Reflexions entorn als resultats d’ICV-EUIA

Tweet

Les valoracions des de l’esquerra de les eleccions d’ahir tot just comencen. Des d’enfocaments diferents –ni que sigui per la geografia– però que segurament tenen punts de trobada, reprodueixo les declaracions de Dolors Camats avui en Els Matins de TV3, seguides d’algunes reflexions d’Hugo Martínez Abarca en el seu blog. Per la meva banda, afegir avui al que deia ahir en un primer escrit d’urgència, que lamento especialment que a Lleida la coalició no hagi aconseguit els vots necessaris per reelegir en Francesc Pané, una magnífica persona i un parlamentari que escoltava a la gent.

Per altra banda, els resultats de la coalició ICV-EUiA no em satisfan, ni de lluny, ni molt menys pels temps que corren. I hem d’entendre i poder explicar no sols perquè no hem aconseguir més vots, sinò perquè n’hem perdut 52.000, quan el que calia era revertir la tendència, i créixer. Pel que jo sé, hi ha persones que haurien de treballar amb la nostra coalició però que no poden esforçar-se tant com d’altres per veure també roig on s’enfocava massa en verd. I sé perfectament que hi ha gent disposada a assumir daltonismes transitoris, però també molta d’altra que entén que l’esperança (i la proposta) no pot ser monocroma. I que segurament seria bo que des de les esquerres s’entenguès que no calen ordenacions nominals o cardinals de colors… que el roig, el verd i el violeta no s’autoexclouen… i que sumar persones, projectes i propostes d’esquerres és imprescindible. I ara menys que mai.

Diu la Dolors Camats:

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

.

I ha publicat Hugo Martínez Abarca:

“Lo bueno de los resultados de la candidatura conjunta de ICV y EUiA es que no suponen el monumental derrumbe de los otros socios del tripartito, pero sí que exigen una seria autocrítica. Desde hace tiempo miramos las encuestas que dicen que IU sube mes a mes pero demasiado lentamente y criticamos que en la actual crisis del neoliberalismo, la única fuerza que se opone al modelo tendría que subir mucho más: si una subida moderada no es un buen resultado, una bajada tiene que ser entendida como un resultado muy tristón, especialmente si se ha tenido la ventaja de poder demostrar desde el gobierno que hay otra forma de hacer las cosas.

Como la autocrítica no se hace desde fuera, no seré yo quien se la haga a ICV. Ya he dejado escrito que considero que su campaña electoral conjunta con EUiA ha sido la más limpia e inteligente, así como la única que ha reclamado la necesidad de un gobierno de izquierdas. En medio del lodazal, creo que ha sido esa campaña la que ha hecho que sólo ICV y EUiA hayan escapado a la catástrofe que anticipaban las encuestas también para ellas mientras PSC y ERC se hundían: así lo muestran las encuestas que han hecho que la candidatura de Joan Herrera fuera subiendo durante la campaña electoral.”

seguir llegint a ICV o qué queremos ser de mayores

(Les fotos són tretes d’un acte de la coalició amb Cayo Lara i Jordi Guillot a Badalona que l’amic Toni Barbarà explica a La Ratera.)