RSS

Les declaracions de Joan Delort

26 abr.

delort.jpg

Deiem ahir (març del 2009) de Joan Delort:

Maquiavel o home de confiança? Home de CIU o del Tripartit? És el responsable en bona mesura de totes les desgràcies actuals de Joan Saura? O és responsable Joan Saura –que havia estat avisat per persones honestes– de les dubtoses i successives lleitats que sembla tenir el senyor Joan Delort?

I també  Joan TAPIA a El Periódico:

“Además ICV cuenta por los votos que obtiene y es legítimo que participe en gobiernos de coalición. ¿Se les debe vetar Interior? Nadie lo proclama pero los tutti frutti susurran que Saura es víctima de sus contradicciones y que lo hace fatal. Debe irse por su propio bien. (…) El problema es que no es cierto. En la última encuesta de EL PERIÓDICO, la inseguridad ciudadana es el quinto problema, por debajo de la desconfianza en los políticos. Y, en tiempos de paro y crisis, que la inseguridad no se dispare indica que los Mossos funcionan. Además Saura no entró en Interior como un elefante en una cacharrería. El cargo policial más relevante es el de Joan Delort, que ocupó las mismas funciones con la socialista Tura y con CDC. Y el director de Policía, discutido hoy, es un alto cargo del departamento cercano a Delort. Saura no hizo ruptura en Interior. Quizás cree en utopías pero demostró prudencia. Dicen que demasiada.”

I mirin que diu avui la premsa catalana (aquest fragment concret, de l’ARA, amb referències a l’Avui…)

Joan Delort: “Es va voler presentar els Mossos com una caverna de torturadors”

L’exsecretari de Seguretat critica durament en una entrevista al diari ‘Avui’ la gestió del departament d’Interior durant els últims quatre anys i reconeix que durant aquest període la credibilitat de la policia catalana “va tocar fons”

Joan Delort, durant una compareixença al Parlament

Joan Delort, durant una compareixença al Parlament

L’exsecretari de Seguretat del departament d’Interior en l’últim Govern, Joan Delort, ha criticat durament, en una entrevista al diari Avui, la gestió de la policia catalana en els últims anys i els “grans errors” que s’han comès des de la conselleria, encapçalada per l’ecosocialista Joan Saura. Delort parla dels últims quatre anys com una període “complex, dificultós i innecessàriament dur” i reconeix que “mai hauria imaginat que podria veure” les coses que ha vist mentre era responsable de la seguretat catalana. Sense esmentar Saura en cap moment, Delort lamenta que els Mossos “van tocar fons” per una situació que “estava degradant la direcció i l’estat anímic del cos” i critica que “hi ha qui va voler presentar el servei públic de policia del país com una mena de caverna de malfactors i torturadors”.

Delort repassa els episodis de les càmeres de videovigilància, el kubotan o el desallotjament dels antibolonya tancats a la Universitat de Barcelona. Per a l’exsecretari de Seguretat, des de la conselleria “va pesar més voler aparentar que no pas fer el que calia”. Delort, però, és pessimista i recorda que “qui va voler protagonitzar el cas,  ni n’ha après ni n’aprendrà mai”.

I la pregunta seria, si té algun sentit fer-la: per què no va fer cas Joan Saura de la gent honesta que el va prevenir a temps contra aquests comportaments viperins?  Sembla evident que no es mereixia la confiança que se li va fer. I doncs, si el seu paper era fonamental per la credibilitat del Govern d’esquerres, per què, com diu Joan Tàpia, es va malbaratar “tanta prudència”…?

votar

 
3 comentaris

Publicat per a 26 Abril 2011 in Despropòsits

 

3 responses to “Les declaracions de Joan Delort

  1. Toni Barbarà

    26 Abril 2011 at 20:55

    Quin personatge ! Amb “fidelitats” com la seva n’hi ha per no sortir de cal psicoanalista o per declarar-se definitivament masoquista…o fer-se una panxada de riure si el tema no fos tan seriós. Quina capacitat i quina miopia la de certes “esquerres” de deixar-se seduir, assessorar i deixar enredar per “experts” apolítics (!!??) i al servei dels seus senyors de tota la vida. I mentre tant, com bé dius Àngels, persones conegudes i properes de demostrada solvència, honestedat i coherència d’idees i valors, ignorades i menystingudes… I ara plorarem la pèrdua de cadires… clar que n´hi ha que tan sols han canviat de cadira. Salut !! i molta serenor, que no pas resignació !! Toni

     
  2. JoMateix

    27 Abril 2011 at 8:21

    A Joan Saura l’hi han fet el llit. En això qui més qui menys hi estarà d’acord. La pregunta que caldria fer-se a continuació és la següent: Que et facin el llit a ulls de tothom (tot ciutadà mitjanament informat es va adonar del regal enverinat que suposava Interior) no és un símptoma clar d’incompetència en un home de la seva veterania?
    Per si no ens sembla prou clara la qüestió en l’assumpte dels mossos, podem fixar-nos en els tràgics succesos derivats de l’incendi d’Horta de Sant Joan. Aquí ja saltem de categoria i passem de la incompetència a la mala fe. Veure els principals responsables d’ICV al govern amagant dades, tergiversant els fets i pressionant alcaldes com si fossin vulgars deixebles de Génova és quelcom que, a banda de la tristor i la vergonya que produeix, ha fet un mal a l’esquerra del qual els senyors Saura i Baltasar sembla que encara a dia d’avui no en són conscients.
    Entre els “tomàquets amb gust de tomàquet”, “l’esquerra de debó” i els mètodes emprats en aquest assumpte (tal vegada en contraposició a l’actitud de passarells que van tenir amb els mossos) hi deu haver un terme mig que seria bo que trobessin pel bé de tots.
    Crec que des de l’esquerra és sa, inclús necessari, dir sense complexes que la parella Saura/Mayol ha estat desastrosa per les idees d’esquerra, pel seu partit i per la política catalana en general.
    Espero que el tàndem Herrera/Romeva pugui aconseguir que els Ribó o Vintró es puguin tornar a sentir orgullosos del seu partit.

     
  3. Francesc Matas Salla

    27 Abril 2011 at 10:21

    L’eco repressió (mossil) ha estat un fracàs sonor del tripartit i de la gestió de Joan Saura i l’acceptació d’ICV, però també ens toca a EUiA la part alíquota de co responsabilitat coalitzada. La tàctica de l’estruç i de mirar a l’altra banda és una mala consellera per construir alternativa d’esquerra de debò i de + esquerra. I parlo de repressió i no de tot el què es pugui haver fet per democratitzar Interior, ni del bon programa de referència sobre violència de gènere.
    La fallida ha estat en evitar fer el tomb a una seguretat defensora dels drets de la ciutadania i residents, per tant defensiva i guaridora, a mantenir l’esquema ofensiu agressor i conculcant drets de les persones.

     

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: