RSS

Maribel Nogué: Donatge a una Dona del 36

09 abr.

manola.jpg

“Vaig tenir el privilegi de tenir com a amiga a Manola Rodríguez Lázaro, una dona nascuda a Bilbao, que va viure els anhels de llibertat que suposava la II República a Madrid, va patir els efectes de la guerra civil havent de donar llum al seu primer fill en un camp de concentració de preses a Alacant, i que va lluitar sota la repressió franquista més ferotge, obligada a veure com torturaven al seu fill de 18 anys a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona fins que va anar a la presó i va complir 8 anys de condemna al penal de Cáceres, on ella l’anava a visitar sense abandonar el seu compromís.

També va ser detinguda en diverses ocasions, amb uns dies de presó inclosos, per haver participat en manifestacions que el moviment feminista va dur a terme a principis de les seves activitats, els anys setanta i vuitanta.

La Manola ha (..) estat convidada a participar en xerrades, entrevistes i taules rodones, acompanyant –sobretot– els primers passos de l’associació Dones d’Igualada. En totes les seves intervencions ha deixat petjada per la seva claredat d’idees i la força de la seva paraula, amb un lèxic fluid, ric i entenedor.
El seu ha esdevingut un símbol de compromís i de coherència en
totes aquelles causes vinculades a la llibertat i als drets de les dones.

Darrerament, potser la imatge més popularitzada de la Manola és
la de la seva pertinença a les Dones del 36, una associació creada a
partir d’un projecte per a recuperar, recopilar i divulgar per a la memòria col·lectiva, el testimoni oral de les anomenades heroïnes de la República, les que en la defensa històrica d’un ordre legítimament establert no es varen quedar veient-les passar.

En el seu periple per Instituts (per exemple el de Vilanova del Camí) i per tots aquells indrets on era requerida, no buscava pas el protagonisme personal dels herois, sinó aprofitar la circumstància per continuar difonent ideals de llibertat i de lluita per canviar una societat que no li agradava a ella ni a nosaltres, perquè és injusta, perquè està basada en la riquesa cada vegada més gran d’uns pocs en detriment dels drets humans més elementals de la gran majoria.

Pensar en la Manola és pensar en la seva lluita incansable, en la seva fidelitat al compromís, en la seva ètica personal que, constatant la seva capacitat de sacrifici que es mantenia malgrat l’avançada edat a que ha arribat, potser algunes vegades et feia sentir fins i tot incòmode, perquè no et veies amb cor de poder-la seguir.

La Manola ens va deixar a finals de setembre de l’any passat, quan li faltaven sis dies per arribar als 92 anys de vida. Les dones de tots els col·lectius dels que formava part i que ella feia compatibles, li retrem un donanatge (homenatge en femení) el dimecres vinent 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la República, a la seu de Ca la Dona, c/Casp, 38, pral. (Barcelona).

Perquè li volem dir adéu en un acte emblemàtic de reconeixement al gran llegat que ens deixa a cadascuna de nosaltres, amb el nostre llenguatge de paraules i sentiments, el que ens ha acompanyat les darreres setmanes on els records i les vivències compartides s’han fet presents i fan difícil acceptar la idea que ens ha deixat.
Potser és això, que a través d’aquesta trobada i record podrem reprendre les tasques que duia a terme de manera insistent, infatigable i constant, aquelles que hem après mentre l’hem tingut enmig de nosaltres.

A finals de l’any 2000 va presentar un llibret de poemes seus, “Latidos”, un recull de pensaments i batecs vivencials dels que en resulta especialment significatiu el que parla de l’oblit: “yo no olvido, el hacerlo sería reconocer no haber vivido”. Així roman entre nosaltres, perquè no hem d’oblidar ni la història que ens ha transmès ni la de la seva mateixa vida.”

maribelanoia@gmail.com

 
1 comentari

Publicat per a 9 Abril 2010 in Gènere, Persones a recordar

 

Etiquetes: , , , ,

One response to “Maribel Nogué: Donatge a una Dona del 36

  1. EastRiver

    9 Abril 2010 at 18:51

    Com totes les coses encaminades a recuperar la memòria, a que no ens donin gat per llebre, és important. Fonamental. I més tal com ens trobem, que ens estafen per totes bandes. Jo també estic per reivindicar a aquestes dones valentes que van tenir un ideal, es van comprometre i van lluitar com van poder.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: