RSS

Estratègies electorals perilloses

10 abr.

xenofobia.jpg

La crida a la baixes passions, a l’enemic atàvic, al “nosaltres” front el “vosaltres”, al victimisme, a reivindicacions espúries (per no dir insolidàries, xenòfobes o masclistes) torna a primer pla en aquest dies de primavera en les que també desperta la pre-campanya electoral en un panorama polític a Catalunya encara força desorientat. Espero que poc a poc es perfilin a l’alça posicions i programes, però de moment el que surt als diaris no augura rés de bo. Per exemple, CiU posa en un compromís a la comissària europea d’Interior, Cecilia Malmström, tergiversant la resposta que va donar a l’eurodiputat nacionalista Ramon Tremosa i que sembla aplaudir l’actitud més que reprobable de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. Però si anem al text, veurem que Tremosa es limita a preguntar si és possible que «una administració local no comprovi, a l’hora d’incloure els nacionals extracomunitaris, la seva legalitat o il·legalitat de residència». La resposta de la comissària va ser que, en virtut de la directiva europea de retorn, les autoritats espanyoles, quan tenen coneixement de la presència d’immigrants en situació irregular, «ja no són lliures per tolerar aquesta situació sense iniciar els procediments de retorn» o autoritzar-ne la residència, i que cada Estat «pot determinar, d’acord amb la seva legislació nacional, a quin nivell administratiu (local, regional o estatal) es prenen les decisions relacionades amb el retorn o la concessió del dret de permanència».

Sense pensar que cap comissari de la UE és una germaneta dels pobres, cal forçar molt les paraules de Malström per acabar entenent el que diu CiU en nota de premsa, i que és que: «La UE avala l’Ajuntament de Vic i insta l’Estat espanyol a no empadronar els immigrants en situació irregular», i menys que des de l’UE es poden donar ales a l’alcalde de Vic per reprendre la seva delació dels sense papers que es vulguin empadronar a la capital d’Osona, i fer de corifeu dels regidors del PSC i d’ERC integrats en el govern municipal.

No crec que darrera aquestes estratègies perilloses hi hagi sols la voluntat de contrarestar la capacitat de donar una sorpresa electoral de Plataforma per Catalunya (en qualsevol cas, l’estratègia seria tan perillosa com la mateixa plataforma xenòfoba). Crec que hi ha, a més, la temptació aparentment còmoda i rendible de deixar-se anar per la pendent plena de riscos de l’atac al dèbil i diferent (una cosa semblant al que fa al PP amb Catalunya fora de Catalunya) i que dissortadament sembla donar fruits tan sucosos a les urnes com corrosius per a la societat.

Altrament, tampoc s’entendria que (en un altre àmbit, per altres motius i argumentat de manera diferent, però de la mateixa arrel podrida) el PSC-PSOE obri campanyes en polítiques de salut que tendeixen a culpabilitzar també les persones immigrants, els jubilats, les persones amb malalties cròniques i les més pobres…

i jo em pregunto: Voleu dir que no hauríem de reaccionar amb més fermesa davant actituds com aquestes? No hauríem de sentir-nos força indignats de pensar que alguns partits ens ofereixen desigualtat, marginació, delació, inequitat i menys drets de ciutadania per aconseguir el nostre vot?

No sé a vosaltres, però a mi no m’agrada gens que ningú pensi que seré més feliç amb la desgràcia dels altres, o posant a les persones amb menys recursos en pitjor situació per defensar-se a la vida… Algú molt estimat em va dir de petita (fa molts i molts anys) que “quan el sol surt, surt per tothom”… Que alguns polítics de Catalunya entenguin que el servei públic consisteix en ser parcials i insolidaris em fa sentir a la vegada molta ràbia i molta vergonya.

 
3 comentaris

Publicat per a 10 Abril 2010 in Ciutadania/Política, Igualtat

 

Etiquetes: , ,

3 responses to “Estratègies electorals perilloses

  1. Antoine

    10 Abril 2010 at 14:02

    Absolutament d´acord amb tu Àngels…… Maulhauradament en aquest mon sempre rep el manxaire. Davant la crisi la resposta dels partits neo-liberals sempre son les mesures fàcils pujar el IVA a tothom un 2%, o desviar el problema de fons, aquest és el sistema capitalista que tracta a les persones com mercaderies mentres defensa els privilegis d´uns pocs. Pels partits-maquina electoral, els cuiners del departament de marketing marquen les polítiques a seguir en funció de com respira la societat. Dissortadament la xenofòbia està donant vots per la mateixa “desinformació” interessada del sistema i CIU, PP i PSC estan entrant en un joc perillossisim que només pot conduir a unes tensions socials força violentes, a més de que estan donant via lliure al feixisme de PxC !!!!

     
  2. àngels

    10 Abril 2010 at 20:20

    Antoine, quan de temps! No siguis tant car de veure (o llegir). Una abraçada!

     
  3. Carles

    11 Abril 2010 at 15:00

    Sí, Àngels. De la mateixa manera que molta gent confon el pathos natural de les persones, l’identificació amb els patiments o emocions dels altres, individus -però tots gregaris també per genètica i educació-, es a dir, la simpatia, l’empatia i la compassió, amb “espiritualitat i religiositat”, els actuals gurús del negoci assumeixen les apetències del contrari per tal de portar-lo al seu xiringuito.
    A la fí, tan en religió com en política, s’arriba a la contradictio opositorum (contradicció dels oposats), assolint l’antagònic com posible i l’absurd com el més lògic i natural.
    Però, com la capacitat d’anàlisi de la ciutadania s’esgota en l’estratègia futbolística (2 a 0!) i altres assumptes de la mateixa complexitat filosòfica, sembla que les neurones votants no arriben a entendre que els seus “representants” forrats de pasta només representen realment als del seu mateix club, amb la tornada d’aquella cançoneta dels cucs cubans de Miami: “Quítate tú pa ponerme yo!”.
    I has vist les declaracions de la Hillary sobre Cuba? Doncs, això, hilarants. Si el que cerquen és, com la Pallin o la Pajín, fama i pasta, perque no s’ajunten i fan una Trinca de senyores? Estic segur que triunfarien… cantant als soldadets com la Marilyn…
    Sort d’en Huxley i el sentit de l’humor!
    Una abraçada! Carles.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: