RSS

La Sensibilitat Química Múltiple a portada del telenotícies

29 abr.

Poc a poc, l’Eva i en David van fent passes, amb altres persones malaltes i associacions que les defensen, cap a la visibilitat (tot i la seva bombolla obligada d’aïllament), cap al reconeixement, cap a una plena interlocució amb la societat, la ciència i els polítics… i això vol dir, també, encara que massa poc a poc, cap a que es dictin les normes que han de millorar la seva vida quotidiana, cap a trobar pal.liatius i remeis que funcionin i els permetin una vida millor… cap a descobrir, tant de bo! una cura definitiva.

L’Eva i el David, són com tantes persones afectades directament o indirectament per malalties emergents, desconegudes, i moltes d’elles –potser la majoria– el resultat d’una societat que ha confós, entre altres coses, el progrés amb els productes-escombraria i l’omnipresència de tòxics. L’Eva i el David són persones honestes, sensibles, lluitadores… són, a més, persones que s’estimen, i la seva veritat i el seu afecte sembla que ho poden desaparecida1.jpgtot. Quan vaig llegir el llibre de l’Eva, em vaig sentir tant colpida que vaig escriure el comentari que podeu trobar aquí: Eva Caballé: Desaparecida en la Sensibilidad Química Múltiple. Quan el rellegia, abans de publicar-ho, tenia els meus dubtes sobre si afegir el molt que m’havia agradat i commogut l’epíleg de David Palma. En aquell moment, vaig preferir donar tot el protagonisme a l’Eva: s’el mereixia, i s’el mereix. Però li dec al David un reconeixement que creix de dia en dia, com el meu afecte i solidaritat per la parella.

Però vull tornar, per acabar, a la seva vida quotidiana, i no precisament a la part fosca de la malaltia. No puc deixar de reproduir un paràgraf en el que intentava explicar aquesta maravellosa simbiosi de llibertat i afecte que aquesta parella han aconseguit fer realitat. I deia, pel que fa a l’Eva:

“Asusta y zarandea consciencias la lucidez de Eva, y no sólo por lo que a su enfermedad se refiere. Cuando pregunta cómo podemos vivir con alguien que tememos nos dejaría en caso de padecer una enfermedad crónica, reivindica la dignidad de las personas enfermas por encima de la supuesta autenticidad de muchos afectos que se creen compartidos, pero también el derecho de todas las personas a escoger a quien amar, y amar libremente, sea cual sea su condición, su sexo, su estado de salud… por encima de los valores y prejuicios establecidos. ¿Quién dijo que vivir, amar, aprender, compartir es tarea fácil?”

Ahir, fins i tot Tele5 els va fer obrir el Telenotícies. Podem pensar moltes coses de Telecinco, però també assegurar que no són ximples. S’han adonat de qui són i què representen l’Eva i el David.

I nosaltres: Entenem què significa la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple? I som conscients de què representa l’Eva i de què ens alerta?


Aneu també al bloc de l’Eva: NO FUN

 

Etiquetes: , , , , ,

9 responses to “La Sensibilitat Química Múltiple a portada del telenotícies

  1. RGAlmazán

    29 Abril 2010 at 15:25

    ¡Qué alegria ver que se empieza a visibilizar la enfermedad de verdad!
    Hay que hacerse eco de la noticia y empujar como tú haces.
    Petons
    Salud y República

     
  2. Carles

    29 Abril 2010 at 15:50

    Estimada, no voldria pecar d’optimista però avui sembla que hi ha una bona notícia, que espero que no tingui el ritme d’aplicació quelònide que la Geli posa al seus acords!:
    Les afeccions comuns formaran part de la llista de patologies laborals, segons ha anunciat el secretari d’Estat de Seguretat Social, Octavio Granado (foto). D’aquesta manera, la Seguretat Social ampliarà el seu catàleg de malalties professionals de 30.000 a 300.000 patologies.
    Espero que entre aquestes 300.000 hi hagi totes aquestes “rares” per ells perque no donen prou beneficis a las Bayer-Baxter-Roche, y altres timosfuls!
    Una abraçada! Carles.
    Et deixo l’enllaç:
    http://noticies.sirius.cat/2010/04/linfart-i-trastorns-psicosocials-seran.html

     
  3. David Palma

    29 Abril 2010 at 18:06

    Hola Àngels,
    Moltes gràcies per aquesta entrada tan sentida i maca. Em poso una mica vermell per tot el que expliques. Malauradament la malaltia ens ho ha trencat gairebé tot, però la nostra essència com a unitat formada per dues parts no es pot desfer tant fàcilment.
    Aquesta malaltia, però, no sap amb qui se les ha de veure. Farem tot el possible per a que es reconegui, perquè cal fer-ho i perquè en certa manera es una qüestió de justícia poètica que el mateix món que ha creat aquest tipus de malalties, reconegui la seva existència i se’n faci càrrec.
    Una abraçada i un petó de part de l’Eva i meva,
    David.

     
  4. David Palma

    29 Abril 2010 at 18:06

    Ojalá todo esto empiece a dar frutos muy pronto, Rafa. Gran parte del merito es de Aida y de la gente de Delirio, a ellos les debemos mucho.
    Un abrazo,
    David.

     
  5. àngels

    30 Abril 2010 at 10:33

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, David, una abraçada especial i a l’ Eva, tota la meva estimació, que es cuidi molt, per tots dos, molta força per seguir endavant!

     
  6. àngels

    30 Abril 2010 at 10:33

    Carles, l’enllaç superinteressant, moltes gràcie si una abraçada, company!

     
  7. àngels

    30 Abril 2010 at 10:36

    M’oblidava, Carles, passo l’enllaç a Dempeus, però des de Sírius podeu fer comentaris adjuntant els enllaços que creieu que podem compartir… seria magnífic! Una abraçada

     
  8. Eva

    30 Abril 2010 at 14:25

    Moltes gràcies Àngels per dedicar-nos aquesta entrada tan emotiva. Nosaltres vam quedar molt sorpresos al veure que obrien les notícies amb el reportatge sobre SQM. La pròpia periodista ens ha comentat que ha provocat molta expectació entre els companys i que tothom li pregunta per la SQM. Estem de sort perquè ella s’ho va prendre molt seriosament, es va llegir el llibre i es va documentar a fons.
    Gràcies també per recordar un altre cop que aquesta lluita va molt més enllà de la SQM, ja que els tòxics ens afecten a tots, d’una forma o altra.
    Un petó ben fort,
    Eva

     
  9. Eva

    30 Abril 2010 at 14:30

    Gracias Rafa! Sabes que sin tu apoyo y el de Aída esto no habría sido posible!
    Besos!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: