RSS

La crisi a Grècia i les esquerres europees

10 març

poreia_thessaloniki2.jpg

La Xarxa de Sindicalistes del Partit de l´Esquerra Europea reunida a Helsinki, es solidaritza amb el poble grec i critica l´atac neoliberal als drets dels treballadors. Els coordinadors, entre els hi era la companya Nuria Lozano, van aprovar una declaració que porta per títol `La crisi i l´atac neoliberal als drets dels treballadors/es a Grècia i Europa´ i on es denuncia “l´experiment grec”, dins de l´actual model de construcció europea. Aquest “experiment” està condemnant els europeus a patir polítiques autoritàries, congelació de les pensions, rebaixes salarials de fins al 30%, privatitzacions de companyies públiques, asfíxia econòmica de la petita i mitjana empresa, un endeutament cada vegada major al sector de l´agricultura, augments continus de la desocupació, especialment entre les dones, la joventut i els immigrants. I tot això pels interessos creats a Europa, els Tractats de la Unió Europea, l´anomenat pacte d´estabilitat, així com per les mesures i polítiques conservadores de la Comissió Europea i els governs dels estats membres.

En opinió dels sindicalistes, la situació econòmica a Grècia no justifica la campanya de propaganda sobre la seva situació de fallida, i la d´altres països que serien els següents. Aquests arguments, que veiem a les portades de molts diaris i d´altres mitjans de comunicació, són conseqüència dels atacs especulatius del sistema bancari internacional, les anomenades institucions d´avaluació, així com de molts líders politics “europeus” i les polítiques locals d´alguns Governs nacionals.

La crisi actual del capitalisme i els seus principals actors tenen al seu punt de mira, no només un increment dels seus guanys, mitjançant els préstecs a alt interès a Grècia, sinó també augmentar el paper que juguen organitzacions internacionals com el FMI, el Banc Mundial, el Banc Central Europeu, etc… No es pot justificar que aquestes institucions no estiguin subjectes a un control polític i democràtic, i que obeeixin només a lògiques conservadores i neoliberals, derivades de l´actual model de “construcció” europea.
huelga-en-grecia.jpg
Per la seva banda, el Partit d’Esquerra Europea ha publicat també un comunicat en el que dóna suport a la classe obrera i el poble de Grècia i altres països del sud d’Europa en la seva lluita per defensar els seus drets econòmics i socials, submesos als atacs dels mercats financers conjunts i a les polítiques neoliberals i autoritàries dels seus governs nacionals i de la UE. En bona lògica, el PEE considera que  els problemes grec, portuguès i espanyol no són problemes nacionals sinó europeus. i posen en dubte tota l’estructura de les polítiques neoliberals de la UE. La situació econòmica de Grècia no justifica la propaganda que el país està al límit de la “fallida” i que no podria sobreviure sense la intervenció externa i/o polítiques d’austeritat del govern.

Des del Partit de l’Esquerra Europea no s’accepta que l’estabilitat de l’euro exigeix unes mesures d’austeritat tan dures com les proposades pels governs de la zona euro, la Unió Europea i organitzacions internacionals com el FMI i el Banc Mundial. Totes aquestes polítiques sols beneficien els interessos del capital  i augmenten l’atur i les taxes de pobresa a tot Europa, mentre que els bancs privats són rescatats pels governs nacionals i el BCE a cop de milions d’euros públics. No hi pot haver una estratègia per posar fi a la crisi sense l’enfortiment de l’economia real i l’ocupació; no hi ha més justícia en la redistribució dels beneficis sense democratització del poder i la propietat, com a condició per a la mobilització de fons públics.

Als governs de Grècia i d’altres estats, principalment al sud d’Europa, s’els insta a establir programes d’estabilitat, cosa que augmenta l’IVA i els impostos, la retallada de salaris, el benestar i les pensions, mentre que els bancs i les grans empreses mai han estat tan ben tractats. Mentrestant, els marges de benefici dels bancs privats europeus han augmentat considerablement, a causa de la diferència entre les taxes d’interès sobre els préstecs del BCE (prop d’1%) i els preus dels bons que compren els estats (entre el 6% i 7% en el cas de Grècia).

El Partit de l’Esquerra Europea es pronuncia contra els programes neoliberals d’estabilitat que estan subjectant a un xantatge als Estats membres, i demanen una revisió seriosa i profunda de la UE i les seves polítiques econòmiques i socials. La lluita per la democràcia en l’econòmic, la promoció de la solidaritat i la protecció dels ciutadans ha de ser una prioritat per a totes les forces polítiques d’esquerra i els actors socials.

En aquest context, proposem quatre demandes immediates que han de donar lloc a la nostra estratègia comuna:

1. Protegir els llocs de treball, els salaris i pensions, com la primera prioritat de totes les institucions europees.

2. Fiscalitat de totes les transaccions financeres especulatives i la supressió dels paradisos fiscals en el territori europeu.

3. Creació d’una Agència Europea d’avaluació pública: Els Estats no poden ser ostatges de les agències de qualificació, que defensen els interessos especulatius.

4. Emissió d’Eurobons. Això permetria als Estats membres prendre prestat a taxes d’interès raonables.

L’Esquerra Europea expressa la seva solidaritat amb tots els pobles que pateixen les conseqüències de la crisi capitalista neoliberal, i al greu deteriorament dels drets humans i les condicions de treball, especialment per als joves, dones i immigrants. La UE hauria de sentir-se molt més preocupada pel benestar de les persones que viuen al seu territori que pels bancs i les grans empreses. Donen suport fermament a la iniciativa de Synaspismos SYRIZA (Grècia) per a una lluita coordinada de les forces polítiques de l’esquerra radical al sud d’Europa, i la seva col.laboració amb els sindicats i moviments socials, en el context dels principis generals del Partit de l’Esquerra Europea.

Com un primer pas en aquesta articulació, proposen les següents accions:

1. Els partits de l’esquerra radical a Europa i Sud, PGE, han decidit conjuntament intensificar la seva coordinació immediatament, davant els efectes de la crisi. Mentrestant, es demana a altres forces polítiques, sindicats, moviments socials i intel.lectuals progressistes d’Europa, a actuar conjuntament, perquè la crisi no és un problema nacional, sinó un problema europeu i mundial.

2. El 24 de març ha estat declarat “Dia d’acció Europeu” per la Confederació Europea de Sindicats. Els partits de l’esquerra radical a Europa i Sud, PGE, participarà activament en aquest dia d’acció mitjançant l’organització d’accions conjuntes en les ciutats d’Europa i especialment a les capitals del Sud.

3. Durant aquesta mobilització, es proposa adoptar el lema comú: “Els pobles europeus no paguen per la crisi. Anem a per l’Europa de la solidaritat!”.

Vist a les notícies d’euia , i a Sirius.

Veure també: Jim Hightower: Goldman Sachs y la Tragedia Griega

 
2 comentaris

Publicat per a 10 Març 2010 in Economia crítica, Europa

 

Etiquetes: ,

2 responses to “La crisi a Grècia i les esquerres europees

  1. Marisol

    10 Març 2010 at 12:21

    És això un gassapo i on hi diu donen, vol dir donem?: “Donen suport fermament a la iniciativa de Synaspismos SYRIZA (Grècia)”. Ho sento, Àngels, sempre entro a corregir els textos dels llocs que visito i com el teu és un dels meus prefe, també és una de les meves víctimes; però és que si no vol dir “donem”, no ho entenc. Passo al comentari:
    El meu comentari va sobre l´ús del diner, que en un principi es va establir precisament per exercir un control molt acurat sobre el valor de les transaccions; llavors es compraven coses a canvi de diners, i no com ara que els rics compren i venen diners inexistents i viuen de la mentida elevada a la condició d´objecte. Apassionant, aquest tema que ja era hora es comencés a explicar de forma obligatòria a les escoles de primària. El fonament de la banca avui és financer i les finances són rateria i pirateria pura. A mesura que es desmunta aquesta enorme mentida sustentada en l´acaparament de diners reprodüits de sí mateixos com les amebes, en lloc d´ésser emesos per l´estat i prou, el poder d´aquestos bancs emissors també es creix i se sent amb predicament per sobre del poder polític, atribuint-se el dret que l´estat li tragui les castanyes del foc i el refloti amb ajuts bilionaris. Però a mesura que es desmunta aquesta escenografia tan afavoridora pel capitalisme financer, també es fa visible el rellotge de la seva impunitat i comença a tenir els dies comptats. Deixo l´enllaç d´un altre article interessant sobre el tema:http://www.nuevatribuna.es/noticia.asp?ref=30520. Gràcies.

     
  2. àngels

    10 Març 2010 at 14:01

    Benvolguda Marisol: he intentat escriure en tercera persona, perquè he alterat una mica el discurs massa oficialista dels comunicats… Per això hi pot haver la confusió del temps verbal. El que dius sobre la moneda, totalment d’acord, també penso que caldria fer cursets sobre el paper del capital financer, de la política monetària… i fer-ne una difusió a dojo… I, naturalment, també a l’escola, perquè nens i nenes sabessin de ben petits de què va un instrument tan important de poder i domini. I gràcies per l’enllaç! Petons,

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: