) els polítics poguessin lliurar-se de la seva responsabilitat. L’assessorament es presentaria com a neutral, fidedigne, i sobre tot, infalible. Com el Papa quan parla “sota pal•li”. Quin descans pels polítics, que ja han après a copiar el procediment a Catalunya i el varen aplicar en cas de la ILP per lliurar Catalunya de transgènics (quins informes “oficials” tan poc experts i tan dignes… i quin àlibi (si li consentim) per a la consellera de Salut amb el “seu” Informe-Guadiana Vilardell…

Reich assenyala, en canvi, que moltes de les qüestions que han de decidir ara els polítics ni s’han de deixar en mans de les comissions i dels “experts” ni es pot fer-ho, perquè es tracta de fet de temes molt més fonamentals que tenen a veure amb valors i prioritats, dos conceptes claus que, segons es tractin, poden enfortir o debilitar qualsevol procés democràtic.

I (ironies de la vida), l’ex-secretari de treball de Bill Clinton (que no deu ser cap mena d’esquerranós sota sospita) ens adverteix a continuació que la democràcia requereix d’almenys tres coses fonamentals:

(1) Que les decisions polítiques importants es prenguin amb llum i taquígrafs.

(2) Que la ciutadania ha de poder debatre amb els seus representants, de manera que les decisions puguin ser revisades en funció del que la ciutadania realment necessita i vol.

I (3) Que els que prenen les grans decisions han de respondre directament davant de la ciutadania.

En fi, unes reflexions absolutament bàsiques de les que, per la seva actualitat i autoritat, en podem aprendre força. I tant de bo, posar en pràctica!

 

Etiquetes: , , , ,

6 responses to “La Increïble Democràcia Minvant

  1. Elena Alvarez

    4 febrer 2010 at 15:34

    Sí senyor, té tota la raó aquest Reich (i l’altre també la tenia), i si hem d’aprendre democràcia dels americans, dons aprenem-la i que també l’aprenguin els nostres polítics; com a ciutadans els hi hem d’exigir responsabilitats.
    M’ha agradat molt aquest post Àngels.

     
  2. Antoine

    4 febrer 2010 at 16:24

    La democràcia si no neix des d´avall, ja no és democràcia, podríem parlar de la dictadura dels tecnòcrates i això no ho podem permetre. En el moment que els polítics renuncien a la idea i passen a la gestió, l´estat es converteix en una gran empresa i el ciutadà en un nombre. La democràcia només pot ser quan és participativa i transparent !!!!

     
  3. angels

    4 febrer 2010 at 19:58

    Gràcies, Elena i Antoine, me n’alegra que penseu que l’he encertada. M’ha sortit de les entranyes… Per cert, per als que no saben anglès (ni tenen per què saber-ne), tradueixo: Una gallina li diu a l’altre (més o menys): “tens un problema al no fer front a la teva responsabilitat personal”… I l’altre gallina li contesta:… “I de qui és la culpa?”. No us sona gens? No ho heu sentit mai? Una abraçada!

     
  4. Josep Maria

    5 febrer 2010 at 11:41

    Això és com quan la Consellera Geli va cridar uns “experts” amb carnet del PSC per fer allò del Nou Pla d’atenció als Afectats de FM i SFC, que va provocar que les associacions haguessin de presentar una ILP? És això Àngels?

     
  5. Toni Barbarà

    5 febrer 2010 at 12:07

    Això sí que és parlat “sota pal·li”, o millor “ex catedra” més propiament. Per lo de “ex” i lo de “catedra”. Salut i democràcia !! Toni

     
  6. angels

    5 febrer 2010 at 12:48

    Josep Maria, Toni, vosaltres sí que sou amics! Josep Maria, els experts són el gran àlibi per fer, al final, el que volen els interessos econòmics del sector, i ja hem comentat manta vegades que en FM i SFC els interessos privats són “els reis del mambo”. Toni, he intentat trobar arguments pels propers dies. Crec pel teu comentari que creus que serveixen. Una abraçada a tots dos!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: