RSS

El dret a avortar en hospitals públics

06 jul.

aborto_mani_img300.jpg

Llegeixo avui sobre la posada en marxa de la Llei de l’Avortament que la Comunitat de Navarra, com un tot, es nega a aplicar-la, i a Madrid i altres comunitats governades pel PP semblen voler esperar i veure què decideix el Tribunal Constitucional (sí, sí, el mateix que pot tardar anys i anys… recordin la maldestra sentència política sobre l’Estatut de Catalunya). El Tribunal Constitucional treballa de valent donant peixet al PP que li porta tot el que no li agrada del que es legisla al Congrés, lesioni els drets de qui sigui mentre no siguin els seus i els de la cúria vaticanista (però no se n’escapen en absolut ni els drets de les dones, ni els drets dels pobles). I mentre les Comunitats governades pel PP es fan l’orni (menys la de Navarra, on el fum d’incens s’escampa per tot el servei sanitari) m’alegra llegir que 3 hospitals públics de Catalunya ja han demanat a Salut practicar avortaments.

aborto-libre-y-gratuito.jpg

I que consti que no vull fer ara constar cap fet diferèncial en aquest tema. De fet, a la Consellera Geli, ben nostrada (de Girona de tota la vida) no li acaba d’agradar que els hospitals públics de Catalunya puguin practicar avortaments a partir del gener del 2011 , fins i tot desprès d’oferir formació específica i actualitzada als seus ginecòlegs.

El fet fonamental és que, amb l’entrada en vigor de la nova llei, es reconeix el que és un fet evident: que els avortaments són un servei sanitari que, des de fa 25 anys, venia assumint la xarxa de clíniques privades autoritzades per la Generalitat. Els hospitals públics n’havien quedat al marge no pas per motius ideològics ni de consciència, sinò per la impossibilitat de poder atendre una demanda que els sobrepassava (més de 26.000 dones l’any passat). Però ara està previst que rebin un finançament addicional, i això pot permetre adequar les plantilles dels hospitals públics (tot i que les clíniques privades que fins ara s’han ocupat d’atendre la demanda d’avortaments a Catalunya ja han manifestat el seu malestar).

La consellera de Salut que no està d’acord en que el sector privat ha de ser subisdiari del públic, i no al revès, ja s’ha decantat (com calia esperar) per preservar l’activitat de la xarxa privada de clíniques, i tampoc ens ha donat cap sorpresa, coneixent com coneixem les seves prioritats i afinitats. A més, aprofita la ocasió per posar, ni que sigui temporalment (que ja veurem) un copagament en marxa: Diu que, de forma transitòria, fins al pròxim desembre, les dones que decideixin avortar hauran d’acudir als centres privats i pagar la intervenció, cost que els serà tornat posteriorment. L’excusa formal és que “aquest període és necessari per complir els terminis legals de concurs i acreditació dels centres privats que ara assumiran una funció pública”… però a mí, que vol que els digui, sabent com aposta en ferm la consellera pels copagaments i les privatitzacions, aquesta mesura em fa molta, molta mala espina…

Més informació a Dones en Xarxa. I veure també a Dempeus, “La incertidumbre rodea a la Ley del Aborto…”

 
8 comentaris

Publicat per a 6 Juliol 2010 in Gènere, Salut, Serveis Públics

 

Etiquetes: , , , ,

8 responses to “El dret a avortar en hospitals públics

  1. Toni Barbarà

    6 Juliol 2010 at 12:16

    Un post oportú i clar en aquests dies.. A Catalunya ja sabem i tastat això dels actaments a la Santa Inquisición del Constitucional. Les dones de Navarra hauran de seguir fent fugides i excursions de salut fora de la foral. Quina tremenda hipocresia !!
    De casa nostra, cap sorpresa…a la fi de tot plegat es tracta de seguir barrejant “público-privat” (amb negoci pel privat) i ficant la idea perversa d’anar pagant-Copagant-Repagantl'”acte” mèdic, encara que diguin que desprès t’ho “retornen”… la qual cosa confirma que t’han fet pagar indegudament.. Ai, ai, ai, gèlids ens estem quedant ! I això en els temps i calendaris que córren, ha de ser una falera malaltissa. Salut !! Toni

     
  2. Dempeus per la salut pública

    6 Juliol 2010 at 12:40

    Des de Dempeus seguirem amb rigor els terminis per que s’adequi la sanitat pública catalana a la llei d’avortament i ens farem ressó de qualsevol retard en el rescabalament dels pagaments avançats a les clíniques privades. No deixarem que ens “colin” el co-repagament per aquesta escletxa. Seguim en guàrdia i dempeus per la salut pública!

     
  3. àngels tomás

    6 Juliol 2010 at 18:27

    Doncs jo ahir vaig ser a la roda de premsa que es va convocar a Ca La Dona per la l´Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i a la Campanya pel Dret a l´Avortament Lliure i Gratuït. A banda de la negra notícia sobre l’enviament de la llei al TC pel PP. Els reglaments aprovats, a Catalunya, son bastant més descoraçonadors que el que has indicat tu en el teu comentari. A banda de l’avançament dels diners (entre 300 / 400€) hi ha la peregrinació d’oficinetes per les que hauran de transitar les dones abans no puguin avortar. Recordem que Catalunya, no és Barcelona. Els reglaments son regressius respecte a la llei. Varen afirmar les professionals. Tornem als origens… la decissió de la dona està tutel·lada.

     
  4. àngels

    6 Juliol 2010 at 18:59

    Angels, s’agraeix la informació. I el meu post tampoc és unes castanyoles pel que fa a Catalunya, més aviat el contrari, fixa’t que parlo de copagament encobert…. si a més puc tenir accès (o m’envies) la valoració que vareu fer ahir a Ca la Dona, la publico amb molt de gust i interès. Una abraçada!

     
  5. àngels

    6 Juliol 2010 at 19:01

    Toni, Dempeus: Ja veiu que pel que diu l’Angels Tomàs és pitjor encara del que sembla. Haurem de seguir-ho de ben aprop com es porta a terme a Catalunya la implementació de la llei. Estic d’acord amb l’Àngels i el Toni que, per començar, no va gens bé.

     
  6. EastRiver

    6 Juliol 2010 at 19:29

    Coincideixo amb tu. I de pas he rigut amb això del rosarios de los ovarios… Una abraçada.

     
  7. àngels

    6 Juliol 2010 at 19:58

    Hola, EastRiver, doncs ja veus que la cosa no és per riure… Pero ja que parlem d’humor més aviat negre, has vist el post sobre l’anticatalanisme: http://angelsmcastells.nireblog.com/post/2010/07/05/wikipedia-de-lanticatalanisme?

     
  8. http://www.meneame.net/story/no-quiteis-todo-dejadles-poco-para-tengan-algo-perder

    7 Juliol 2010 at 1:35

    Molt en la línia burocràtica que ha caracteritzat el règim franquista; fet i fet, gairebé em sembla que no hem tingut la sort d´abandonar-la mai, la burocratització; és aquesta una forma de viure en passat, passant de les urgències de la resta del món i a costa de les urgències de la resta del món, de manera que la urgència esdevé un abús per part de qui té els mitjans per poder-la solucionar; abús, vejació, indignitat; no sé quantes coses més se m´acuden per definir una situació degradant com aquesta que fa que la dignidad de la dona vagi de mà en mà, i entregant diners per davant que ja és l´últim. El més greu de tot plegat és que es continua criminalitzant la dona; quin paper juga l´home en aquest cas?; la resposta és cap paper, cap responsabilitat, ni haver de pagar per res; la dona, exposa el seu cos i la seva salut, i més a més, paga el pato. Bé, doncs, ja que ens movem en aquests termes, almenys, faciliteu la resolució clínica d´un avortament quant més aviat millor i sense punyetes; però, ai, això de les punyetes ja és més difícil perquè forma part constitucional d´una manera d´entendre la vida que continua sent criminalitzadora; una manera d´entendre la vida que deixa en mans del personal sanitari la inhibició operativa sota l´excusa de llibertat de conciència; una llibertat de conciència que redueix la dona a una condició gairebé animal de bestiar; no puc imaginar-me un veterinari dient que no assisteix una gata perquè no hagi de parir cada sis mesos, doncs la seva llibertat de conciència no li ho permet; aquestos paralel.lismes s´han de fer, perquè la desidia argumental de tot aquest personal inhibitori es correspon fil per randa amb el maltracte animal de llarga experiència en aquest país. Quant a la senyora Geli, em recorda una figura perduda lluny en el temps com era el cobrador de la llum; només que una cobradora de la llum en els nostres dies ja no pega gens. En fi, les fronteres entre el Pp i els singulars membres del partit en el govern com la senyora Geli, cada cop són més inconsistents; hi ha una constatable intencionalitat comuna d´anar posant pals a les rodes i frenar el procés sanitari que haurien de vehicular i facilitar. Tinc una paraula per a ells: cabrons i fatxes (i són dos, ho sento).

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: