Diverses persones li pregunten a l’Albano, editor de la revista cafeAMBllet.com que perquè no es suma a la sectorial de sanitat de l´ANC per aportar la seva visió. Però el fet és que ni l’Albano ni cap de les desenes d’entitats que fa anys defensen la sanitat pública hem rebut cap invitació a participar a la sectorial.
Aquests són els enllaços que l’Albano recomana a la senyora Forcadell que es llegeixi:
Carta oberta de la IAC a l’ANC
http://www.catacctsiac.cat/docs_obser…
Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya
http://dempeusperlasalut.wordpress.co…
Salut per la independència? Estem sorpreses
http://www.eldiario.es/catalunyaplura…
Dani Sierra va iniciar la insubmissió a traumatologia de Bellvitge
Per acabar, passin per la secció de Catalunya de El Pais i llegeixin el magnífic article de la Jessica Mouzo Quintans sobre els darrers (o potser primers?) mohicanos de Bellvitge… gent magnífica, davids per la salut que perden la por davant els Goliaths austericides.
El camí que passa per plantar-se i dir PROU per la salut i la veritat, contra la corrupció, llistes d’espera i tancaments, l’estant recorrent de fa temps l’Albano Dante i la Marta Sibina de Cafeambllet. Ells, que ja han aconseguit les seves primeres victòries, ja saben que es pot guanyar a qui, amb mentides i mesures indignes, transita i repta per les portes giratòries i ens vol arrabassar (per fer-ne negoci gens saludable) la nostra sanitat pública.
Punts de Vista 
Nàdia
23 Juliol 2014 at 11:59
Gràcies, Àngels, per fer-nos arribar aquest vídeo de l’Albano que és una joia. A veure quan el podem veure per TV3 en horari de máxima audiencia… (je, je, je).
lluisba
23 Juliol 2014 at 14:58
Les sectorials de l’ANC cada cop em resulten més inhòspites. No entenc perquè volen tenir un “estat propi” si ja els va bé l’estat actual de les coses. O pretenen ser “propietaris” de l’estat per poder practicar les seves polítique salvatges sense cap control?
Sigui com sigui, la falta de resposta per part de l’ANC a Cafèambllet resulta molt simptomàtica. Cap dels partits i organitzacions independentistes no es digna explicar com seria el possible estat català, i si tan sols ens arriben les propostes de l’ANC no es fa gaire atractiu,