RSS

… y ahora a Mas le toca

28 nov.

foto-artur-mas.jpg

No pretendo hacer burla de las elecciones de Catalunya. Al contrario. Tómenlo como la confirmación en las urnas en versión de humor casi negro de las palabras del ex-presidente Maragall hace algunas semanas: “Ahora le toca a Mas”. Parece como si esas familias de toda la vida de Catalunya deciden quién juega, y cuándo juega, y la ciudadanía lo avala en las urnas. Esta vez con menor abstención, y eso es bueno. Pero todavía insuficiente, porque mientras la participación sea el mayor esfuerzo político consciente de las personas, el gobierno seguirá creando sus propios mundos matrix, sus propias “clases políticas” y sus cabildeos ajenos a las necesidades reales.. Lo ejemplificó muy bien la señora Ferrusola (esposa de Jordi Pujol, por si hay todavía alguien despistado) cuando exclamó tras la formación del primer tripartito que frustraba el paso de CiU: “és com si ens haguéssin entrat a robar a casa!”

Pues ahora CiU no ha robado nada a nadie. Ha recibido regalos –por torpeza, por autismo, por enajenación y división de las izquierdas– a manos llenas.

(…seguirá)

 
6 comentaris

Publicat per a 28 Novembre 2010 in Ciutadania/Política

 

Etiquetes: ,

6 responses to “… y ahora a Mas le toca

  1. elena martin alcón

    28 Novembre 2010 at 21:16

    Me parece acertado tu rápido análisis , “ahora las cosas están donde deben “.Sra Ferrusola ya le han devuelto las joyas.

     
  2. Carles

    28 Novembre 2010 at 21:47

    Sí, Àngels, i qui avisa…
    4 de setembre de 2010 – Elecciones catalanas: “El Hundimiento”
    http://elcolomimissatger.blogspot.com/2010/09/elecciones-catalanas-el-hundimiento.html
    5 de novembre de 2010 – Mas Montilla: El Pacte del Liceu, un clam de ferum
    http://elcolomimissatger.blogspot.com/2010/11/mas-montilla-el-pacte-del-liceu-un-clam.html
    És el que hi ha. Tapem-nos el nas!
    Salut i una abraçada!

     
  3. ceronegativo

    28 Novembre 2010 at 23:50

    bufff, bueno, al final PXC no entra en el parlamento ¿no? (lo digo por ver algo bueno)

     
  4. Olga Oller

    28 Novembre 2010 at 23:57

    Para bufff la entrada al Parlamento del rey del esnifado, el que se creyo que el Club de Futbol que Presidía era coto privado suyo, y que podía vaciar sus arcas sin escrúpulo alguno. Preocupante es que haya una Cataluña que pueda pasar de puntillas ante semejante personage e incluso darle su confianza y voto.

     
  5. Elena Alvarez

    29 Novembre 2010 at 1:09

    Àngels, tant encertada com sempre. CiU torna perque li toca i la Marta Ferrusola ha recuperat les joies, com diu l’altre Elena.
    Una nit trista, en la que encara hem d’agraïr que no hagi entrat l’Anglada, (per més que no calia que el Guillot es posés a resar) i que la davallada d’ICV-EUiA no hagi estat massa gran, no tant com la del PSC, ni tant “espectacular” com la de ERC. Aquest cop no sumaven ni de lluny!
    Dons ja sabem que toca ara, a fer oposició des del Parlament i des del carrer, dons ja sabem quina política farà CiU.
    El que més greu em sap es que no hagi pogut entrar en Joan-Ramon Laporte al Parlament. I en canvi si hagi entrat el pallaso del Laporta.

     
  6. Maxi

    29 Novembre 2010 at 16:33

    Hola Ângels.
    Jo soc dels que discrepo amb l’anàlisi auto-complaent que les nostres cúpules estan fent… o tinc els meus matisos personals que afegiria.
    Primer de tot, és que per desgràcia, la ciutadania a fet un pas actiu per demanar un canvi. I això ho fa, al meu parer, al no trobar diferències clares a l’hora de diferenciar entre uns i altres (i ni han, i moltes!!). I posats a donar un vot crític, voto a l’oposició (que tant malament no ho feien!.., puajjj!!). Ens passa factura la falta de definició i diferenciació entre un model polític i social d’esquerres, i l’actual.
    Segon, es la falta de consciència de classe dels treballadors i treballadores, i la preocupant hegemonia dels valors conservadors, en contraposició de la feblesa visualitzada per l’esquerra política (que no social) en front als poderosos. Zapatero, i altres mesures del PSC, han denotat una terrible debilitat del govern d’Entesa, i dels partits membres, a l’hora de defensar sortides valentes a la crisis i a l’hora de enfrontar-se als poderosos i les seves imposicions.
    Per tant, comparteixo amb tu que hi ha que fer una autocrítica (que no autodestrucció, compte!!), per tirar endavant un projecte que faci del seu modus vivendi, la superació de les desigualtats econòmiques i socials, i que pugui ser compartit per l’esquerra social, ecologista i anticapitalista del poble català. Hi ha que iniciar el procés de Refundació, que tanta falta ens fa a Catalunya (sembla que Herrera ha parlat d’això, apoderant-se ICV d’aquest repte a nivell de Catalunya), iniciat a la resta d’Espanya per IU,i dotar-nos de exemples (com el de Marinaleda), sobre models de democràcia social, econòmica, i política.
    Tot i això, cert es que el projecte actual de la coalició entre EUiA i ICV, s’ha consolidat, com a format per sumar des de l’esquerra política a l’esquerra social, del que EUiA en formem també part.
    Salut i… Reflexionem!!

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: