Preguntada fa uns dies la Consellera pel seu futur en el programa Els Matins, Marina Geli feia una declaracions que desprès reproduïa l’Agència Catalana de Notícies (ACN) . De forma resumida, la consellera no descartava seguir portant les regnes de la sanitat a Catalunya (o potser fins i tot a l’Estat) i responia de manera força ambigüa amb un: ara ’em dec a Catalunya’ però que ‘el que hagi de ser serà’. Tot i així va especificar que serà consellera de Salut de la Generalitat ‘fins l’últim dia’ i que sempre serà ‘fidel al que jo cregui que hagi de fer’.
Potser en Tomàs Gómez i el PSM ens han fet a mig termini un petit favor ja que l’actual ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, no haurà de deixar el seu càrrec per la cursa electoral a la comunitat autònoma de Madrid. Queda doncs per veure –per les ambicions demostrades en Els Matins– si pot ser la hipotètica consellera de salut d’una sociovergència que li aniria com anell al dit perquè és evident que els actes, formes i maneres de Marina Geli no s’adiuen gens –però és que gens– amb el que s’espera d’una consellera de salut d’un govern d’esquerres –que com a mínim hauria de maldar perquè es compleixi l’acord unànim del Parlament expressat en la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica. Precisament a Girona, on Marina Geli va segona a la llista del PSC-PSOE, és on menys s’ha avançat en el compliment d’aquesta Resolució.
Mentrestant, com podem llegir a Dempeus per la Salut Pública, Marina Geli Inaugura una porteria
Paradoxalment, es va produir un fet que ningú esperava: un bon nombre d’associats d’aquesta entitat es varen presentar davant la seu de l’associació, juntament amb d’altres persones malaltes i familiars que s’hi varen anar sumant; i amb crits, xiulets i pancartes varen fer una sorollosa protesta contra unes “personalitats” que ben poc han fet en els darrers set anys per millorar la qualitat de vida de les persones malaltes de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. La indignació de la gent era més que palpable i els associats consideraven una autèntica provocació que la Consellera Geli es dediqui a inaugurar porteries quan encara té pendent posar en marxa de forma efectiva les unitats hospitalàries que el Parlament de Catalunya la va instar a crear el mes de maig de 2008. I així, metre una trentena de persones participaven d’aquesta “inauguració”, unes dues-centes protestaven, a peu dret al carrer, envoltades per nombrosos membres dels cossos de seguretat, (Guardia Urbana i Mossos d’Esquadra) als quals s’ha d’agrair que col·laboressin a que aquest acte espontani de protesta es desenvolupés sense incidents.
La gent es queixava de que els vots s’han de guanyar a base de rigor i seriositat en l’exercici del govern, i mai jugant amb les emocions de les persones desfavorides.
Ahir, malgrat la complicitat dels directius d’aquesta petita associació, la Consellera Marina Geli i la Diputada Manuela de Madre no van aconseguir esgarrapar cap vot del col·lectiu de persones malaltes de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica. I, tot i estar acabant el seu mandat, la Consellera Geli va ser acomiadada amb xiulets i crits de “Geli dimissió!”.
A continuació us deixem unes fotos de l’esdeveniment que ha estat comentat aquesta matinada, a la 1 en el programa La nit dels ignorants 2.0 de CatRadio en el mòdul de la primera hora podeu escoltar l’entrevista que ha fet Xavier Solà durant la manifestació.
lídia
6 Octubre 2010 at 9:58
Moltes gràcies Ángels per la teva serena complicitat que sempre has tingut cap a aquest col.lectiu. Gràcies també a la companya Elena.Els que ahir estàvem presents en aquest acte de protesta portem ja massa anys esperant una atenció digna que no arriba, estem tips de mentides, d’haver de pagar tractaments i proves, i no dic tips d’estar malalts, perquè molta gent està malalta i és el que ens ha tocat, però sí sisplau…prou mentides, ens heu fet molt de mal!!
àngels
6 Octubre 2010 at 10:14
Gràcies a tu Lídia… No vaig poder estar amb vosaltres pels efectes secundaris d’un nou medicament que espero passin aviat. Però el meu compromís amb el vostre col.lectiu és total, ja ho saps. Una abraçada!
Joan Coll
6 Octubre 2010 at 10:55
La foto amb els municipals i els mossos mirant-s’ho, amb la companya somrient passant davant d’ells amb la pancarta, recull fidelment l’actitud de les forces de seguretat en tot moment: respecte absolut per la protesta (fins i tot miraven de que els malalts i malaltes no prenguessin mal, tot aturant el tràfic i obrint-los pas). Val a dir que també sabien que no hi havia pas altra intenció que cridar, xiular i recriminar una determinada manera de fer política i que aquella protesta la feien unes persones malaltes que haurien caigut a terra amb una sola bufada.
En canvi, la consellera no va tenir la valentia d’aturar-se ni trenta segons per a saber què volía tota la gent que estava protestant. I segurament va ser aquesta altivesa i aquesta indiferència el que va acabar de fer enfadar a unes persones que, en alguns casos, ja fa temps que viuen més enllà dels límits. I més encara l’actitud arrogant i la mirada desafiant de la senyora Emília Altarriba, qui vol passar per ser només la presidenta de la Fundació Afectats i Afectades de FM i SFC (fundació en la qual l’única suposada afectada és la diputada i vocal de la fundació Manuela de Madre), però qui, alhora, és persona de “confiança” de polítics i gestors diversos, essent patrona de la Fundació Personalia (del Consorci Hospitalari de Catalunya) i que sembla haver estat designada (per ves a saber qui) per a fer-se càrrec del control d’aquests ciutadans tan problemàtics i preocupants: les persones malaltes de FM i SFC, desateses, poc i mal reconegudes i, sovint, abocades a l’exclusió social. Aquest orgull i aquest cínisme és el que, evidentment, fa vessar uns gots que ja fa temps que no admeten més aigua.
Margarita
6 Octubre 2010 at 14:24
Ayer pase mucha verguenza por ver como la Presidenta de mi asociación nos vendia por una foto. No es una mala persona, es solo que no piensa las cosas. La Geli se llevo un buen y merecido abucheo.
Anònim
6 Octubre 2010 at 15:10
Molta gent haviem advertit que això de convidar la Geli no era una bona idea haviem rebut trucades dels associats protestant i mails però no hi va ver res a fer, en el fons tots ens varem alegrar de veure l’escridassada que es va emportar la Geli.
Jose Maria
6 Octubre 2010 at 15:59
Me hubiera gustado un montón estar ahí con todos vosotros, lamento habermelo perdido!
Isabel
6 Octubre 2010 at 16:04
Jo si que hi vaig anar i ho vaig passar malament per que varen ser dues hores i mitja allà dretes, i no podia més. Avui no m’he llevat fins l’hora de dinar. Però crec que era el que haviem de fer. Aquestes coses no es poden deixar passar com si res.
Elena
6 Octubre 2010 at 16:14
Isabel tens tota la raó. Dues hores dretes i la consellera no es va dignar a parar-se un moment per parlar amb un grup de persones malaltes que l’escridassavem però que ni trencavem res ni llançavem res. I encara es va ficar dins aquell edifici i s’hi va estar mes de mitja hora mentre al carrer les persones malaltes esperavem la seva sortida. I quan surt, ho fa corrent i protegint-se com si li anés la vida, quan es veritat que ni un sol policia va haver de cridar l’atenció de ningú i ja no diguem d’intervenir en cap moment.
Clar que aquestes coses no es poden deixar passar. I cal prendre nota de les formes d’aquesta consellera que es fa dir socialista i que esta d’esquena a la gent.
Marta
6 Octubre 2010 at 16:24
Si senyora, Marina Geli ja n’hi ha prou!!! Espero que no l’haguem de patir mai més en un càrrec important.
Nati
6 Octubre 2010 at 16:53
Quan les entitats estan regides per gent que no te cap preparació passen aquestes coses. Les pobres fundadores de l’ACSFCEM han d’estar ben avergonyides del que han fet amb la seua associació.
Belén
6 Octubre 2010 at 18:50
Es vergonzoso que la Geli nos siga tomando el pelo, perdiendo el tiempo en actos como el de ayer tarde. Ha sido una lástima no haberme enterado hasta hoy, a través de vuestro blog, de la protesta de los enfermos/as. Y eso que soy socia activa de una gran asociación.
Montse
6 Octubre 2010 at 21:00
Estic molt satisfeta de la resposta que van donar els meus companyes/nys, ahir a la senyora Geli. Tant de bó que las forçes no ens faltin per seguir endevant.
Una abraçada per totes/tos.
Gemma
6 Octubre 2010 at 21:57
Marina, Marina el dia d’ahir el recordaràs per sempre per la gran escridassada que vas patir i per què el teu somni de ser tú la propera a ocupar el lloc de la Trinidad a Madrid s’esfumat. Et desitjo de tot cor què arribis a patir el mateix que nosaltres potser llavors ets capaç de ser més humana o no?
Virtudes
6 Octubre 2010 at 23:50
Hola Belen, muchas somos de asociaciones y luego nunca vamos ni llamamos. Si quieres ayudar, tienes que tener un poco de contacto con la gente de la asociación y estar ahí cuando haces falta, no solo es recibir cartas y revistas. Habla con la coordinadora que te toque por donde vives y manten vivo el contacto con ella. Hay muchas maneras de ayudar. Un beso.
Belén
7 Octubre 2010 at 23:10
Virtudes, creo que no has leído bien mi comentario. He puesto socia ACTIVA. No merece la pena más matizaciones. Un saludo.