RSS

Arxiu d'etiquetes: 203/VIII

Marina Geli, ja n’hi ha prou!

psc-consellera-salut-marina-geli.jpg

Preguntada fa uns dies la Consellera pel seu futur en el programa Els Matins, Marina Geli feia una declaracions que desprès reproduïa  l’Agència Catalana de Notícies (ACN) . De forma resumida,  la consellera  no descartava seguir portant les regnes de la sanitat a Catalunya (o potser fins i tot a l’Estat) i responia de manera força ambigüa  amb un: ara ’em dec a Catalunya’ però que ‘el que hagi de ser serà’. Tot i així va especificar que serà consellera de Salut de la Generalitat ‘fins l’últim dia’ i que sempre serà ‘fidel al que jo cregui que hagi de fer’.

Potser en Tomàs Gómez i el PSM ens han fet a mig termini un petit favor ja que  l’actual ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, no haurà de deixar el seu càrrec per la cursa electoral a la comunitat autònoma de Madrid. Queda doncs per veure –per les ambicions demostrades en Els Matins–  si pot ser la hipotètica consellera de salut d’una sociovergència que li aniria com anell al dit perquè és evident que els actes, formes i maneres de Marina Geli no s’adiuen gens –però és que gens– amb el que s’espera d’una consellera de salut d’un govern d’esquerres –que com a mínim hauria de maldar perquè es compleixi l’acord unànim del Parlament expressat en la Resolució 203/VIII per a un millor tractament de la Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica. Precisament a Girona, on Marina Geli va segona a la llista del PSC-PSOE, és on menys s’ha avançat en el compliment d’aquesta Resolució.

Mentrestant, com podem llegir a Dempeus per la Salut PúblicaMarina Geli Inaugura una porteria

Fins i tot en la pre-campanya, la Consellera Geli s’avança a tothom i aprofita qualsevol oportunitat per tal de veure si aconsegueix algun vot més de la seva clientela.  Aquesta manera de fer, la va dur, ahir dimarts a les 7 del vespre, a portería“inaugurar” la nova seu d’un petita associació de malalts de Síndrome de Fatiga Crònica, del barri de Les Corts de Barcelona,  que s’havia traslladat 50 metres més amunt d’allà on eren, i havien llogat el que fins ara era una modesta porteria d’una comunitat de veïns. La Presidenta d’aquesta entitat, aprofitant-se d’aquesta frisança per a obtenir vots a tot preu, va convidar a presidir aquest acte a la Consellera Marina Geli i a la Diputada Manuela de Madre. Aquesta última es va fer representar per la sempre omnipresent Emília Altarriba, presidenta de la Fundació FF, entre els molts càrrecs de confiança que ostenta.

Paradoxalment, es va produir un fet que ningú esperava: un bon nombre d’associats d’aquesta entitat es varen presentar davant la seu de l’associació, juntament amb d’altres persones malaltes i familiars que s’hi varen anar sumant; i amb crits, xiulets i pancartes varen fer una sorollosa protesta contra unes “personalitats” que ben poc han fet en els darrers set anys per millorar la qualitat de vida de les persones malaltes de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. La indignació de la gent era més que palpable i els associats consideraven una autèntica provocació que la Consellera Geli es dediqui a inaugurar porteries quan encara té pendent posar en marxa de forma efectiva les unitats hospitalàries que el Parlament de Catalunya la va instar a crear el mes de maig de 2008. I així, metre una trentena de persones participaven d’aquesta “inauguració”, unes dues-centes protestaven, a peu dret al carrer, envoltades per nombrosos membres dels cossos de seguretat, (Guardia Urbana i Mossos d’Esquadra) als quals s’ha d’agrair que col·laboressin a que aquest acte espontani de protesta es desenvolupés sense incidents.

La gent es queixava de que els vots s’han de guanyar a base de rigor i seriositat en l’exercici del govern, i mai jugant amb les emocions de les persones desfavorides.

Ahir, malgrat la complicitat dels directius d’aquesta petita associació, la Consellera Marina Geli i la Diputada Manuela de Madre no van aconseguir esgarrapar cap vot del col·lectiu de persones malaltes de Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica. I, tot i estar acabant el seu mandat, la Consellera Geli va ser acomiadada amb xiulets i crits de “Geli dimissió!”.

A continuació us deixem unes fotos de l’esdeveniment que ha estat comentat aquesta matinada, a la 1 en el programa La nit dels ignorants 2.0 de CatRadio en el mòdul de la primera hora podeu escoltar l’entrevista que  ha fet Xavier Solà durant la manifestació.

cantando.jpgno_somos_invisibles.jpg

el-sergi-i-la-cristina.jpg

amb-petits-espectadors.jpg

 

Etiquetes: ,

12 de maig, dia mundial de la FM i la SFC

Amigues i amics, la lluita continua per una millor atenció a les persones malaltes d’aquestes enfermetats, per una investigació de qualitat i un tracte digne en el sector sanitari i a totes les institucions que hagin d’intervenir en qualsevol dels moments d’un procés difícil fins a la plena comprensió i visibilitat de la Fibromiàlgia, la Síndrome de la Fatiga Crònica i també la Sensibilitat Química Múltiple.

Estic totalment d’acord i suscric les reflexions fetes per Jordi Calm al voltant del 12 de maig d’enguany i publicades al bloc de Fibrofamiliars.
me-cfs-fibromyalgia-2010.jpgPrimer de tot, i potser en un excés d’optimisme, em vull fitxar en els avenços que s’han produït respecte el 12 de maig de 2009.
Feia un any de l’aprovació de la Resolució 203/VIII, i ens costava molt, molt que ens escoltessin i ens tinguessin en compta quan defensàvem el seu compliment. Sí, ens venien a dir “hi estem treballant”, però sabíem, en rebíem notícies de que això no era ben bè així.

La segona reflexió és que els qui lluitem per la millora en l’atenció del col·lectiu de malalts, tenim força energía, no s’ens acabaran les piles…

Avui, 12 de maig de 2010, estem esperant assistir a diverses reunions amb els resposables del CatSalut, per tal de que ens expliquin en quin moment del desenvolupament dels continguts de la R 203/VIII ens trobem. Aquestes reunions es produiran a totes les regions sanitàries del territori de Catalunya. Per primer cop, tindrem una visió de tots els responsables sobre l’estat real de les UHE.
Aquestes reunions arrenquen d’un compromís de la consellera Geli, un compromís plasmat en l’ordre de 18 de febrer publicada al DOGC.
En el que fa a la investigació, s’han publicat segons afirma un doctor especialista en aquestes malaties, prop de 300 articles científics, senyal de que s’està investigant.

Interlocució directe amb els responsables territorials, i impuls en el camp de la investigació, son dues bones notícies.
Queda molta feina per fer, sobre tot, en el camp de la sensibilització social, en els esforços de cara a que l’empatia  de l’entorn del malalt sigui cada cop més, la nota característica de les relacions dels entorns familiars i laboral amb els malalts afectats.
Si hagués de resumir diria que hi ha esperança…perquè encara que lentament, amb el treball de les associacions,  dels equips d’investigació i de molta gent anònima… estem avançant.

Us convido, a llegir el complert post que en motiu del dia 12 de maig ha publicat Dempeus per la Salut Pública.


Unes Jornades interessants que us poden interessar també, a Montgat, i anunciades per Sírius.

 

Etiquetes: , , , ,

La Vanguardia “comparteix” la preocupació de Fibrofamiliars

Preguntem pel compromís de la Consellera Geli

concentracio71.jpgLa situació del col·lectiu de malalts es veu agreujada per el mal funcionament de les UHE, per la crisi econòmica i per la encara existent actitud d’incredulitat vers la malaltia que pateixen

A dia 20 d’abril hem adreçat un escrit al Departament de Salut preguntant per quan ens convocaran per designar les persones que han de conformar la Comissió Paritària que es va acordar amb la Consellera Geli que funcionaria abans de l’estiu 2010. Es tracta d’un òrgan que ha d’estar conformat per tècnics del Departament i per representants de les entitats que en reunió amb la Consellera Geli,  els responsables del Departament de Salut , la Doctora Ma. Luisa de la Puente i el Dr. Josep Maria Argimón varem acordar la creació d’aquest òrgan paritari, que neix amb la missió de recollir informació fidedigna sobre el terreny i per el territori, el funcionament o no de les 16 UHE, tal i com la Resolució 203/VIII, ens marca a tots.

Que les UHE funcionin és desig i dret dels malalts i familiars, i voluntat expressada d’una forma molt clara pel Parlament de Catalunya en la Resolució 203/VIII, que va ésser aprovada- ningú pot oblidar això- per unanimitat de tots els grups parlamentaris, en data 21 de maig de 2008.

La situació del col·lectiu de malalts es veu agreujada per el mal funcionament de les UHE, per la crisi econòmica i per la  encara existent actitud d’incredulitat vers la malaltia que pateixen. Aquesta incredulitat ha de començar a cedir el pas a la experiència d”altres països, com ara el Canadà d”on ens arriben noticies en el sentit que el govern d”Ontario i l”Associació Mèdica d”Ontario, han reconegut oficialment la SFC com una malaltia neurològica.

Creiem que  l’òrgan paritari que ara ha de néixer, pot ajudar a establir un punt de partida, tot seguint els dictats de la Resolució de 21 de maig de 2008, que entre tots ens ha de portar a assolir un adequat nivell de reconeixement d’aquestes dolences que afecten al nostre col·lectiu. Una atenció correcte, passa per la voluntat de les administracions i pel reconeixement de la realitat d”aquestes malalties.

UNA PORTA OBERTA A L’ESPERANÇA: Es tanca el negacionisme

El món de la investigació es dinamitza a l’entorn de malalties com la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica…i esperem que ben aviat també per investigar les sensibilitats químiques múltiples. En un ràpid repás del panorama de les investigacions en curs o a punt d”engegar-se, ens trobem fora de les nostres fronters països com E.E.U.U o Canadà on es prenen molt seriosament la necessitat d’investigar sobre aquetes malalties emergents.

A Catalunya tenim en marxa al menys dues investigacions la que es duu a terme a l”Hospital de la Vall d”Hebrón i la que es duu a terme a Can Ruti. Recentment hem sabut de la investigació que es vol engegar a València. Aquest panorama, difereix i molt del que hi havia tan sols fa dos anys. Creiem que s’obra la porta a la prudent esperança i es tanca a la negació d’aquetes dolences – que hem de recordar a Catalunya pateixen centenars de milers de persones.

Els malalts i familiars, no podem entrar en la discussió científica, però si que podem expressar la nostra prudent esperança i el nostre desig de que els equips de científics que engeguen aquestes investigacions, puguin arribar a trobar camins de col·laboració, amb l”objectiu final de conèixer els desencadenants d’aquestes dolences…i, finalment -perquè no?- Vèncer-les.

L’original, on també podeu fer els vostres comentaris: a La Vanguardia

 

Etiquetes: , , , ,

 
%d bloggers like this: