RSS

Iniciatives Legislatives Populars

07 abr.

tortura-no-es-cultura.JPGAhir la Fundació Ferrer i Guardia va convocar a la seva seu a persones que havíem impulsat Iniciatives Legislatives Populars per analitzar els seus punts forts i febles, i veure com es poden elaborar recomanacions per a millorar la pròpia Llei. A la carta de convocatòria se’ns deia:

“Com sabeu, la primera llei que va articular la ILP a Catalunya data de 1995 i aquesta va ser modificada i reformada l’any 2006. L’entrada en vigor d’aquesta nova llei ha estimulat la presentació d’ILP’s, facilitant els processos administratius, ampliant el dret a donar suport als joves entre 16 i 18 anys i a alguns col·lectius d’immigrants, reduint el nombre de signatures necessàries per entrar a tràmit a 50.000 o atorgant a la Comissió Promotora un més gran protagonisme en la defensa de la proposició de llei i possibilitant-li la retirada de la proposta sempre que ho consideri convenient. La llei 1/2006 introdueix altres canvis significatius amb la finalitat de facilitar la presentació d’ILP’s però, tanmateix, pensem que per fer una avaluació convenient del seu desplegament, cal escoltar la veu de les persones que, com vosaltres, heu desenvolupat propostes concretes d’ILP. Han passat 4 anys des de l’aprovació d’aquesta llei i pensem que és un bon moment per fer balanç.”

Doncs crec que ja tindran feina, a fer balanç, perquè ahir estavem convidades, totes les ILPS’s, però sols hi varem assistir quatre. Tot i que des del primer moment va quedar clar que no teníem perquè compartir els continguts de totes les ILP’s presentades, ni que pel fet d’haver-se complert els requisits en temps i forma suposavem que ja s’havia d’acceptar el text proposat, totes les persones assistents reclamavem més respecte demoràtic.  I tot i així, varem observar que  les poques persones que havíem acudit a la reunión pertanyíem a les ILP menys “cremades” (que ja és un dir ben generós en el cas que em pertoca, la ILP per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica –i que si fos ara, inclouria també la Sensibilitat Química Múltiple). I, a més,  tres de les 4 persones presents pertanyen a ILP’s que es mantenen encara vives en la forma original…

logo-som-lo-ksembrem.jpg

Caldrà que tant la Fundació Ferrer i Guàrdia encarregada de valorar el que ahir es va dir com el Departament de Participació Institucional, quan li arribi, es posin les piles. No era ni satisfacció ni alegria el que ahir es respirava a la reunió.. Tot i així, es varen fer propostes de millora que caldrà veure si s’accepten. Entre elles:

— accelerar el procès d’acceptació de signatures electròniques;
— que les Comissions Promotores puguin controlar els “tempos”, en especial el moment en el que s’ha de presentar la ILP en el Plenari;

— que es tinguin presents les circumstàncies concretes de les persones que hi ha darrera de cada ILP, en especial si es tracta de persones malalties, amb minusvalues, persones grans, etc…

— que es doni a les Comissions Promotores accès als mitjans per defensar el seu contingut, com a mínim en la mateixa quantitat i qualitat de minuts i programes que ho fan els membres del Parlament, o científics i “especialistes” que en parlen en contra;
— que hi hagi absoluta transparència  en el procés, amb informació de qui rep a la Comissió Promotora, què diu, a què es compromet (i qui es nega a rebre-la, per què, etc.)

— que es puguin rebatre les mentides (moltes vegades vestides d’informacions aparentment seriores) que s’utilitzen en el procès per desvirtuar els motius de les ILP’s.

— que s’informi de la possibilitat de demanar empara al President del Parlament si una ILP (i la seva Comissió promotora) es senten menystinguts pels seus interlocutors habituals del Parlament;

— que s’informi preceptivament a la Comissió promotora de cada ILP quan es presentin esmenes a la totalitat i es faciliti el seu text.

— que s’instauri el dret de réplica en el Plenari per a les persones que presenten les ILP’s, desprès de que cada grup parlamentari hagi intervingut;

concentracio2.jpg— que el Parlament vetlli en Plenari i de forma diligent perquè si una ILP es resolt en una Resolució, aquesta s’apliqui de manera satisfactoria, en temps i forma.

En una cosa sí varem coincidir de manera satisfactòria totes les persones assistents: en l’ajuda imprescindible que havíem rebut del cos de lletrats del Parlament, i en concret, per la magnífica feina i acollida  del lletrat Xavier Muro. Nosaltres ja li varem expressar en el seu moment en el Parlament, i a la reunió ens va agradar coincidir amb la resta de persones pertanyents a Comissions Promotores.  De nou, doncs, moltes gràcies!

Esperem que amb l’ajut de tots vagi millorant el text de la Llei, però, sobre tot, el capteniment d’alguns diputats i diputades que haurien d’acollir amb maneres menys distants (i en alguns casos, fins i tot prepotents) el que la ciutadania, atenent-se al seu dret i al que percep com a  necessitats, proposa.

 

Etiquetes: , ,

11 responses to “Iniciatives Legislatives Populars

  1. Elena Alvarez

    7 Abril 2010 at 11:53

    Sí Àngels, sí, cal fer pedagogia inclús entre els diputats per “normalitzar” les ILPs com a forma d’aprofondir la democràcia participativa.
    Molt bona iniciativa la de la fundació Ferrer i Guàrdia, i molta feina que se’ls hi vé al damunt.
    El que no entenc és que només anessiu representants de 4 ILPs, sembla que la gent que ha participat en una ILP hauria d’estar més conscienciada en els mitjans per aprofondir els canals democràtics.
    Les propostes em semblen molt adients, vist el que ha passat en el decurs d’algunes ILPs.
    Bona feina i endavant!

     
  2. clara valverde

    7 Abril 2010 at 20:58

    ILPs: NO SE PUEDE DESMONTAR LA CASA DEL AMO CON LAS HERRAMIENTAS DEL AMO
    Àngels, gracias por asistir a esa reunión y por informarnos.
    Yo, a nivel personal, después de tener estos dos años para reflexionar después de nuestra ILP fibro-fatiga, he llegado a la conclusión de que las ILPs son un camelo. Si una ILP realmente va a cambiar algo en la sociedad, algo de importancia, los parlamentarios se organizan para hacer una enmienda a la totalidad. Ese funcionamiento desenmascara las ILPs y demuestra que hacen perder el tiempo a la gente. Una enmienda a la totalidad de una ILP es un insulto al pueblo.
    Es interesante que dos de las personas que trabajaron para desarrollar la versión 2006 de la ley de la ILP (Toni Comín y Marina Geli) fueron los dos que más lucharon para intentar que nuestra ILP no siguiera adelante. Muchos recordamos a la Geli gritándonos en una reunión: “¡Tenéis que dejar de recoger firmas!”. Aún me duele la cabeza de esa reunión. Vaya show de democracia.
    Tenemos un gobierno que tiene miedo a la democracia real y por eso tienen ILPs, para que parezca que hay una via de participación ciudadana pero en realidad, la bloquean si es algo de importancia.
    Honestamente, y siento parecer un poco “extrema”, pero las ILPs y el Dept de “Participació” son peligrosos. De la misma manera que los Goberns Territorials de Salut. Todo estos esfuezos son para que parezca que en Catalunya hay participación ciudadana, cuando, en realidad, son estructuras para frenar la participación.
    Y es lógico: ¿por qué un gobierno neoliberal animaría una participación real? No, no lo puede hacer porque se desmontaría el neoliberalismo.
    Y nosotros tenemos que trabajar para desmontarlo por vías que no controla el gobierno ni ningún Dept de “Participación” (no me cambien las palabras, diría Benedetti sobre la palabra “participación”).
    Como dijo la líder indígena australiana, Alice Walker: “No se puede desmontar la casa del amo con las herramientas del amo”.
    Y tenemos que desmontar la casa del amo. Eso seguro. ¿Cómo? Buscando las grietas. Los que están en el poder no están tan unidos como parecen. Busquemos esas grietas y agrandémoslas con denuncias. DEnunciemos el Tripartito y su privatización de la sanidad y la educación pública. Denunciemos la relación entre el gobierno, las industrias y los bancos (comencemos por laCaixa de Barcelona). Y sigamos trabajando para crear un pensamiento crítico, para denunciar el abuso de poder y hacer propuestas y estruturas colectivas y democráticas fuera de estos partidos y juegos neoliberales.
    Porque los neoliberales son antidemocráticos pero no son tontos. Y harán cualquier cosa, y la hacen, para intentar despistarnos y entretenernos un rato para que no tengamos ideas peligrosas…

     
  3. àngels

    7 Abril 2010 at 21:38

    Elena, Clara, agradezco vuestros comentarios. Clara, no es con ánimo de polemizar, pero creo que tu también sabes que con las ILP no se trata de desmontar nada. Por lo menos, con nuestra ILP para un mejor tratamiento a las personas con Fibromialgia y Síndrome de Fatiga Crónica lo que pretendíamos era eso: que se rebajaran las listas de espera a 90 días, que se crearan Unidades Hospitalarias, que mejorara la formación y la investigación en estas enfermedades, en especial con pediatras que se formaran para niños y adolescentes, que se tuvieran buenos informes en caso de tener que acudir al ICAM… Y todo el resto de nuestras reivindicaciones, que algunas se consiguen a retazos y otras cuesta más… pero estoy segura que nadie de la Comisión Promotora de la que tu formas parte nunca pretendió con la ILP otra cosa que mejorar la situación de las personas enfermas: ni destruir ni desmontar nada (porque para cada cosa hay su instrumento) sino ayudar y construir… Y yo personalmente, hasta que no se consiga el 100% de la Resolución, sigo en ello.
    Sobre lo que dices de la participación en general, Clara, creo que es un instrumento de doble filo. Porque si las personas empezamos a participar en serio, y cada vez participamos en más cosas, y participamos de forma comprometida, y no a favor de la corriente sino a favor de lo que realmente son nuestros derechos y necesidades, también construiremos, al mismo tiempo, otra sociedad distinta… Con pensamiento crítico, con gente empoderada, con capacidad de análisis. En ese sentido, tu advertencia del final, Clara, es fundamental: no debemos dejar que nos despisten. Petons a las dos!

     
  4. Anna Maria Rovira

    7 Abril 2010 at 23:37

    Primerament m’ alegro que estiguessiu a la reunió de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Tenia coneixement d’ aquest acte, concretament per la nostra ILP.
    Sembla estrany que només estiguessiu 4 ILP.
    Clara et veig una mica desanimada. No et donguis per vençuda. Seguirem lluitant fins al final. Tenim tot et dret com a persones i ciutatdans que molts hem estat treballat, cotizat i quan necessitem algo sembla que ens treguin de sobra. Això s’ anirà perfilant, poc a poc, però ho aconseguirem.
    Costarà, però ja que hen començat no ens tirem endarrera. Tot pot canviar.
    Una abraçada ben forta a tots i gràcies per la tasca que feu tots.
    Anna Maria

     
  5. jordi

    8 Abril 2010 at 0:08

    Gràcies, Àngels per el teu compromís, i per la teva perseverança.
    Una pregunta em ronda pel cap. Quàntes ILP’s han sortit endavant? I quines?…
    Hi ha un text legal que en parla de les ILP a Catalunya,però malauradament no s’en respeta l’esperit de la llei…ni sembla que hi hagi massa interés en respectar-lo.
    Per descomptat que estic d’acord amb les propostes que fas, però no será pas amb una ILP que les podrem fer valdre …oi?
    El problema es que diuen que volen participació ciutadana…i quan els ciutadans participen i saben fer valdre els seus drets…ui…alerta… alguns es possen molt nerviosos.Alguns queden en evidència i ben retratats!
    Gràcies Àngels per …ser-hi.
    salutacions

     
  6. Clara Valverde

    8 Abril 2010 at 9:17

    HOla Ana María, no estoy desanimada. Al revés! Estoy muy animada, muy motivada (bueno, como siempre) para ser mucho más creativas y más críticas. Tenemos que ver cómo este gobierno nos camela y poner nuestras energías para cambiar las cosas. Pero primero tenemos que analizar cada cosa que se hace para ver si estamos entrando en el juego del gobierno o no, si realmente estamos poniendo en evidencia sus grietas.
    Querida Ana, el cuestionar cómo los ciudadanos interiorizamos los mecanismos de poder y no los vemos y participamos en ellos, no es estar desanimada. Es estar despierta.
    Angels, gracias por tus comentarios. Creo que un “Dept de Participació” en Catalunya, ahora, es como el chiste ese de la “Inteligencia Militar”. O sea, una contradicción que es tan, tan obvia que parece invisible. Aceptamos cosas que son no sólo herramientas para controlarnos si no que parece que no las vemos. Hagamos visible lo…visible.
    ¿Participar? No, no “participamos” en lo suyo. Creamos lo nuestro. Sin pedir permiso.

     
  7. Anna Maria Rovira

    8 Abril 2010 at 10:47

    Clara, me alegro que sea un mal entendido por mi parte.
    Besos
    Anna

     
  8. Toni Barbarà

    8 Abril 2010 at 12:04

    Aquest post, amb la seva aportació de comentaris, em sembla molt sucós i especialment interessant. Un dia ens haurem de seure i parlar-ne sense presses, ni espònsors.
    Quant al que penso, algunes cosetes que penso sobre “participació” ja les vaig poder expressar a la 1ª Jornada de Dempeus de la UPF. Tanmateix i aterrant, ara i aquí, al debat en curs: Participar o no ?? Aquesta és la qüestió ??. De fet, i com sempre, segons (el “depende” de Jarabe de palo), segons, qui, què, quan,com, perquè, per a qui, etc.
    El que sí em sembla claríssim, estimada Clara, és que cap ni una de les persones que venim seguint el tema no esperàvem pas la “redenció del sistema” i tampoc la transformació social i revolucionària del model vigent. Tan sols una millora, certa, urgent i constatable, de les condicions d’ (des)atenció a persones malaltes (aquí de FM, SFC,…i ja de SQM). I si això podia ser, ja de pas un avenç esperançat cap a la participació social vista la seva utilitat. I potser un cert arrodoniment i millora del mecanisme de ILP tot aprofitant els ensenyaments pràctics i crítics de l’experiència transitada. Ergo, més que no pas un desmuntatge, la proposta era de muntatge, ni que fos a títol parcial i concret.
    Altres asseveracions que fas Clara són del tot opinables i em mereixen tot el respecte, però vull fer alguna observació: Constatar que l’”alternativa” política real i amenaçadora al govern “neoliberal del tripartit” és CiU, el PP, o la sociovergència… i aquesta sí que vull qualificar-la plenament de”neoliberal” a consciència ,demostrada i ja patida. O que les denúncies que proposes ja formen part de la quotidianitat de moltes persones d’aquesta singladura. Ni que sigui a la “Caixa de Barcelona” (suposo que vols dir “la Caixa de Pensions”, la “de tots”) , que per cert és la que fa de mecenes a Grups de recerca “públic- privats” com Iris Caixa a Can Ruti, on l’equip Clotet es planteja treballar sobre XRMV i/o SFC… contradiccions de la vida mateixa en una societat de “mercat”. Potser estic ignorant altres alternatives partidàries de canvi real, legítimes i de les que segur més ens agraden, però ara mateix em situo davant un escenari no gaire engrescador.
    La Participació te molts problemes al nostre país. Des de la manca de cultura, passant pel clientelisme (que tan bé practica i ha practicat la dreta nacional i estatal), ja no dic les corrupteles, i sobretot per la dificultat de respondre a l’observació explícita de l’Anna Maria: “…quan necessitem algo…” escriu.. La cosa va de ”rebre” alguna cosa. O sovint de tancar la reivindicació a allò punyent i concret, el “¿que hay de lo mío?. Mentre que l’única fórmula possible, difícil però possible amb paciència i convicció, és la de canviar el valors, fer canviar les coses a tots els nivells, sense cap auto limitació sociopolítica, sense defugir aquest gran muntatge que és el capitalisme (sic).
    Dit tot això subscric amb tu que cal ser imaginatiu/ves, empoderats/des, rebels, autònoms/es, insurgents, i per suposat no demanar permisos, ni patrocinis, ni benediccions. Com ho venim fent i practicant (sense pretensions de perfecció) a Dempeus. Ànims companyes, que si seguin Dempeus farem molta feina per la Salut Pública que és el que en aquest cas s’ aspira !!.
    És clar que jo personalment tinc encara més aspiracions, però aquest ja és el meu problema, i així em va de fotut i paradoxalment d’ entusiasta. Salut !! Toni Barbarà

     
  9. Sergi Estanyol

    8 Abril 2010 at 13:03

    Gràcies Àngels, per assistir a aquesta reunió en representació de la ILP FM-SFC, pel resum i per les reflexions.
    Comparteixo absolutament tots els teus plantejaments i gairebé totes les propostes de millora que van fer-se a la jornada a la Fundació Ferrer i Guàrdia. Esperem que tot aquest procés contribueixi a la necessària millora de les eines per a una veritable democràcia participativa.
    En tot cas, també vull remarcar el que has explicat en algun dels teus comentaris posteriors sobre la voluntat última de la ILP FM-SFC: defensar una millor atenció per a les persones malaltes (d’acord amb les demandes de la gran majoria d’aquestes mateixes persones), tot utilitzant les eines existents amb esperit constructiu i amb tot l’ànim de creure’ns i viure la DEMOCRÀCIA, en majúscules. Una altra cosa és que hi hagi moltes mancances (que hi són) i que calgui millorar-ne molts aspectes. Les propostes de millora plantejades a la Ferrer i Guàrdia en són un bon exemple.
    I és clar que la participació no hauria d’emprar-se per a la legitimació d’intencions preconcebudes, predissenyades, com a coartada per a dur a terme allò que d’una altra manera podria ser qüestionat per la ciutadania. Una cosa, doncs, és el procés, l’instrument, i una altra, ben diferent (i com passa en gairebé tot), l’ús que se’n faci. És per al seu bon ús que nosaltres hem treballat i és per això que seguirem fent-ho fins al total compliment de la Resolució 203/VIII; per a que es doni una resposta real als drets i a les necessitats de les persones malaltes de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica.

     
  10. clara valverde

    8 Abril 2010 at 16:59

    HOla Toni,
    Es obvio que la alternativa al Tripartito no es ni CiU ni el PP. Si pensara así, no estaría en la blog de Angels! Las
    cosas no son tan limitadas. Y sobre laCaixa hay mucho que decir y 99% bastante malo y peligroso (no, no es de tots, es de ellos, es de la industria militar, y de otros…te invito a leer el capítulo 6 del reciente publicado libro “¿Por nuestra salud? La privatización de los servicios sanitarios”. Sólo toca un poco el tema pero hay más. Y sí, también dan dinero a algunos proyectos interesantes. Tontos no son).
    Creo que estos tiempos exigen que pensemos más creativamente, más allá de lo permitido, más allá de lo que ya pensamos. Ver de qué maneras podemos pensar diferente. E informarnos. Escarbar.
    Un gran ejemplo es la web Wikileaks en la cual gente de todo el mundo están colgando documentos “secretos” y están teniendo repercusión.
    Gracias a Àngels por este espacio!

     
  11. Belén González

    14 Abril 2010 at 15:05

    Angells,como siempre gracias por tu información,por haber estado ahí.Me encanta el pequeño debate que se ha abierto en esta ocasión,en el que percibo,sobre todo,mucha pasión,que es lo que lo hace interesante.Sin duda estos tiempos exigen creatividad,oposición,resistencia,pensamiento crítico,pero ¿esto no ha sido necesario en todos los tiempos?Creo que sí.Yo tampoco creo que se trate de desmontar nada,sino de ir avanzando posiciones aunque sea de forma lenta,y a veces,aunque parezca contradictorio,para ello es necesario saber utilizar las herramientas del amo,porque sus herramientas suelen ser las mejores aunque el uso que se les da suele ser pésimo.De momento,creo que debemos seguir luchando por nuestra ILP.Sin duda,hay muchas otras cosas que cambiar,pero,como dijo Jack el Destripador:”vamos por partes”.Ah! si hay debate presencial yo me apunto,no he querido extenderme mucho en este espacio,pero me quedo con las ganas.Un abrazo para todos.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: