Neus Català ja és Medalla d’Or al Mèrit Cívic de la Ciutat de Barcelona. La darrera supervivent catalana viva dels camps d’extermini nazis va rebre ahir la distinció, als seus 99 anys, al Saló de Cent. Tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona havien acordat el juny passat atorgar la Medalla a la militant antifeixista, “com a reconeixement a la seva trajectòria vital, defensant els drets de les dones i per la seva especial contribució en preservar la memòria històrica”, i agraint que l’activista cedís a l’Ajuntament de Barcelona, al Fons d’Història Oral de l’Arxiu Històric de la Ciutat, les gravacions que va fer recollint el testimoni de dones que, com ella, van patir l’horror dels camps nazis. La distinció per a Català va comptar amb el suport exprés de l’Amical de Mauthausen i del Centre d’Estudis Internacionals-Pavelló de la República (CEHI) de la UB.
“La memòria no existeix si no és compartida”, ha declarat durant l’acte la seva filla, Margarita Català, encarregada de glossar la figura de la seva mare entre les nombroses persones que han acudit a l’acte de reconeixement. Entre elles, una àmplia delegació de companyes i companys d’EUiA i de veïns de la seva vila. Una de les seves amigues, Mariona Castellví, ha estat encarregada de llegir la segona glossa a Català. “Reculls aquesta medalla en nom de totes les dones que van perdre la vida als camps, i de les que van lluitar per mantenir viva la memòria”.
“En nom de totes les dones que van pedre la vida als camps”
També han acudit a l’acte membres de l’Amical de Ravensbrück, l’entitat memorialística que va impulsar Català, una de les dones republicanes que van estar preses en aquell camp d’extermini nazi. Hi va ser internada després de ser presa pels nazis mentre ajudava a la resistència antifeixista en l’exili francès. Abans, havia creuat la frontera amb un grup d’infants republicans que havia cuidat durant la guerra del 1936 al 1939. Un cop alliberada dels camps, Català va maldar per localitzar i recollir el testimoni d’altres dones que havien estat preses. Filla dels Guiamets, on va impulsar el PSUC el juliol del 36, actualment torna a viure en aquest poble del Priorat.
Fa uns anys vaig tenir la sort de poder estar parlant molta estona amb la Neus Català. A la Neus li agrada de sempre definir-se com una “dona de poble”, l és cert. La dona de poble amb més saviesa que es pot trobar a Catalunya. Amb tota cordialitat, sense donar-hi cap importància, i en el fluir de la conversa més amable i com aquell que rès, et fa plantar cara a les coses més importants de la vida sense ni un bri de trivialitat; la veu se li fa més forta quan parla de l’orgull de ser una dona comunista des de ben jove, el gest s’ennobleix quan recorda com se’n sentia d’inquebrantable a Ravensbruck (i pesava poc més de 30 kilos) i el mirar es fa més fosc però la rialla esclata quan recorda la por que sentien ella i les seves companyes en el camp de concentració i el riure era l’aliment que les feia fortes… Resistent en el camp, resistent a la vida, la Neus va ser la gran protagonista de la diada de Sant Jordi del 2006, quan va ser proclamada CATALANA DE L´ANY per votació popular. Amb guardons com els que es mereix, i de sobres, la Neus Català, moltes persones que no l’haurien conegut d’altra manera podran saber qui és aquesta dona menuda que parla amb la raó de la història, aprofondint a cada paraula la seva inquebrantable coherència.
A cap poble se’l pot obligar a oblidar la seva història, i és un exercici democràtic fonamental, tot recordant i honorant dones com la Neus Català, no transigir ni dissimular amb els que anteposen la seva cobdícia i el seu egoïsme sense mesura al bé comú. Que per molts anys poguem tenir amb nosaltres la Neus Català, càlida i somrient, memòria històrica feta dona.
Punts de Vista 