RSS

Maribel Nogué: ciutadana dempeus de l’Anoia

11 febr.

Quan es va acostant la data del 15 de febrer que és la que es va comprometre la Consellera de Salut a rebre als membres de la Comissió de Seguiment que defensen el compliment íntegre de la Resolució 203/VIII, la maribel-ciutadana-dempeus.jpgcompanya Maribel Nogué recorda la lluita perquè es faci realitat la paraula donada en el Parlament de Catalunya per part de tots els grups parlamentaris, i publica a l’ Enllaç dels Anoiencs el següent text:

suport

Sense poder moure’s, però es mobilitzen i estan dempeus

Qui coneix de prop alguna persona afectada per Fibromiàlgia o
Síndrome de Fatiga Crònica sap del seu dolor, de la seva impotència
per mitigar un dolor permanent que conviu amb ells a tota hora i
sense repòs, i el que és més, sense esperança ni de recuperació ni possibilitats
de protecció social (aquestes malalties no estan catalogades
com a tals per ser cobertes per invalideses laborals). Qui les coneix sap
de les seves dificultats de mobilitat i, sobretot, d’acceptació d’aquestes
limitacions per dur a terme la seva vida amb les càrregues familiars
acumulades que ja tenen (majoritàriament són dones) i que ara es
veuen dependents dels demès, moltes d’elles en plena joventut.
La seva impotència no les ha fet estar tot el dia al llit, com el seu
cos els demana, sinó que s’han associat amb la gent que viu de prop
aquestes malalties i han endegat els complicats laberints de l’administració
per cercar una solució al seu problema que, davant la sordesa
institucional trobada, els ha dut fins i tot a mobilitzar-se per fer-se
sentir. Després d’una intensa campanya on recolliren el suport de més
de 140.000 signatures en una jornada històrica i amb tota la solemnitat,
el 21 de maig del 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar, per
unanimitat, la Resolució 203/VIII que havia de posar fil a l’agulla per
atendre aquesta demanda.

Però els dies passen i les persones malaltes no es rendeixen. La seva
implicació en aportar solucions viables passa per la pròpia redacció
d’una llei que, d’haver-se aprovat al seu dia, disposava que les instàncies
de govern poguessin atendre aquestes patologies amb un mínim
de decència. Viure i conviure amb aquestes malalties suposa prendre’s
grans dosis de paciència. Potser per això mai no han desesperat d’allò
pel que, amb molt de sofriment i manca de salut, els manté encara
dempeus.

Les reunions que han dut a terme la Comissió de seguiment amb
la Conselleria no han donat els seus fruits. El 8 d’octubre de 2009 va
haver-hi una compareixença a la Comissió de salut que va ser frustrant.
El passat 27 de gener tenien una reunió a la Conselleria de Salut:
“donada la impossibilitat de que qui representava la Conselleria,
ens diuen, pogués donar respostes creïbles a les nostres demandes
fruit d’un compromís del Parlament, vàrem demanar una reunió
definitiva amb la Consellera Marina Geli”. Una demanda que no es
va atendre en primera instància però que, en negar-se a sortir de la
Conselleria les persones d’aquesta Comissió de seguiment sense una
data concreta, i davant el calorós suport rebut de les persones malaltes,
familiars i amics i amigues que a fora al carrer s’hi havien aplegat
amb un ampli ventall de pancartes indicatives de la seva situació, es
va concretar per fi una reunió amb la Consellera que han de dur a
terme el proper dia 15 de febrer a la tarda.

La Maite Ribera (que des de la Llacuna és la presidenta de l’Associació
Catalana d’Afectats de la Fibromiàlgia) diu que és conscient que
una cosa és aprovar les lleis i una altra de ben diferent és aplicar-les,
però que “nosaltres no faltarem a la paraula donada a les persones
malaltes de Fibromiàlgia i de la Síndrome de Fatiga Crònica de lluitar
fins a la darrera de les nostres forces perquè es compleixi el que el
Parlament (i també la Conselleria de Salut) es varen comprometre a
complir”.

I els ho recorden persones malaltes (en el decurs de la concentració
de suport davant la conselleria dues d’aquestes persones varen
patir desmais i varen haver de ser ateses pels serveis d’emergències),
un col·lectiu que ha emprès un duríssim pelegrinatge per defensar
el seu dret a la salut i a una cobertura social de dret, no d’assistència
paternalista o llastimera. S’han posat dempeus, i nosaltres? Ja els hem
donat suport?

maribelanoia@gmail.com

Recordeu: Hi ha una causa oberta a Facebook per fer explícit el suport de les persones que vulguin fer sentir la seva veu:

Jo dono suport a la Resolució 203/VIII

http://apps.facebook.com/causes/441874?m=199a9a58

 

Etiquetes: , , ,

7 responses to “Maribel Nogué: ciutadana dempeus de l’Anoia

  1. Clara Valverde

    11 febrer 2010 at 16:03

    Maribel, gracias por tu apoyo!
    Clara

     
  2. angels

    11 febrer 2010 at 20:49

    En Sergi Estanyol té dificultats per publicar el seu comentari, però em demana que faci públic el seu agraïment. Quan sigui possible (hi ha un atac de spam a alguns blocs, entre ells, aquest) el reproduïrem textualment.

     
  3. david

    11 febrer 2010 at 22:28

    Es un comentario de prueba para probar los comentarios

     
  4. david

    11 febrer 2010 at 23:24

    Otra prueba

     
  5. eli claverol

    12 febrer 2010 at 1:29

    No funcionen els comentaris?

     
  6. marisol b.

    12 febrer 2010 at 2:04

    Espero que llegue el día quince y que por fin Marina Geli dé la cara a un colectivo poco favorecido por el tiempo porque el tiempo es paciencia y Marina Geli parece que tiene todo el tiempo para ella y la paciencia se la deja para que la tengan los demás; si esta enfermedad urge de respuestas, los y las enfermas que la sufren aún más; espero que no se colme de oprobio como persona y que no colme de oprobio su cargo de responsabilidad haciéndose esperar con una cuestión que no tiene espera. Un fuerte abrazo.

     
  7. marisol b.

    12 febrer 2010 at 2:53

    Compte, captcha s´ha tornat demanador i fica preguntes de cultureta i tot; em costa una muntanya de donar-l´hi crèdit, però és així mateix. És qüestió de venir al bloc amb l´atlas estudiat i no badar. Estàvem llegint la nostra subjectivitat en els mots que copiàvem? Doncs s´ha acabat el model mental; i més a més, virus… quin iouiou!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: