RSS

Arxiu de la categoria: Iniciativa Penal Popular

Multireferèndum: democràcia d’arrel

imageMultireferèndum és una iniciativa autogestionada, però molt ambiciosa i que necessitarà del suport econòmic, material i de treball d’entitats, col·lectius, organitzacions i persones que hi vulguin col·laborar. Amb aquest objectiu s’ha habilitat un sistema de crowfounding a través de la plataforma GOTEO

A Vilaweb ho expliquen així: Una trentena d’entitats de caire social i col·lectius impulsors d’Iniciatives Legislatives Populars (ILP) s’han unit per organitzar un multireferèndum, i sotmetre a votació les seves propostes. La convocatòria aplega causes tan diverses com els aliments transgènics, el deute il·legítim, la gestió de l’aigua, el control de l’energia i el funcionament de les ILP, i pretén així superar les ‘limitacions i humiliacions’ que denuncien que aplica la democràcia representativa i parlamentària amb iniciatives com aquestes.

El propòsit, segons els impulsors, és de ‘tornar el poder de decisió al poble’. Esperen una gran participació, i, de fet, perquè a més del vot per Internet, muntaran urnes el dia de les eleccions europees.

La iniciativa ha partit de diferents col·lectius que, després d’haver intentat tramitar canvis legislatius a través d’una ILP i comprovar que els parlaments ‘la feien fracassar sense ni tan sols discutir-ho’, han volgut buscar formes ‘alternatives per donar la veu al poble’. Així, una trentena d’entitats donen suport a aquest Multireferèndum, que en aquesta primera edició farà quatre preguntes sobre transgènics, energia, gestió de l’aigua i tramitacions d’ILP, sotmetent a votació propostes i manifestos d’entitats que promouen canvis en aquests àmbits.

Podran participar tots els catalans o residents a Catalunya majors de 16 anys, i ho podran fer per Internet o presencialment en les urnes que es pretenen ubicar ‘a tots els barris i pobles del país’. La votació electrònica es podrà emetre des del 23 d’abril, i les paradetes de votació presencial es podran visitar el dia que es clou la iniciativa, el 25 de maig. S’ha escollit aquesta data per treure les urnes al carrer perquè és justament el dia de les eleccions al Parlament Europeu, i els impulsors d ela iniciativa esperen que aquesta coincidència serveixi, d’un costat, per obtenir ‘una gran participació’, i de l’altra, per comparar-ho amb uns comicis que tradicionalment tenen poc percentatge de població interessat.

Gerard Batalla, un dels impulsors del Multireferèndum i membre de Som lo que Sembrem, ha explicat que la iniciativa ‘parteix d’aquesta sensació que tenim en pensar que hi ha diversos problemes que la gent d’apeu té molt clar com resoldre i en quina línia s’han de poder definir. Però tenim una democràcia representativa que fa que aquest sentit comú no tingui sortida’. Un altre dels organitzadors de la macro-consulta ha explicat que es pretén repetir periòdicament per promoure ‘l’hàbit de decidir sobre els temes que ens afecten’. ‘volem que sigui la societat la que decideixi i no les majories parlamentàries. Que sigui una decisió des de baix’, ha reclamat.

A més dels impulsors de la convocatòria, l’acte de presentació del Multireferèndum ha comptat amb la presència de moltes de les entitats que hi donen suport i han volgut participar. Totes elles han manifestat la seva satisfacció pel naixement de la iniciativa i han remarcat la necessitat de fomentar que la veu dels ciutadans es faci valer, fent així una crida a participar en les votacions que ells promouran.

Les entitats parlen

imageA més, algunes d’aquestes entitats han volgut fer explícita la seva causa a l’acte i relacionar-la amb el multireferèndum i les vies que tenen per impulsar canvis legislatius. Ha començat l’associació Som el que Sembrem, que ha plantejat la problemàtica de l’extensió de l’ús dels transgènics a Catalunya que s’ha posicionat com la regió d’Europa amb més presència d’aquest cultiu. ‘Hem de decidir quin tipus d’agricultura volem i a través d’una opinió formada hem de prendre les decisions directament’, ha dit Albert Buí, portaveu de l’entitat. També ha participat la Xarxa per la sobirania energètica que en col·laboració amb la plataforma antifracking han llançat un crida per a que els ciutadans siguin el subjecte de la transició per construir una sobirania energètica més democràtica i més socialment justa.

La Plataforma pel Dret a la Salut ha llançat el missatge basat en que ‘la sanitat ja no és gratuïta ni universal’ i amb el suport de l’Associació Dempeus per la Salut Pública han demanat el suport ciutadà a les ILP que busquen salvar ‘la sanitat de tots’. La Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida ha convidat a adherir-se a una iniciativa que lluita per a que persones amb uns ingressos inferiors a 664 euros al mes en 12 pagues puguin sortir del llindar de la pobresa tal com es recull en el punt 24.3 de l’Estatut de Catalunya. La plataforma Aturem Barcelona World ha demanat als ciutadans que a través de la seva participació al multireferèndum mostrin al Parlament el contrast entre el que vota la Cambra catalana i el que vota la ciutadania. Des de Parlament Ciutadà, Itziar González ha destacat la necessitat que les institucions governamentals reconeguin les lluites ciutadanes i que ‘permetin que la seva intel·ligència s’expressi contínuament.’

Pirates de Catalunya ha emfatitzat en que actualment es treballa pel dret a decidir i per poder celebrar la consulta però que el poble té ‘capacitat d’actuació molt limitada’ ja que ‘la ciutadania no pot consultar a la ciutadania sense l’estat’. Per la seva banda Procès Constituent ha puntualitzat que la proposta ‘consisteix en recuperar no només un sinó molts multirefrèndums’ i que esperen que les pròximes eleccions autonòmiques ‘no siguin un festival del cinisme’.

imageAda Colau, portaveu de la PAH, ha criticat la ‘falsa democràcia’ del país i ha recalcat que a ‘qualsevol que intenti participar en la democràcia en l’entretemps dels quatre anys entre eleccions se l’acusa de nazi i terrorista’. Colau ha destacat que la iniciativa legislativa popular presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va ser un ‘èxit malgrat el menyspreu institucional’ i que avui la plataforma compta amb 200 nuclis repartits pel territori.

L’acte ha comptat amb el suport de la CUP i ICV-EUiA, que han demanat el suport ciutadà a la iniciativa del multireferèndum com a via d’ús de la democràcia directa i com a ‘espai per compartir i començar a treballar junts’.

 

Etiquetes:

La ILP de la Fibromiàlgia i la SFC que mai va existir pel programa 30minuts de TV3

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAhir, de nou, les persones de Catalunya que pateixen Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica, varen tornar a ser invisibles per TV3 i el seu programa 30minuts. I no va ser un oblit inocent. En el mes de maig, responsables del programa s’havien posat en contacte amb gent de la Comissió Promotora (aleshores en feia 5 anys que havia arribat al Parlament) i varem tenir una llarga conversa. No sols. Els hi varem enviar material gràfic i els varem donar links de referencia perquè entenguessin la singularitat de la nostra ILP, i es va quedar en que podien donar-nos veu en el programa que estaven preparant. Els varem insistir en el perfil específic de la nostra ILP: Era la primera que va haver de demanar l’empara del President del Parlament (en aquel moment, Ernest Benach) pel maltracte i el desinterès dels parlamentaris del grup majoritari (PSC) que menystenien a les persones de la ILP i les necessitats de les persones malaltes que representaven. Un menysteniment imperdonable que era, pel que s’ha vist, plenament compartit per CiU.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA I va ser la primera que va defensar, en una tancada a la Conselleria de Salut (vegeu imatges) que no es complien els acords parlamentaris derivats de la ILP. No es tractava sols de la heroicitat continuada d’una colla molt gran de dones malaltes que havien reunit en temps record gairebé el triple de les signatures que calien, ni de que la proposta havia aconseguit un suport molt gran en tots els àmbits (escoltin en el video quan es nombren algunes de les persones i institucions que la recolzen, i entendran el que vull dir). Es tractava d’explicar que, en el conjunt de fraus que suposen fins ara les ILP, la nostra era la prova de la traició manifesta d´un Parlament que, dempeus i per unaninimitat, havia aprovat una Resolució que assumia el 99% dels continguts de la ILP, i que havia faltat a la seva paraula, i seguia fent-ho, perquè el compromís encara és vigent. (enllaç amb la Resolució 203/8 i valoració de Sergi Estanyol en nom de l’ACAF).

Encara avui, els punts que es demanen a la ILP són absolutament sensants i necessaris perquè es tracta d’unes malalties que cada vegada afecten a més gent, i per les que segueix sense aconseguir-se ni una bona diagnosi ni un tractament, efectiu i resolutiu (i per tant el seu motiu de ser continua plenament vigent). Però els punts en contra són molt més forts:

ES TRACTA DE LES PRIMERES MALALTIES INSUFICIENTMENT ATESES EN LA SANITAT PÚBLICA, que anuncien la onada de “concerts” “externalitzacions”, “desatencions” i privatitzacions sense pal.liatius que afectaran poc desprès a tota la sanitat pública, en la cerimònia del gran saqueig. Unes malalties cròniques que permeten assegurar bones rendes privades als metges que les atenguin privadament (sempre que la persona malalta disposi de les rendes suficients, i no es desesperi).

ES TRACTA DE LES PRIMERES MALALTIES QUE VAREN PATIR UNES LLISTES D’ESPERA absolutament inhumanes a la sanitat pública, molt abans de que la desesperació d’estar a una llista pendent de visita, tractament o intervenció es generalitzès ja amb en Boi Ruiz a la conselleria de Salut.

ES TRACTA DE LA PRIMERA ILP presentada a Catalunya en la que la majoria parlamentaria es burla de la participació democràtica i la bona fe de la bona gent (familiars i amics de persones malaltes, i les mateixes persones que pateixen les malalties….)

    • Sessió Parlamentaria 21 de maig de 2008 ILP Fibromiàlgia. Ponent: Àngels Martínez i Castells (clica la imatge per veure el video)

ilp-parlament.jpg

Tots aquests arguments, tota aquesta lluita, totes aquestes necessitats en atenció sanitaria i tot el dolor que comporta el que el Parlament s’hi giri d’esquena, varen ser ignorats ahir també per TV3 en el programa 30minuts. I si encara no han quedat prou convençuts del crim democràtic que representa invisibilitzar, privatitzar, excloure del tracte digne a la sanitat pública les persones que pateixen fibromialgia, la síndrome de la fatiga crònica o sensibilitat química múltiple, llegeixin el que deia Jordi Calm a NCS Jordi Calm a la Jornada de Dempeus per la Salut Pública “Per una nova Cultura de la Salut”.

“La Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple són malalties multisistèmiques greus, que afecten de forma molt important la qualitat de vida de les persones que les pateixen, com també la dels seus familiars. A dia d’avui, encara no s’ha arribat a cap consens científic sobre les possibles causes d’aquestes malalties, com tampoc sobre els criteris diagnòstics ni els tractaments. I les línies de recerca obertes són poques i no compten amb el suport, ni institucional ni econòmic, que caldria per a unes patologies que afecten a milions de persones arreu del món. Al voltant de dues-centes cinquanta mil a Catalunya…

Aquestes mancances, juntament a la poca voluntat política i científica per tal d’avançar en el coneixement i l’abordatge de les malalties i les problemàtiques que se’n deriven, han donat lloc a que les persones afectades no tinguin el reconeixement mèdic ni social que caldria… que s’esdevé cada dia més urgent i necessari. No tenen encara accés a unitats especialitzades on es coneguin prou bé aquestes patologies. En els casos en que la malaltia no els permet seguir treballant, no reben el reconeixement i la cobertura econòmica i social a la qual, en teoria, haurien de tenir dret… com qualsevol altre ciutadà afectat en grau sever per una malaltia invalidant…

concentracioFins i tot, darrerament, en plena voràgine de retallades i de discussions sobre el que cal i el que no cal retallar, hi ha qui ha arribat a proposar la possibilitat de retallar una atenció especialitzada sobre la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica que, irònicament, mai no s’ha arribat a implementar. No ens podíem imaginar que les coses arribessin tan lluny, a un paroxisme de tal magnitud: retallar, fins i tot, els serveis i l’atenció que no hem arribat a tenir mai. Retallar l’inexistent… I potser, així, algú podria arribar a creure’s que la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica no van arribar a existir mai… I fora problemes, per a uns i per a d’altres. Però el que cal entendre és que el problema, agradi o no, s’entengui més o menys, encara que generi impotència i frustració i faci de mirall d’un sistema i una societat més fràgil del que es voldria reconèixer, hi és. El problema el tenim aquí. I va a més.

Cada vegada es diagnostiquen persones més joves; cada vegada es veuen afectats més adolescents i també un nombre creixent d’infants. I enmig d’aquesta situació de crisi… de crisi econòmica i de crisi de tantes coses… les persones afectades per aquestes malalties poc reconegudes i mal ateses es veuen, massa sovint, abocades a l’exclusió.

Poques retallades, doncs, poden fer-se en aquest cas. I ni tan sols s’hauria de gosar plantejar-les.

concentracio2De les aproximadament 250.000 persones malaltes, no totes tenen un diagnòstic. I de totes les diagnosticades, només al voltant de 3.500 persones són visitades en unitats que, tot i dir-se especialitzades, no compten amb equips multidisciplinars i no disposen dels mitjans humans ni econòmics per a poder oferir una atenció adequada. Unitats que, a més, des de molt abans de parlar-se de l’actual crisi econòmica, ja arrossegaven llistes d’espera de més de 2 anys per a una primera visita.

I en aquest marc, es van provant diversos fàrmacs amb poca eficàcia i s’acaba tibant d’ansiolítics i antidepressius, mentre se’ns diu que “encara que no disposem de tractaments específics, ni d’unitats especialitzades, ni de reconeixement ni prestacions en els casos necessaris, i ni tan sols de la credibilitat i el respecte que tota persona malalta mereix, mirem d’afrontar la vida amb pensaments positius i amb alegria”. Pensaments positius i alegria en un món que ens escarneix…

Les persones afectades per la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, és clar que som conscients que les nostres no són pas malalties que mereixin una atenció superior a d’altres. I és clar que no. Però tampoc podem acceptar un reconeixement inferior ni el menysteniment que sens ha tingut massa vegades. Sobretot, de forma evident, per ser considerades per massa persones allò que s’ha arribat a dir, sense vergonya, “mals i queixes de dones”.

I és clar, també, que entenem que malgrat patir una malaltia crònica, hem d’assumir les limitacions de la ciència i hem d’aprendre a conviure amb una realitat que, malgrat que ens limita la vida, no ens ha de fer caure en identificar-nos, només, com a persones malaltes. Tot i ser afectats per aquestes malalties complexes, malalts i familiars, seguim tenint dret a gaudir dels instants bonics de la vida; a estimar i ser estimats; a fer quelcom d’utilitat –dins les nostres possibilitats- per a nosaltres i per a la societat. Tenim dret, i ens hi hem d’esforçar, a existir, a seguir vius i a assolir aquell bri de felicitat que ens sigui possible.

Però és clar, també, que per tal d’afrontar les coses amb aquest esperit, amb aquest sentiment, cal abans tenir el reconeixement i l’atenció que ho facin possible.

imageI és per tot això… per poder ser quelcom més que persones afectades per aquestes malalties; per poder seguir mirant endavant malgrat el dolor, el cansament i les limitacions; per poder assolir tot allò que per a qualsevol persona significa tant, per poder seguir existint amb dignitat, exigim al Govern i a les autoritats sanitàries que, d’una manera decidida i d’una vegada per totes, tingui el coratge i la responsabilitat d’implementar de forma certa i sense excuses la Resolució Parlamentària 203/VIII sobre l’atenció d’aquestes malalties que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2008 fruit de la iniciativa legislativa popular que van promoure les pròpies persones malaltes. I que, paral·lelament, s’endegui una campanya d’informació i sensibilització social, a fi i efecte que les persones malaltes puguin comptar amb el recolzament sanitari, familiar, laboral, legal i social que es mereixen, com a persones malaltes, però també, i sobretot, com a ciutadanes i ciutadans que ho necessiten i que hi tenen tot el dret.”

 

Etiquetes: , , ,

El Vallès Occidental, amb la lluita de la mineria i per la sanitat pública

La lluita de la mineria de tot Espanya ha donat força i sentit a la resta de lluites del treball i de la ciutadania. La seva determinació i valentia es contagia. Això va passar també ahir a Sabadell, on al Parc Taulí i a l’Ajuntament s’havien convocat accions de defensa de la sanitat i de suport als homes i dones miners, i que varen acabar confluint. En el Vallès Occidental ha quedat encesa la flama que la lluita cívica que els miners han anat escampant. És una terra de treball, de lluites històriques i de solidaritat obrera. I caldrà seguir la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, però també totes les accions que des dels sindicats i el 15M conflueixin per un Vallès alliberat de les mentides i les desigualtats, i recuperat per l’equitat, la salut (en el sentit més ampli de la paraula) i la dignitat.

  • La protesta contra el copagament i les retallades en salut va del Taulí a l’ajuntament.
  • A la plaça Sant Roc, es troben amb un centenar de persones concentrats a favor dels miners asturians.

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Vallés Occidental, formada per diferents entitats tant de la nostra ciutat, com de les ciutats del nostre voltant, van realitzar dimecres a la tarda, una concentració davant de l’Hospital Taulí i una manifestació fins al centre de la ciutat, en defensa d’un sistema Nacional de Salut, que sigui públic, universal, integral, solidari i de qualitat.

Més de 400 persones s’han concentrat a les portes de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, i també a l’Ajuntament, en defensa dels miners, per donar la seva soldiaritat a la gent de les mines i demanar que deixin de fer-se retallades en el sistema de salut públic.

S’han queixat que a l’hora de valorar la eficiència del sistema de salut tinguin més pes les raons econòmiques que les raons estrictament de benestar social. També s’han mostrat en contra de l’euro per recepta que va posar en marxa fa unes setmanes el Govern de la Generalitat de Catalunya i de les noves mesures preses pel Govern Central.

A l’inici de l’acte ha tingut lloc els parlaments d’Àngels M. Castells, economista i presidenta de Dempeus per la Salut Pública i Roger Bernat, cap del servei d’anatomia patològica de l’Hospital de Bellvitge i membre de l’Associació catalana en defensa de la sanitat pública.

Àngels M. Castells ha reivindicat la atenció que ens mereixem, reduïnt el temps d’espera per a les visites d’especialistes i operacions:

Avui és un dia important per fer valer els nostres drets. Al Congrés s’està matant la democràcia, amb un cop d’estat als drets dels ciutadans, ha afirmat.

(Vaig fer també un recorregut per les diferents accions que s’impulsen des de la IPP i Dempeus per la Salut, com l’acció popular al costat de la Natàlia Fuertes i la seva família, la defensa de l’Albano i la Marta de CafeAMBllet, les peticions i denùncies concretes, amb formulàris de la IPP, per una correcta atenció a la sanitat, la denúncia davant el Parlament Europeu pel nefast  Real D-L 16/2012 de 20 d’abril amb el que es liquida el caràcter universal del sistema de salut, volent-nos fer tornar al temps dels súbdits i de la beneficiencia. Vaig explicar con els metges es rebel.len contra la desatenció a les persones inmigrades i, ahir mateix, el personal d’atenció primària de València s’havia declarat en objecció de consciencia, i que aquest mateix esprit de rebel.larnos contra les lleis injustes, com també estan fent els homes i les dones de les mines, la podem fer nostra cada día davant la vergonyosa mesura de l’euro per recepta a la que hem de fer front, en grup o de forma individual, anant a les farmàcies i dient que NO PAGUEM l’EURO de la vergonya i així aconseguir el nostre certificat d’insubmissió davant aquest govern de fatxendes.)

 

Roger Bernat ha afirmat que el sistema financer de creixement s’està convertint en un càncer, ja que només creix i viu per a ell, no tenim ni bons politics ni bons economistes, pensaven que feien un creixement i el que estaven fent era crear un càncer. Tot anava bé fins que la gestió pública, cau en mans de la gestió privada.

Un cop acabats aquest dos parlaments i llegit el manifest de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Vallés Occidental, tots els presents, van iniciar una manifestació, que ha tallat la Gran Vía, el Carrer Vilarrúbies i la Via Massagué fins arribar a la plaça Sant Roc.

A la plaça, els esperava un grup de persones que s’ha concentrat en recolzament dels miners asturians que ahir van arribar amb la ‘marcha negra’ a la ciutat de Madrid.

La resposta ciutadana de solidaritat i defensa de la salut i sanitat pública sols ara comença. Els crits de dimissió dels responsables de les polítiques de la cobdícia i destroça de les conquestes populars es varen anar sentint, plens de raó. HAURAN DE RESPONDRE DAVANT LA CIUTADANIA I ELS TRIBUNALS PER LES SEVES FATXENDERIES!

Prou corrupció a la sanitat catalana. Defensa dels nostres drets!

La insubmissió està en marxa!

Informació de base a isabadell.cat

 
4 comentaris

Publicat per a 12 Juliol 2012 in Iniciativa Penal Popular, Salut

 

Etiquetes: , , ,

Cómo acreditar tu insumisión a la tasa de la vergüenza sobre los medicamentos

En nombre de Dempeus per la Salut Pública, el médico y amigo Toni Barbarà nos propone algunos materiales para confeccionar una guía, sencilla y comprensible, que ayude a la campaña #novullRepagar. Y todo en 6 pasos, y con 4 respuestas.

1. – Infórmate bien. Toma la decisión.

Ya sabes lo fundamental: Que nos quieren hacer RE-pagar lo que ya hemos pagado. Que se han propuesto liquidar el Sistema Nacional y Público de Salud. Que se lo quieren cargar todo. Pero que no se lo vamos a tolerar. Que les queremos hacer llegar nuestra protesta, nuestra rebeldía, la defensa de nuestros derechos, nuestra INSUMISIÓN democrática frente unas políticas injustas.

Pero si quieren más razones y más argumentos entren y lean en nuestras páginas amigas: : http://dempeusperlasalut.wordpress.com/ , http://iniciativapenalpopular.info/ https://puntsdevista.wordpress.com/2012/06/28/vols-tenir-una-acreditacio-dinsubmissio-novullrepagar/ , http://www.cafeambllet.com/press/?p=17387, http://www.acordem.org/, http://bloclaratera.blogspot.com.es/ , y otras,

2. – Prepara la acción y la documentación.

¿Dónde, cuándo, cómo (en solitario o en grupo)? : En la farmacia habitual y / o en cualquier otra. Los días que te tocan para retirar medicamentos. Tú en solitario, o en compañía, o incluso en pequeños grupos organizados para hacerlo más patente y visible cara al resto de ciudadanos, que llaman “clientes”.

Documentación que necesitas: Receta, DNI (fotocopia), Tarjeta sanitaria, y si quieres, la Carta al farmacéutico (ver los enlaces del final).

Recuerda que hay que llevar las recetas oficiales. El DNI (y piden una fotocopia que en algunos casos facilita la misma farmacia cuando colabora, y en otros se niega, y empieza la polémica …). Naturalmente tu Tarjeta Sanitaria, y te recomendamos llevar una hoja que te puedes imprimir de las webs de la IPP o de Dempeus que se llama: Carta al Farmacéutico, y donde explicamos claramente que no vamos contra ningún profesional de salud sino contra su actuación obigada como recaudador de impuestos.

3. – Entrada en la farmacia. Manifiesta que “no quiero pagar”

Cuando estás en el mostrador, entrega tu receta y manifiesta tu “NO quiero RE-pagar”. Empieza un diálogo que te permitirá medir el talante del profesional, y su grado de complicidad con el espíritu recortador, o de disgusto y acatamiento forzado por la normativa.

4. – Rellenar el formulario del CatSalut que te presentan.

Aportarán un pliego de tres hojas con el logo del CatSalut en el encabezamiento. (Ver al final de esta entrada). Determinados datos son personales y otros son códigos que debe poner el farmacéutico.

Recomendamos pedir ayuda en caso de cualquier dificultad, para hacerlo correctamente y tambiénpara que quede claro que la pérdida de tiempo y recursos en burocracia NO es nada saludable.

Te entregarán una copia para el “usuario”. Si nos lo miramos con ojos de ciudadanía en ejercicio de nuestros derechos, este resguardo es, de hecho, un CERTIFICADO OFICIAL que nos ACREDITA con nombres y apellido conmut PERSONAS INSUMISAS. Un verdadero icono que podremos guardar, enmarcar, mostrar con orgullo a nuestra familia, amigos y conocidos, y que nos se deja constancia de que hemos vivido y protagonizado este momento histórico de revuelta y rebeldía. Tú estuviste allí!

5. – Queda claro que tu negativa al repago es extensiva a todos los REpagos farmacéuticos:

Al euro por receta de la Generalitat de Catalunya que te quieren exigir, al “copago” del Ministerio de Sanidad del Estado, y del que te dirán que “anotan en cuenta” para ejecutar más adelante cuando tengan el servicio informático actualizado. Y deja clara tu oposición a que se retiren de financiación pública cientos de medicinas usuales y cotidianas.

NO pagues más que lo que antes pagabas, y sólo en caso de que estuvieses obligado a hacerlo. Pide el ticket de caja, no dejes de tomar los medicamentos que te ha recetado tu médico, y …

6.- ADIOS, muy buenas! Con toda cortesía y con toda la determinación y la firmeza que acompaña a la RAZÓN.



CUATRO preguntas habituales:

a) ¿Qué pasa si se niegan a tramitar el procedimiento que acabamos de describir?

El Departament de Salut ha ordenado facilitar los impresos descritos. Si se da un caso de negativa a suministrar los medicamentos o mala atención o maltrato físico o verbal, hay que denunciarlo. Se trataría de una Denegación de asistencia y es un delito. Para ello, por escrito, tanto se puede hacer usando uno de los formularios de queja de los que son imprimibles en la página IPP (y que se presentan en cualquier centro sanitario público), como en una Comisaría de Mossos si la cosa va a mayores.

b) ¿Qué puede pasar si ponen en marcha medidas acusándonos de deudores de una tasa?

La Generalitat puede considerar que somos deudores e iniciar un expediente de recaudación llamado “procedimiento de liquidación y recaudación de tasas y procedimiento de apremio”. que prevé el cobro de la tasa con un recargo del 20% de la cantidad demandada.

Debemos ser conscientes pues que el euro por receta que NO pagamos por INSUMISION puede acabar constándonos 1’20€, … pero claro, algún riesgo tenemos que asumir, o no tendría ni mérito ni valor ponernos DEMPEUS por nuestra salud.

Creemos sinceramente que es un precio razonable y que podemos asumir -al menos en un caso, en un medicamento, en una receta- en los casos de personas con menos recursos.

También hay que recordar que varios grupos de abogados, y ahora incluso grupos políticos, están estudiando cómo alegar y litigar contra estas injustas medidas. Todo dependerá de la obsesión del Govern de CiU, obsesionado en perpetrar estas nuevas agresiones contra la ciudadanía y la sanidad y la salud públicas.

c) ¿Qué puede pasar si somos miles que nos negamos a REpagar?

Si somos muchos y muchas, miles las personas que NO pagamos, haremos inviable la tramitación burocrática por el tiempo y recursos que deberá emplear la Administración. Será totalmente antieconómico cualquier procedimiento normativo para ejecutar la tasa. Si somos miles y miles, deberán replantearse la utilidad recaudatoria de la medida punitiva contra las personas enfermas. Y puede ser perfectamente posible que “reconsideren” el agravio contra las personas enfermas y retiren Re-tasa, con la complicidad y acuerdo entre CiU y PP.

d) ¿Qué nos está pasando y nos pasará si pagamos?

Si todo el mundo paga, a su pesar, pero rascándose el bolsillo, quedará demostrado que ellos, y su torpeza e impunidad, se imponen a un pueblo resignado, miedoso, autoinculpado, enfermo de sumisión y de pérdida de autoestima colectiva.

Y eso sería lo peor que nos podría pasar. Esta lucha es por los derechos sociales, es por el estado social de derecho, es por la dignidad y la sanidad universal, es por dignidad, por vergüenza ajena y por empoderamiento.

Ver el resto de materiales en catalán en Dempeus per la Salut Publica i en La Ratera
Es por la defensa del Sistema Nacional y Público de Salud, es para ganarla o para ganarla.

 

Etiquetes: , , , ,

Guanyarem o guanyarem! (Premi UPEC a la Iniciativa Penal Popular)

La junta directiva de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) ha decidit atorgar un dels seus premis honorífics de l’edició d’enguany a la Iniciativa Penal Popular en defensa del sistema públic de salut. Aquest migdia, en l’acte de clausura de la 8a edició de la UPEC -que ha tingut lloc a la sala d’actes de CCOO-, ha recollit el guardó una representació de les principals entitats promotores de la IPP formada per Toni Barbarà, de Dempeus per la Salut Pública, acompanyat de Marta Sibina i Albano Dante-Fachin de Cafeambllet, Albert Batiste d‘Attac-Acordem, Eusebi Sánchez, d’Units pel Cap i el company advocat Pepe Aznar, desprès de que la companya Laura Pelay, de UGT, anunciès l’acord per unanimitat de la Junta Directiva. La Laura ha llegit l’enunciat dels 10 punts de la IPP, que són:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar els seus negocis bruts i les seves trames.

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública, universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !! És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana. Tenim molts arguments per denunciar les conseqüències funestes de la seva política.

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.

Amb aquest premi la UPEC -que aquest any celebra la seva 8a edició- vol distingir la tasca que des de diferents entitats s’està portant a terme per preservar el sistema públic de salut i la seva universalitat front les retallades del govern de CiU que l’estan desmantellant. En concret, “per la seva voluntat de denunciar i exigir responsabilitat penal als responsables de les retallades en sanitat, que representen un atac brutal a l’estat del benestar”.

El secretari de Dempeus per la Salut Pública, Toni Barbarà, ha declarat que “aquest reconeixement ha de ser un estímul per tirar endavant les dures lluites que se’ns van girant, sempre en tots els fronts possibles, empoderats, insurgents i rebels”.

L’altra premi se’l ha emportat l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCB), per la seva tasca fonamental de sensibilització, prevenció i educació de la societat en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva. Com a part d’aquesta feina han impulsat l’Observatori dels Drets Sexuals i Drets Reproductius (ODSiDR), un servei de referència per a persones professionals del sector, grups de recerca, entitats i administracions.

 
1 comentari

Publicat per a 6 Juliol 2012 in Iniciativa Penal Popular

 

Etiquetes:

La Iniciativa Penal Popular, desde la sociedad civil, toma la palabra sobre el “Informe Crespo”

Ayer nos reunimos en el Ateneu Roig las distintas organizaciones que forman la Iniciativa Penal Popular. El blog de la IPP todavía no puede ser puntualmente actualizado, por los que de momento se pueden seguir las informaciones en Cafeambllet, en Dempeus y en este mismo blog.

En la asamblea se trataron diferentes temas, pero me parece especialmente indicado comentar en esta entrada el acuerdo de presentar una demanda -si así lo entienden también los asesores legales – por el escándalo de las graves irregularidades cometidas en la empresa pública Centros Médicos Selva Maresme (CMSM), filial de la corporación que gestiona los hospitales de Blanes y Calella y que primero desde la revista Cafeambllet y después desde El Pais, han desvelado un equipo de periodistas que entienden su trabajo como servicio público.  Parecía difícil que después de que ayer pudiera accederse al “Informe Crespo” al completo en la edición  El Pais  quedara mucho por decir, pero en la edición de hoy sigue aportando argumentos que refuerzan la necesidad de que desde la sociedad civil se exijan responsabilidades. Ya basta con  que todo el peso de la crisis  o de la mal llamada “austeridad” recaiga sobre las personas más personas más débiles mientras quienes han tenido comportamientos más que reprobables salgan limpios de polvo y paja, encubiertos por sus “colegas”.

En la edición de El Pais de hoy –y como destaca Cafeambllet— se dan los nombres de las personas que evitaron que  Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar y diputado de CiU, asumiera en sus momentos “responsabilidades por unos hechos que causaron pérdidas millonarias a la Corporación de Salud del Maresme y la Selva —2,4 millones en ingresos y 277.000 euros en patrimonio— y supusieron el uso irregular de al menos 1,3 millones de fondos públicos, según la investigación de los auditores de la Sindicatura de Cuentas”. .

Sin embargo, el informe de la Sindicatura de Comptes nunca vio la luz. Nos cuentan desde El Pais que CiU, la propia corporación, el Ayuntamiento de Lloret y el Departamento de Salud al frente del cual estaba la doctora Marina Geli, consiguieron que los sucesivos órganos de control archivaran el caso. Por eso me alegro de manera especial que ahora el catedrático de Derecho Penal Joan Queralt, consultado por el diario, valore que la actuación de Xavier Crespo puede representar  “delitos de malversación de fondos públicos, negociaciones prohibidas a funcionarios y delitos societarios”.  Y eso, como mínimo.

Pueden leer todo el artículo, con muchísimos más datos, enlanzando aquí con El PaisPero parece especialmente razonable que desde la sociedad civil intervengamos en defensa propia y de nuestros derechos.  Por algún lugar hay que romper la burbuja que aisla a los políticos profesionales de la realidad y les protege de rendir cuentas ante la sociedad y los Tribunales.

No sólo se trata sólo de la correcta administración -no fraudulenta- de nuestros impuestos. No se trata de la malversación de lo público: se trata de nuestra salud y de nuestro “medioestar”. Se trata de defender los servicios públicos en sanidad, educación y otros servicios sociales. Ello significa la diferencia entre dejar a las generaciones venideras una sociedad democrática, o la peor ley de la selva donde sólo sobreviven y medran –por el engaño y por la fuerza– los corruptos.

Cuando se presentó la IPP dijimos que no era un proceso acabado. Todo lo contrario, sólo entonces empezaba su camino. Con las agresiones del Decreto Ley sobre Sanidad del Gobierno del PP, las denuncias que llegan de las Naciones Unidas, y los escándalos que afloran en la sanidad, sólo estamos dando los primeros pasos…. Y mientras actualizamos el argumentario inicial, recuerden ustedes cómo empezó la IPP. Vale la pena.

 
3 comentaris

Publicat per a 7 Juny 2012 in Iniciativa Penal Popular

 

Etiquetes: , , ,

 
%d bloggers like this: