RSS

Verònica Miró ens parla dels transgènics

03 ag.

És una bona noticia que el diari Avui+ElPunt publiqui, amb signatura de Jordi Garriga, les informacions sempre ben documentades de la Verónica MiróPunts de Vista volem fer-nos ressó de les opinions de la Verònica i mantindrem obert i atent el bloc al desenvolupament de les normatives que els estats legislin… sobre transgènics i, en aquest cas concret, sobre la recomanació de la Comissió Europea en cerca del que per ara és un impossible: “la compatibilització de cultius transgènics amb els convencionals i ecològics”. 

 

somloquesembrem3.jpg

“Si per a uns està a l’avantguarda d’Europa, per d’altres, Catalunya ha negligit en enfrontar-se a la complicada qüestió sobre què cal fer amb els organismes modificats genèticament (OMG), altrament dits transgènics. La recent decisió de la Comissió Europea d’instar els estats que elaborin una norma de coexistència de cultius transgènics amb convencionals i ecològics obliga la Generalitat a tirar definitivament endavant el decret que va ser aparcat davant el debat que va suscitar.

En opinió de Verònica Miró, de la plataforma Som lo que Sembrem, que va dur al Parlament una iniciativa legislativa popular (ILP) per eradicar del territori català els OMG, “aquesta mesura, de fet, pressiona tant l’administració catalana com l’espanyola perquè hi hagi un decret de coexistència, ara que la majoria d’estats han regulat sobre la qüestió”. Catalunya, amb 20.000 hectàrees de blat de moro conreat, és a hores d’ara una de les zones en què aquesta mena de cultius han tingut més penetració arreu de l’Estat. En tot cas, Miró adverteix que la recomanació de Brussel·les de prendre mesures per evitar la presència accidental d’OMG en altres productes, com ara aplicar controls per sota del llindar d’etiquetatge del 0,9%, o els 200 metres de separació entre conreus, “potser no són suficients si realment es vol cultivar lliure de l’amenaça dels transgènics, el cost dels quals l’acabem assumint els agricultors ecològics i els distribuïdors de productes ecològics”. Afegeix que “hi ha un model que s’obre camí, el de l’agricultura ecològica, però que li barra el pas el model productivista dels transgènics”.

Una altra decisió de certa transcendència ha estat permetre als estats membres, i de forma explícita, limitar o prohibir el cultiu d’OMG als seus territoris. Aquesta recomanació, que obre una porta als col·lectius pagesos que, com Som lo que Sembrem, desitgen la prohibició dels OMG, és vista amb preocupació per la comunitat empresarial i científica. Juan Quintana, de la Fundació Antama, que aplega empreses i institucions del món de la biotecnologia, creu que “en nacionalitzar la presa de decisions de cada estat sobre els cultius, hi ha el perill que generin greuges entre estats membres, de tipus comercial”. Tot i que actualment hi ha un conjunt d’estats (Àustria, Hongria, França, Grècia, Alemanya i Luxemburg) que s’han acollit a la clàusula de salvaguarda per prohibir el cultiu del blat de moro MON810, Quintana està convençut que “aniran obrint els seus marcs normatius a mesura que el mercat necessiti llavors. Angela Merkel, a la vista de la demanda de la llavor de la patata transgènica Amflora, estudia replantejar totalment la política del seu país”. França, a parer d’Antama, és prohibicionista per tal de preservar la condició de ser el primer exportador europeu de blat de moro convencional. Antama denuncia que hi hagut un abús de la clàusula de salvaguarda, que s’ha d’aplicar només si hi ha indicis, justificats científicament, que un cultiu planteja dubtes de seguretat alimentària, i ha d’anar acompanyat d’un dictamen de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), òrgan consultor de la Comissió per avaluar riscos mediambientals. En el cas francès, el dictamen favorable al cultiu per part de l’EFSA no va suposar que l’estat aixequés la salvaguarda. És clar que ara, en donar llibertat als estats sobre prohibir o autoritzar aquests cultius, la Comissió, de fet, ha salvat la qüestió.

A Antama esperen que l’informe socioeconòmic sobre els OMG que ha d’emetre l’EFSA a finals d’any demostri, com diu Quintana, que “a Europa els nostres pagesos poden perdre oportunitats econòmiques, ja que no podran disposar de llavors que, per exemple, sí que podran tenir pagesos del Brasil que competeixen amb ells. A Espanya, per exemple, el cotó convencional té un baix rendiment per les plagues i això, amb els transgènics, no passaria”.

somloquesembrem-025.jpg

Fascinació per la tecnologia i els models sostenibles

Per què Catalunya ha esdevingut una mena de reserva europea del transgènic?

Verònica Miró pensa que “al nostre país, en què s’ha imposat des de fa anys un model industrialista de l’agricultura, hi ha una obsessió per la tecnologia, en què la indústria agroalimentària inverteix molts diners”. En opinió de la representant de Som lo que Sembrem, l’administració, si realment vol que no es perdi el camp català, “hauria d’obrir polítiques encaminades cap al desenvolupament rural i mantenir el pagès al territori, tot”. Creu que la pretensió dels grans grups multinacionals del negoci dels OMG de “voler mantenir captiu el negoci d’unes quantes llavors” xoca contra un corrent global de recuperar la biodiversitat, una onada a la qual no és aliena Catalunya, on en els darrers temps s’ha fet un important esforç en recuperació del gran ventall de llavors dels productes d’horta. (…)”

Podeu veure la resta de l’article a Avui+El Punt

 
Deixa un comentari

Publicat per a 3 Agost 2010 in ILP transgènics

 

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: