Investigar els crims contra la Humanitat no és delicte

Tot i que ahir teníem notícia de que el jutge Luciano Varela ha cridat a declarar l’organització de tall feixista Falange Española a fi de que corregeixi el seu escrit d’acusacions contra Baltasar Garzón (els hi cou que, de manera objectiva, la societat es manifesti i consideri al Suprem un instrument del franquisme?) ara més que mai convé mantenir el clam per la justícia, quan a més, Izquierda Unida acaba de presentar davant el Congrés una proposició de Llei que modifiqui la Llei d’Amnistia del 1977 perquè es reconegui la responsabilitat pels crim de la dictadura.
INVESTIGAR ELS CRIMS CONTRA LA HUMANITAT NO ÉS DELICTE
1.000.000 de morts en execucions, bombardejos, desnutrició, assassinats, combat…
50.000 exiliats a Veneçuela, Mèxic, Argentina, Xile, República Dominicana,…
300 fosses comunes localitzades amb milers de persones enterrades
Èxode cap a França de 465.000 espanyols
30.000 nens robats a les seves mares i pares
200 camps de concentració i U.D.T
Més 113.000 desapareguts

Un deure i un honor sumar-nos a la convocatòria de mobilització antifranquista i en suport del jutge Baltasar Garzón.

BARCELONA 24 ABRIL 18:30 h – Pl Sant Jaume –
CONVOCATÒRIA A TOT L’ESTAT, A LA MATEIXA HORA I DATA

INVESTIGAR ELS CRIMS CONTRA LA HUMANITAT NO ES DELICTE

Els ciutadans demòcrates de l’Estat espanyol, i del món, volem manifestar el nostre absolut rebuig a la vergonya que ha perpetrat el magistrat Luciano Varela Castro, amb l’acte de la Sala penal, del Tribunal Suprem, per la causa especial 20048/2009.

El Tribunal Suprem tramita les querelles, per prevaricació, presentades per “Manos Limpias” i “Falange Espanyola” contra el jutge Baltasar Garzón. El fonament al·legat és l’excés en les competències en la investigació dels crims de la Guerra Civil i el franquisme.

Garzón acusava Franco i altres membres del seu Govern de “detenció il·legal forçada de persones en un marc de crims contra la humanitat”, dintre d’una “activitat criminal planejada i sistemàtica de desaparició i eliminació de persones per raons ideològiques”.

S’acusa Garzón de prevaricar, és a dir, de dictar resolucions injustes sabent que ho són i es considera que existeix causa probable per l’adopció de diverses resolucions, i per la consciència d’antijuridicitat i oposició a l’Ordenament Jurídic.

En aquest sentit, s’invoca la llei d’amnistia 46/1977, preconstitucional, i s’oblida que la Constitució Espanyola vigent disposa en el seu article 10.2 que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Deia Martin Luther King que la injustícia en qualsevol lloc és una amenaça a la justícia a tot arreu. Convé recordar que alguns magistrats del Tribunal Suprem van jurar davant Déu lleialtat al “Caudillo y los Principios Fundamentales del Movimiento”.

Convé preguntar-se si la competència o incompetència que s’al·lega poden implicar que les sentències del jutge Garzón fossin injustes, i es pogués doncs, sol·licitar la nul·litat d’aquestes, si així ho estima l’autoritat judicial competent, jutjar al jutge només respon a una perversió política del sistema judicial, que ve a manifestar un brindis al franquisme que va costar tantes vides al país, i a Europa.

Manifestem que totes les víctimes, al marge de les seves conviccions polítiques, mereixen la justícia, que la nostra Justícia no segueixi sent injusta, per raons polítiques, i continuï sense complir amb les obligacions que els tractats internacionals, i la Declaració Universal de Drets Humans, imposen.

I a Madrid:

Vist a La Ratera