RSS

La vaga de Laforsa, avui

19 juny

forja_05032005.jpg

Ahir, durant les notícies de TV3, varen emetre un reportatge sobre la vaga de Laforsa , la més llarga i solidària de la nostra història, que va paralitzar l’activitat de més de 60.000 persones a tot el Baix Llobregat en una vaga general de tota la comarca, i en temps especialment difícils. Eren temps en que la lògica de viure ens portava a dir, amb orgull, però també amb tota la sensatesa que cal en els moments en que la prepotència dels poderosos vol doblegar-nos: “O todos o ninguno”.

Avui he buscat el reportatge a la pàgina web de TV3 i he trobat que l’expliquen d’aquesta manera:

Els obrers dels 70, crítics amb la reforma

“L’any 1975, coincidint amb la mort de Franco, 157 treballadors de la siderúrgica Laforsa van saber resistir tres mesos i mig en vaga, malgrat els intents de la patronal i del govern civil per fer-la fracassar. Tres dels líders d’aquella protesta, autors del llibre “O todos o ninguno”, que ara ha aparegut, són molt crítics amb les mesures econòmiques del govern i el paper que ara tenen els sindicats.”

Sento no haver pogut estar a la presentació del llibre. M’haguès agradat molt tornar a compartir una estona amb en Simón, l’Esteban i el Manolo. Hi ha complicitats de fons que, al menys per la meva banda, els anys no aconsegueixen ni esborrar ni fer més febles. Intentaré tenir ben aviat un exemplar del seu llibre per reviure, amb els seus records i el seu esperit de lluita, una de les pàgines exemplars sobre com es forja la consciència de classe i es construeix, de veritat, la història obrera. El que sé ja des d’ara és que no han fet un llibre per mirar endarrera, sinò pel que ens poden ensenyar per anar endavant, amb dignitat i dempeus.

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

 
1 comentari

Publicat per a 19 Juny 2010 in Igualtat, Persones a recordar

 

Etiquetes: , ,

One response to “La vaga de Laforsa, avui

  1. Ana Haro

    12 Novembre 2010 at 12:12

    El meu pare Juan Haro va ser un dels 15 sancionats. Recordo anar a manifestacions, a portar-los menjar a l’esglèsia quan estaven tancats, corrent per que no ens empaitessin els grisos, lligant el menjar a una corda que tiraven des del campanari. Recordo molts dies sense veure el meu pare. Recordo la germanor dels seus companys. M’en alegro que es recordin aquests fets. Trobareu més informació en: http://almedacornella.blogspot.com/2010/04/la-huelga-de-laforsa-1974-1975.html.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: